Era la crònica d'una derrota anunciada, i les negociacions d'última hora no han servit per escriure un nou final. El Govern espanyol ha rebut aquest dijous la seva primera gran derrota parlamentària en el Congrés dels Diputats, un fracàs sense pal·liatius a causa del reial decret perquè els ajuntaments poguessin desbloquejar 5.000 milions d'euros del seu propi superàvit.

L'Executiu de coalició, que ha assumit la derrota a primera hora del matí, però ha decidit defensar les seves posicions, a penes ha comptat amb 156 vots a favor de la convalidació del reial decret, enfront dels 193 diputats que s'han manifestat en contra. L'oposició, els aliats de l'Executiu i fins i tot el soci del PSOE, Unidas Podemos, havien advertit del més que probable desenllaç.

Les negociacions es van prolongar fins a altes hores de la nit del dimecres, però a primera hora del dijous diferents fonts consultades per Público ja reconeixien la previsible patacada. Des de la restauració de la democràcia, només en cinc ocasions anteriors s'ha produït una situació similar, amb el fracàs d'un reial decret.

El rebuig a aquesta proposta, a més, ha estat transversal, i fins dimecres ni tan sols era clar el suport d'Unides Podem a l'oferta d'Hisenda. La pròpia Ada Colau, líder dels Comuns -dins d'Unides Podem- i alcaldessa de Barcelona, ja advertia en aquesta jornada que tot apuntava a que el decret no arribaria a veure la llum.

Amb tot, això no ha evitat que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, pugés a la tribuna d'oradors a defensar amb ungles i dents la seva proposta, acusant el PP, que ha avivat la rebel·lió dels alcaldes, de servir-se d'aquesta qüestió per erosionar al Govern central.

L'última oferta d'Hisenda, acceptada per Unidas Podemos, contemplava que el 60% dels 5.000 milions, un total de 3.000, es repartissin per criteris de població.

Montero: "No hi haurà segona oportunitat"

Des de l'arrencada del ple, Montero ha reconegut que hi havia "bastantes probabilitats" que el decret decaigués, i ha defensat que l'Executiu espanyol, el grup socialista i el d'Unidas Podemos, han negociat "fins a la sacietat" per aconseguir un acord, una "proposta viable". Per contra, segons la ministra, l'oposició no ha aportat solucions.

Així, la titular d'Hisenda ha advertit que la no aprovació del decret suposarà un "greu contratemps" per als ajuntaments, que porten mesos esperant accedir als seus romanents, donada la gravetat de la pandèmia del coronavirus. "No hi haurà segona oportunitat", alertava, afirmant que ni el PSOE ni Unidas Podemos buscaran articular un nou fons.

Pocs minuts després, l'alcaldessa de Barcelona responia des del seu perfil en Twitter que l'Executiu estatal sí que ha de treballar per trobar una solució: "Qui té responsabilitats de govern mai pot dir que no hi haurà una segona oportunitat", ha etzibat Colau.

Durant el debat, i mentre tots els grups li han reclamat autocrítica i major capacitat de diàleg, la titular d'Hisenda ha acusat els conservadors de servir-se dels ajuntaments com a "ariet" contra el Govern estatal.

En la mateixa línia, Montero ha carregat contra el PP, que va ser qui va aprovar l'anomenada llei Montoro -llei d'estabilitat, que impedeix als ajuntaments usar el seu superàvit-, per acusar l'actual Executiu d'intentar furtar els recursos de les corporacions locals. "Volen castigar els ajuntaments per castigar aquest Govern, usar-los com a ostatges", etzibava a Antonio González Terol, diputat del Partit Popular. El PP és, precisament, qui capitalitza aquesta derrota.

A més, i atès que el mecanisme contemplava que els ajuntaments prestessin el gruix dels seus romanents al Govern central durant dos anys, Montero ha assegurat que l'Executiu "no necessita en cap cas els diners dels ajuntaments".