El Pla de fosses 2020-2022 del Govern ha assolit les xifres més altes d'ençà que es va engegar el projecte. Es van recuperar les restes de 264 individus, en intervencions arqueològiques a 28 fosses, i es van dur a terme 19 treballs de documentació per ampliar la informació disponible i preparar els treballs de camp.

El Departament de Justícia, Drets i Memòria, mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica, ha publicat avui el balanç del Pla de fosses 2020-2022, durant la vigència del qual també es van retornar a les famílies les restes de 10 víctimes identificades. Gràcies als treballs es van rescatar més de 3.000 objectes de materials associats als soldats exhumats, tant de l'exèrcit republicà com de l'insurrecte, i d'algunes víctimes civils.

A banda dels 264 individus exhumats, es van recollir un mínim de 32 restes superficials. El conjunt de restes antropològiques van ser estudiades i analitzades. Els informes elaborats inclouen una anàlisi exhaustiva de cadascun dels individus recuperats.

No es van poder trobar restes a les excavacions de l'ermita de Sant Josep de Bot, a la Terra Alta; al cementiri de Montjuïc de Barcelona, on se cercaven les despulles del poeta cubà i brigadista internacional Pablo de la Torriente Brau; al mas de la Griera, a Gurb; al castell de Montclar, a l'Urgell; o a les fosses del prat de Clem, la plana de Mont-ros o la torre de Capdella, situades al Pallars Jussà.

Les noves identificacions

De les deu persones identificades i retornades pel Pla de fosses 2020-2022, quatre corresponien a soldats exhumats a les fosses del cementiri vell del Soleràs. En concret, es tracta de tres soldats republicans (Josep Pérez Fajardo, Francisco Salvador Gracia i Salvador Moreno Costa) i un soldat franquista (Herminio Bonilla Javato).

Dels gairebé 200 individus desenterrats al mas de Santa Magdalena (Móra d'Ebre), es van retornar les despulles d'Anton Casanovas Castany, Andreu Flores Flores i Josep Aubeso Rovira. Es van identificar també les restes del soldat republicà Josep Sans Cabot, excavades al parc eòlic de Corbera d'Ebre, i les del maqui Francisco Serrano Iranzo, recuperades del cementiri dels Reguers.

També es va aconseguir identificar les restes de Ramon Haro Gómez, assassinat en la fugida del Fuerte de San Cristóbal de Pamplona. Es tracta d'una fita assolida en el marc del conveni de col·laboració amb el govern de Navarra i gràcies a la cessió de les dades genètiques.

A Catalunya, entre 1999 i 2022, s'han identificat 30 persones, 20 de les quals des de la implementació del Programa d'identificació genètica, el 2016.

Localització de les intervencions

El Govern ha destacat que les fosses estaven situades en diversos indrets. S'ubiquen en zones properes als llocs d'execució, hospitals de campanya i llocs de socors del camp de batalla, en cementiris i en línies de trinxeres.

Els treballs arqueològics de les 28 intervencions executades entre 2020 i 2022 es van situar a: L'ermita de Sant Josep (Bot, Terra Alta); el mas de Llacuna (Benifallet, Baix Ebre); la punta del Sacarrenyo, l'aulivar del Civit i el tossal de les Forques (el Cogul, Garrigues); el prat del Fuster (Sorpe, Pallars Sobirà); el cementiri de Salomó (Tarragonès); el cementiri dels Reguers (Tortosa, Baix Ebre); el mas de Santa Magdalena (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre), el cementiri de Montjuïc (Barcelona, Barcelonès); Valldepins (Ulldecona, Montsià); el pont d'Adrall (Ribera d'Urgellet, Alt Urgell); el mas de Griera (Gurb, Osona); Llenguaderes del Quico (la Pobla de Massaluca, Terra Alta); les Deveses (Prades, Baix Camp); Vallxiquer (Ascó, Ribera d'Ebre); el castell de Montclar (Agramunt, Urgell); el mas de la Pila (Corbera d'Ebre, Terra Alta); el búnquer de Santa Llocària (Vilanova de Meià, Noguera); el pla de Junquet (la Bisbal de Falset, Priorat); la serra de les Arcades (l'Albagés, Garrigues); el prat de Clem i la plana de Mont-ros (la Torre de Capdella, Pallars Jussà); l'hort de la Font i cal Gravador de Canturri (Montferrer i Castellbò, Alt Urgell), la creu de ferro (Bellprat, Anoia); els aulivarets de Vespella i el mas d'en Blanc (Vespella de Gaià, Tarragonès); el cementiri de Reus (Baix Camp).

Paral·lelament a les intervencions, es van registrar també 61 punts amb restes òssies en superfície. Es tracta d'una actuació que no implica excavació, sinó que consisteix en la recollida de les restes humanes i els materials relacionats localitzats en superfície, ja sigui perquè han aflorat de manera natural o bé perquè hi ha hagut remocions de terra.