El Govern defensa que el finançament singular "no va en contra de ningú" front al rebuig generalitzat de les comunitats

La consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, defensa que el model de finançament singular que proposa el Govern de la Generalitat "no va en contra de ningú" ni genera "cap perjudici" a la resta de comunitats autònomes. Ho ha dit aquest dimecres abans del Consell de Política Fiscal Financera que aborda el repartiment del dèficit i el nou model de finançament. Durant la reunió, les comunitats del PP i Castella-la Manxa han criticat els "privilegis" a Catalunya en aquest aspecte.

En declaracions als mitjans abans de la reunió celebrada a Madrid, la consellera s'ha mostrat "optimista" i ha dit que el model es podria "materialitzar" amb un "lleu aprimament" de la recaptació que fa l'Estat. Segons ha sostingut, els últims anys ha augmentat un 90%, generant un "desequilibri" que, si es corregís, també permetria a Catalunya "un guany de sobirania".

Segons la consellera, el sistema actual és "arbitrari, opac i injust per certs territoris" i "no pot seguir així". Els càlculs del Govern apunten que sense el "desequilibri vertical" que suposa que entre el 2012 i el 2022 l'augment de la recaptació de l'Estat hagi estat del 90% i el de les comunitats només autònomes del 40%, les autonomies haurien comptat amb 112 milions d'euros addicionals.

Declaracions contraposades entre Mas i Montero

Després de la reunió, la consellera ha afirmat que la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, comparteix alguns elements de la proposta catalana de finançament. "Si hi ha algun altre territori que aixequi la mà i vulgui operar també sota aquest concepte de responsabilitat fiscal, d'autonomia fiscal, endavant", ha declarat. "Nosaltres anem desbrossant el camí", ha agregat.

Després de les seves paraules, Montero ha tancat la porta a la bilateralitat i al concert econòmic. Malgrat no veure inconvenient en algun dels punts que ERC i PSC debaten a Catalunya, ha advertit que "veu més possibilitats d'èxit" si el nou model ve d'un acord entre el PSOE i el PP. Segons Montero "la millor manera" d'assolir un acord és una entesa "amb discreció" entre els dos grans partits: "Quan tinguem les coses desbrossades, portar-la al debat", ha defensat.

El PP i Castella-La Manxa critiquen "privilegis"

Per la seva part, les comunitats governades pel PP i també Castella-La Manxa no acceptaran que Catalunya obtingui cap mena de "privilegi" al nou sistema de finançament fruit del "xantatge" al govern de Pedro Sánchez. Tot i les diferències que afloren entre elles en la concreció del nou model, totes han coincidit a assenyalar Catalunya com a nexe d'unió.

Madrid ha afirmat que el finançament singular és un "cupo" que no té cabuda a la Constitució i que costaria "entre 300 i 1.500 milions als madrilenys", en paraules de la consellera d'Economia, Rocío Albert. Castella-La Manxa, governada pel PSOE, ha acusat el Govern de plantejar un model "injust i egoista". El conseller d'Hisenda, Juan Alfonso Ruiz, ha celebrat "s'hagi adonat que el finançament s'ha de parlar" al CPFF tot i que ha posat en dubte que "una consellera en funcions" tingui "legitimitat" per parlar de "qüestions tan importants".

El Govern torna al CPFF

En aquest sentit, i després d'anys sense el titular català d'Economia al CPFF, Mas Guix ha reiterat que Catalunya sempre ha participat dels marcs multilaterals de negociació amb l'Estat. Tot i això, els models de finançament han estat "molt negatius" per al país, ha dit. En tot cas, la consellera ha defensat que el Govern manté una "negociació bilateral amb l'Estat" en el "context de la investidura". "Aquest és el nostre espai", ha dit.

Preguntada per les negociacions sobre la condonació del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), Mas Guix ha dit que "avancen" i que ho continuaran fent de "forma més ràpida" en l'àmbit tècnic en les pròximes setmanes. "Això ens donarà un oxigen molt merescut", ha dit la consellera, remarcant que el deute amb el FLA és un "reflex de l'infrafinançament crònic de Catalunya".

Hisenda flexibilitza l'objectiu fiscal

Montero ha comunicat a les comunitats autònomes que disposaran d'un major marge de dèficit fins al 2027: la nova via d'estabilitat contempla un objectiu de dèficit del -0,1% pel 2025, 2026 i 2027. La via vigent fins ara contemplava que havien de registrar un superàvit del 0,1% el 2025 i el 2026, de manera que comptaran amb dues dècimes més. També s'ha traslladat que els territoris rebran el 2025 un total de 147.412 milions en concepte de lliuraments a compte, un 9,5% més que el 2024.