Público
Público

El Govern decreta l'excepcionalitat per sequera al sistema Ter-Llobregat

En total, la nova situació afecta 224 municipis, amb una població acumulada de gairebé 6 milions. Lleida, Tarragona i Reus, les úniques grans ciutats que no entren en una fase que comporta noves restriccions

28/02/2023 - L'embassament de Sau, en plena sequera.
L'embassament de Sau, en plena sequera. Lourdes Casademont / ACN

La sequera persistent que pateix Catalunya des de fa més de dos anys -tot i les pluges insuficients dels darrers dies-, ha comportat que el Govern hagi decidit decretar l'estat d'excepcionalitat als sistemes Ter-Llobregat i a l'aqüífer Fluvià-Muga. La raó és que els embassaments de les conques internes continuen amb reserves a la baixa -ara tot just es troben al 27% de la seva capacitat, la meitat que fa un any- i no hi ha una previsió de fortes precipitacions en les properes setmanes que capgiri l'escenari. L'excepcionalitat per sequera comporta noves restriccions en l'ús de l'aigua, si bé l'aigua de boca segueix garantida.

L'estadi, que suposa un pas més enllà de l'alerta per sequera que tenien actualment, afecta un total de 224 municipis, de 15 comarques, amb una població acumulada de 5,9 milions de persones. De fet, s'hi inclouen els principals nuclis catalans, com el conjunt de l'àrea metropolitana de Barcelona, Sabadell, Terrassa, Mataró o Girona, amb les úniques excepcions de Tarragona, Reus i Lleida -aquesta última s'integra en els embassaments de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre-. El canvi el validarà el consell d'administració de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) aquest dimecres i en principi serà vigent a partir de dijous, un cop el publiqui el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC).

La decisió s'ha corroborat aquest dimarts en la reunió de la Comissió Interdepartamental de Sequera, formada pels departaments de Vicepresidència, Acció Climàtica, Interior, Empresa i Treball i Salut. A més a més, el Govern ha aprovat un decret llei per protegir els abastaments d'aigua i donar rang jurídic per agilitzar tràmits per a les actuacions que s'hagin de dur a terme i per dissuadir i penalitzar els possibles incompliments.

Quins canvis comporta el pas a excepcionalitat?

La situació d'excepcionalitat és la quarta més greu en la classificació de l'ACA, només per sota de la d'emergència, a la qual s'arriba quan les reserves cauen per sota del 16%. L'entrada en excepcionalitat comporta restriccions com la prohibició de l'ús d'aigua per al reg de jardins i zones verdes siguin públiques o privades -excepte el reg de supervivència per plantes o arbres; el reg de gespa, excepte en superfícies destinades a la pràctica federada d'esport; i la neteja de carrers, clavegueram i paviments amb aigua potable; la reducció de la dotació de reg agrícola en un 40%; en un 15% dels consums d'aigua dels usuaris industrials; o en els usos recreatius. A més a més, "només es pot fer ompliment parcial de piscines d'aigua dolça que disposin de sistemes de recirculació". Finalment, es fixa una dotació màxima de consum de 230 litres per habitant i dia, 20 menys que ara.

Les mesures poden anar a més i impactar directament en el conjunt dels usuaris domèstics si no plou de manera sostinguda en els propers mesos. El diumenge, en una entrevista a Rac 1, el director general de l'ACA, Samuel Reyes, va advertir que hi pot haver restriccions al subministrament d'aigua de boca a finals d'any si persisteix la sequera. "Si no plou durant la primavera i no plou durant la tardor, podríem tenir restriccions a final d'any per als usuaris".

Posada en marxa de nous recursos

A banda de les restriccions en l'ús, el Govern també activarà un seguit de mesures per garantir l'abastament d'aigua. Així, per exemple, s'incrementarà de manera gradual la producció d'aigua regenerada, que actualment ja representa el 20% del consum d'aigua potable a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Entre el maig i el juny es podria activar el reaprofitament del rec Comtal, que podria aportar uns 200 litres per segon, i es requerirà als ajuntaments que tinguin pous de sequera municipals que els posin en marxa, el que podria suposar uns 300 litres d'aigua per segon més.

Paral·lelament, també s'ha confirmat que s'incrementa el volum d'aigua que es deriva del pantà de Sau (Osona) cap al de Susqueda (la Selva) per preservar al màxim possible la qualitat dels 25 hm3 que hi ha al primer i poder utilitzar-la per a l'ús prioritari, que és l'abastament de la població. Això implica que en lloc de desembassar 0,3 hm3 d'aigua al dia, com s'està fent fins ara, es passarà a 0,5 hm3/dia.

El precedent del 2008

Ara mateix a Sau hi ha 24,8 hm3 d'aigua, mentre que a Susqueda se superen els 85. L'última vegada que es va adoptar una mesura d'aquest tipus per garantir la qualitat de l'aigua va ser durant la gran sequera del 2008. Aleshores va iniciar-se al gener i va allargar-se uns tres mesos, fins que les pluges de primavera van fer-ho innecessari. El transvasament d'aigua era d'aproximadament 1 hm3 al dia.

En aquella ocasió, el pantà de Sau va arribar a caure per sota del 13% de la seva capacitat -l'11 d'abril del 2008 estava al 12,8% i tot just contenia 21,08 hm3 d'aigua-. Aquell any les reserves del pantà de Sau van caure per sota del 20% el 22 de febrer i van superar aquest nivell a partir del 12 de maig. Una primavera especialment plujosa van provocar que en només un mes, el maig, es passés del 16% de la capacitat al 60%. En l'actual episodi de sequera el nivell es manté per sota del 20% des del 19 d'octubre de l'any passat.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?