Quan fa set mesos va aprovar l'Ingrés Mínim Vital (IMV), el Govern espanyol va afirmar que amb aquesta mesura aspirava a posar fi a un 80% de la pobresa severa a l'Estat espanyol. Urgit per la intensitat de la crisi econòmica i social deslligada per la pandèmia, l'Executiu de coalició va aprovar a correcuita una mesura que segons els seus càlculs anava a beneficiar a 2,5 milions de persones, les que viuen sota aquesta pobresa severa, aglutinades en 850.000 llars.

Segons les últimes dades proporcionades pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, l'IMV tan sols ha arribat a 160.000 d'aquestes 850.000 llars inicialment previstes, a penes un 20% de l'objectiu declarat per l'Executiu el juny de 2020. Una xifra clarament insuficient que creix a un ritme molt de menor del previst, i sobretot molt de menor al qual ho fa la pobresa a l'Espanya de la pandèmia: segons l'últim informe d'Intermón Oxfam publicat fa escassos dies, un milió de persones han caigut per sota de la línia de la pobresa relativa durant la pandèmia, d'elles 790.000 en la pobresa severa.

Si els efectes de l'IMV triguen a apreciar-se, es deu sobretot a les dificultats del Govern espanyol per afinar la posada a punt de la prestació. Encara hi ha moltes persones i famílies necessitades a les quals l'IMV no acaba d'arribar, i quan arriba, en no pocs casos, ho fa amb algun error o fallada que perjudica els beneficiaris.

Des de la Plataforma RMI Tu Derecho, organització que entre altres activitats es dedica a assessorar els sol·licitants de l'IMV al llarg del procés burocràtic que han d'emprendre per accedir a la prestació, assenyalen el veritable fons del problema: el Govern espanyol ja ha resolt el 80% de les sol·licituds rebudes fins ara, que giren entorn dels 800.000 expedients, però la majoria de les sol·licituds s'acaben rebutjant.

"Dues sol·licituds de cada tres es rebutgen", especifica Hontanares Arranz, membre de RMI Tu Derecho. El Govern espanyol diu que es rebutgen una mica més de la meitat. En qualsevol el percentatge de rebuig és excessiu. Tant és així, que la setmana passada José Luis Escrivá, ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, va avançar la intenció de l'Executiu de reformar la regulació de l'IMV en les "pròximes setmanes" per ajustar a l'alça els llindars de renda i patrimoni i així permetre l'accés a l'ajuda de moltes més persones. Sobretot després que en 2021 s'hagin incrementat l'1,8% de les quanties de l'IMV, en estar vinculada aquesta ajuda a la revaloració de les pensions no contributives.

"No és qüestió del ritme, però sí que estem rebutjant més del que probablement pensàvem", va confessar llavors Escrivá en una entrevista televisiva. El ministre va explicar que una part important d'aquestes denegacions es devia al fet que els sol·licitants tenen una renda o un patrimoni net excloent habitatge major del qual es pressuposava quan es va dissenyar la prestació. Per això, la reforma, que s'aprovarà en pròxims Consells de Ministres, també permetrà que els Serveis Socials dels Ajuntaments i les ONG col·laboradores del Ministeri puguin certificar les condicions de les diferents unitats de convivència, va agregar, la qual cosa agilitarà "molt" el procés.

Però ja no és només un problema de burocràcia o d'uns nivells de renda que necessiten revisar-se. Al llarg d'aquests mesos, la Plataforma RMI Tu Derecho ha detectat diverses anomalies en el càlcul de l'IMV que han acabat perjudicant no poques famílies beneficiàries. "La normativa que regeix l'IMV està plena de paranys", adverteixen des d'aquesta plataforma ciutadana.

RMI Tu Derecho denuncia que es castiga famílies que abans d'accedir a l'IMV rebien una prestació per fills menors a càrrec sense discapacitat o amb discapacitat menor a 33%, la principal prestació per lluitar contra la pobresa infantil que havia abans de l'IMV. La plataforma ha detectat que a aquestes famílies se'ls està descomptant de l'IMV la quantia del que van cobrar l'any anterior per fills a càrrec, per la qual cosa han acabat per perdre poder adquisitiu.

L'aprovació de l'IMV l'any passat va provocar la supressió de l'ajuda a fill o menor a càrrec sense discapacitat amb discapacitat menor al 33%: la intenció era evitar duplicitats perquè totes dues prestacions trobaven als mateixos beneficiaris potencials. A més, se suposava que l'IMV compensaria la supressió de la prestació per fills a càrrec. Com l'IMV es calcula amb la renda dels beneficiaris de l'any anterior, Hontanares Arranz recorda que l'Administració ja va descomptar a alguns beneficiaris el percebut en 2019, i es continua descomptant en 2021 el percebut en 2020.

Hontanares Arranz recorre a un exemple concret: "Ens va començar a cridar l'atenció que els imports concedits per l'IMV eren menors al que s'estableix. Diverses famílies es queixaven pel mateix. Hi ha una família nombrosa, matrimoni amb quatre fills, que el seu cas és paradigmàtic: el 2019 cobrava la Renda Mínima d'Inserció de la Comunitat de Madrid sense cap altre ingrés. 813 euros al mes. Segons les taules de les quanties de l'IMV havia de cobrar 1.015,30 euros al mes, però només cobrava 743,84 euros. Com era possible? Només calia fer el càlcul amb la prestació per fill a càrrec: la família cobrava 341 euros anuals per cada fill i a més un plus per família nombrosa, altres 1.000 euros anuals. Vam fer els càlculs i sortia la xifra rodona".

Per això, RMI Tu Derecho sol·licita suprimir l'anul·lació de la prestació per fill a càrrec. El ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions ja va explicar en el seu moment a través del seu perfil de Twitter: "La prestació per fill sense capacitat o amb capacitat superior al 33% es continuarà rebent si no es compleixen els requisits per a l'ingrés mínim vital o no interessa el canvi".

No és l'únic error o "parany" en el llenguatge de la Plataforma RMI Tu Derecho. Ja el mes de setembre passat la plataforma va denunciar que també es discriminava en la prestació de l'IMV a les famílies monoparentals per un error conceptual a l'hora de reconèixer què era una família monoparental, especialment en el cas de les encapçalades per dones. Potser per això el Govern espanyol malda per reformar la prestació i té previst fer-lo més aviat que tard, i així evitar-se uns quants maldecaps.

La veritat és que des que es va aprovar l'IMV, el Govern ha rebut bastants crítiques: les traves burocràtiques i la proverbial lentitud de l'Administració a tramitar i respondre a totes les sol·licituds en les primeres setmanes va ser un altre factor que va dificultar l'arribada de les ajudes, alguna cosa que es va fer més evident en els mesos d'estiu. El ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, va explicar llavors que els retards en les concessions de l'Ingrés Mínim Vital (IMV) es devien a la cerca de "fraus i duplicitats" en els expedients, encara que va indicar que d'aquí a poc temps es resoldrien tots aquests retards.

A tot això es van sumar denúncies de males pràctiques en la tramitació d'aquests expedients: Público es va fer ressò d'una denúncia d'irregularitats en la tramitació del IMVd. Una treballadora a la qual van acomiadar després de negar-se a això va explicar com des del primer moment la falta d'informació i les ordres dels seus superiors deixaven entreveure que buscaven retardar el màxim possible la tramitació de l'Ingrés. Assegurava que Tragsa, empresa pública encarregada de la gestió de l'Ingrés Mínim Vital (IMV), va comunicar als seus treballadors que havien de catalogar els informes de tal forma que cap aparegués com a "conforme".

Ja al desembre, el ministre Escrivá es va comprometre a realitzar "una completa avaluació" de la prestació i a estudiar quantes modificacions anessin necessàries "per arribar a les 850.000 llars en situació de vulnerabilitat que identifiquem abans del desenvolupament de la norma". Ara el Govern malda per això i prepara una revisió de l'IMV per a donar-li major abast.