Público
Público
brots de coronavirus

El Govern espanyol, preparat per activar un nou estat d'alarma per zones si no funciona el Pla de Prevenció

Asseguren que aquesta possibilitat està damunt de la taula i que actuaran amb contundència si s'agreuja la situació. El nou estat d'alarma, si fos necessari, s'utilitzaria per recuperar l'esquema de fases, seria per territoris i per prohibir la mobilitat entre comunitats autònomes, però avui no es contempla un nou confinament generalitzat.

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, a la roda de premsa després del Consell de Ministres. EFE
El ministre de Sanitat, Salvador Illa, a la roda de premsa després del Consell de Ministres. EFE

manuel sánchez | alejandro lópez de miguel

"La possibilitat de decretar de nou l'estat d'alarma està sobre la taula, però mai ho ha deixat d'estar. Dependrà de si els rebrots s'agreugen". Amb aquestes paraules, una font pròxima al Govern espanyol va confirmar que l'Executiu sospesa tornar a acudir a aquesta mesura per fer front a un rebrot massiu de la pandèmia del coronavirus.

Les fonts consultades indiquen que tot dependrà de com de dur s'agreugin els rebrots i que, en principi, confien que doni resultat el Pla de resposta en un escenari de control de la pandèmia per Covid-19, que el dilluns va presentar el ministre de Sanitat, Salvador Illa, i que ara es veurà complementat amb les aportacions de les comunitats autònomes.

De moment, encara que amb algunes excepcions, les comunitats autònomes estan responent bé als rebrots i disposen dels mitjans necessaris i que se'ls ha requerit des del Ministeri de Sanitat per fer front a les situacions que s'estan trobant.

Però, en el cas que aquest pla no sigui suficient, fonts de l'Executiu asseguren que no els tremolarà el pols per tornar a decretar l'estat d'alarma en una part del territori o, fins i tot, en tot el país. De fet, així està contemplat com a última mesura en aquest pla.

No obstant això, apunten que estaria més destinat a restringir la mobilitat entre territoris i tornar a decretar les fases a les quals haurien d'adaptar-se les comunitats autònomes, però en principi no es contempla un altre confinament generalitzat, tret que la situació s'agreugi als nivells de març. És a dir, que seria una versió diferent dels primers estats d'alarma que es van decretar.

No obstant això, les fonts consultades van indicar que no hi ha decisions definitives sobre com seria aquest nou estat d'alarma, i ho condicionen tot a l'evolució que hi hagi de la pandèmia.

A més, la mateixa vicepresidenta primera del Govern espanyol, Carmen Calvo, va assegurar recentment que l'Executiu espanyol "serà contundent" en la protecció de la salut, i va avisar que, arribat el moment, "el Govern tornarà a donar senyals de responsabilitat". "Si és necessari, el Govern pot decretar l'estat d'alarma en un territori", va assegurar.

L'Executiu espanyol, a més, continua mantenint que la legislació sanitària vigent permet aïllaments puntuals i concrets. Illa va incidir en aquesta qüestió el dimarts, i va descartar un canvi en les lleis de salut pública per a facilitar aquests confinaments.

Criteris científics

Des de l'Executiu s'insisteix que, de nou, qualsevol decisió estarà vinculada als criteris científics, si bé destaquen la seva determinació per prendre la decisió que correspongui sense tenir en compte altres consideracions, com puguin ser els equilibris parlamentaris necessaris per prorrogar una eventual declaració de l'estat d'alarma.

L'Executiu espanyol, des del 14 de març, ha demanat al Congrés en sis ocasions l'aplicació de l'estat d'alarma, encara que en les últimes votacions va tenir moltes dificultats per aconseguir el suport de la Cambra Baixa, la qual cosa pot tornar a passar si es requereixen noves pròrrogues.

No obstant això, el Govern  estatal insisteix que no hi ha "pla b" si la situació s'agreuja. Com va recordar el dilluns el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, la decisió d'un jutjat de Lleida davant el confinament decretat per la Generalitat per confinar a aquesta població va donar la raó a les tesis de l'Executiu, que asseguren que la mobilitat només es pot restringir utilitzant aquest precepte constitucional.