Com es pot abordar la lluita contra les fake news sense atacar la llibertat d’expressió a les xarxes? Aquest és el propòsit de la plataforma Xnet i l’Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat, que impulsaran una regulació al Parlament català “pionera” per provar de conciliar aquestes dues cares de la mateixa moneda, posant al centre l’usuari. “La desinformació s’està fent servir per protegir un statu quo conservador que volem modificar”, ha explicat l’activista Simona Levi durant la presentació de l’informe en el qual es basa la iniciativa, que s'ha fet a Barcelona a l'School of Management (BSM) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

"La tendència política i jurídica és d’acusar el dret a la llibertat d’expressió dels usuaris. És impossible que cap persona individualment pugui dir una mentida i que es viralitzi de tal manera que modifiqui la història de la humanitat”, explicava Levi. Per contra, darrere la intoxicació informativa existeixen grans inversions, motivades, segons l’informe, pels governs, els partits polítics i les grans corporacions.

Una de les institucions que manté posicions restrictives amb la llibertat d'expressió i escèptiques amb les tecnologies és, segons la plataforma, el Parlament Europeu. El seu vicepresident i encarregat de la política d'informació, premsa i relacions amb els ciutadans, Ramón Luís Valcárcel, va declarar que el ciberespai s'ha de regular amb una normativa d'obligat compliment. Per contra, Simona Levi, ha defensat durant la ponència una regulació que “no ataqui els continguts”, com les que defensen l'ONU, l'OSCE i com la que vol promocionar la plataforma a Catalunya: “No volem que els tribunals decideixin com utilitzem la llibertat d’expressió, que diguin qui diu la veritat i qui no. Volem fer un enfocament basat en el follow the money [seguir els diners] dirigida a les inversions que generen aquesta desinformació i a les quals se’ls ha de crear un filtre de transparència".

En aquesta línia, Xnet amb l’acompanyament de l’Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat, que dirigeix Adam Majó, començarà aquest juliol un procés per plantejar un protocol “a priori”, és a dir, que s’apliqui durant la generació dels continguts i no quan ja s’han publicat, per tal que es garanteixi que es poden rastrejar les fonts de qualsevol informació. “Els fact checkers (verificadors de fets) i els consumidors de notícies falses no coincideixen mai”, explica l’activista, fet que feia necessària complementar aquests mecanismes –equips ciutadans de verificació d’informació o publicació de les fonts de la informació com la que utilitza aquest diari, entre d'altres- amb un marc normatiu.

“La tecnologia no és ni bona ni dolenta, la tecnologia no és culpable de res. Demonitzar-la no és la solució”, ha dit Majó, també present a l’acte. El president de l’Oficina ha assenyalat el compromís del Govern amb la iniciativa d’Xnet, que no només vol fer-se extensiva als mitjans de comunicació, també a altres agents creadors d’informació com són les empreses o els partits: “El Govern sap que aquest projecte té una finalitat legislativa. Hi ha un suport tàcit d’aquesta traducció en l’àmbit legislatiu. Destaquem, a més, que Catalunya pot ser pionera en un àmbit del qual tothom en parla però on tothom es mou molt a les fosques”. La iniciativa, que començarà a filar-se aquest estiu, té previst que pugui arribar al Parlament de Catalunya l’any 2020.

A més, Levi ha explicat que la intenció del grup és abordar les lleis de transparència catalanes i espanyoles, per tal d'aplicar quan abans possible un marc legislatiu que esquivi les reformes de lleis orgàniques: "Sabem que, ara mateix, no tenim les majories per tocar-les".