Público
Público
entrevista a joan mena

"Hem trobat moltíssima resistència del PSOE per apujar els impostos als més rics"

El portaveu de Catalunya en Comú destaca l'impuls a l'escola pública que suposarà la nova llei estatal d'educació, assegura que no s'ha acabat la batalla per aconseguir una taxa Covid a les grans fortunes a través dels pressupostos estatals i reivindica un govern d'esquerres per a Catalunya.

Joan Mena, a l'entrevista amb 'El Quinze'.
Joan Mena, a l'entrevista amb 'El Quinze'. Montse Giralt

A dos mesos i mig de les eleccions al Parlament, Joan Mena (Sabadell, 1975) es mostra convençut que Catalunya necessita un "govern d'esquerres" que faci una "aposta clara pels serveis públics" per superar la crisi econòmica i social provocada per la pandèmia de Covid-19. Diputat al Congrés des del 2016 i portaveu de Catalunya en Comú, Mena rep El Quinze a la seu de la formació per parlar sobre la nova llei estatal d'educació i la importància de reforçar l'escola pública, els pressupostos espanyols, les renúncies que implica la correlació de forces al Govern de Sánchez o el conflicte polític català.

La setmana passada el Congrés va avalar la nova llei estatal d'educació, la Lomloe o Llei Celaá, que quan s'aprovi definitivament permetrà enterrar la Llei Wert. Què en destacaria?

Primer, que hem demostrat que som capaços de complir un dels compromisos electorals. Amb la Lomloe el que fem és llançar la Lomce a la paperera de les lleis inútils que no han servit per a res, simplement per matxucar l'educació pública. En destacaria elements com que prohibim la cessió de sòl públic a les escoles privades i concertades, també que no se subvencioni amb diners públics les escoles privades i concertades que segreguen els alumnes per sexes, i l'increment de les places públiques al sistema educatiu, per homologar-nos a la mitjana europea, que és del 82%, mentre a l'Estat s'està al 67%. I després hi incorporem elements fonamentals, com els drets LGTBI al currículum, la memòria democràtica o la lluita contra les violències masclistes... Tot allò que la ultradreta està intentant evitar des del seu marc polític. 

Ha trobat a faltar-hi determinats suports?

"El principal problema que té l'educació a Catalunya no és la immersió, sinó la falta d'inversió històrica"

En clau catalana hi he trobat a faltar el suport de JxCat respecte a la immersió lingüística. Amb Junts tenim moltíssimes discrepàncies ideològiques, també a nivell educatiu, però sempre havíem anat a una en la defensa del model. Tinc la sensació que ho han fet merament per càlculs electorals i això em decep encara més. De tota manera, el principal problema que té l'educació a Catalunya no és la immersió, sinó la falta d'inversió històrica dels governs de Junts i ERC. Abans de l'aprovació dels darrers pressupostos, la inversió estava en el 3,9% [del PIB], quan la Llei d'educació estableix que ha de ser del 6%, però no s'ha complert mai.

En d'altres entrevistes ha reconegut que la llei fa curt i no s'han abordat qüestions com rebaixar les ràtios d'alumnes a les aules. Per quina raó?

La rebaixa de ràtios és necessària no només ara que estem batallant amb la pandèmia, sinó per criteris pedagògics. Està clarament demostrat que quan hi ha menys alumnes a l'aula és més fàcil fer una atenció personalitzada i, per tant, el rendiment acadèmic és millor. És cert que no hem aconseguit blindar-ho a través de la llei, però no llancem la tovallola. En l'etapa de la Lomce el ministre Wert va incrementar les ràtios a través d'un decret i nosaltres continuarem proposant al PSOE que es rebaixi la ràtio i, si ha de ser a través d'un decret, que ho sigui.

Diumenge milers de persones es van mobilitzar a l'Estat contra la llei i PP, Cs i Vox ja han anunciat que si s'aprova la portaran al Constitucional. El seu recorregut no anirà més enllà del que duri l'actual Govern espanyol?

Ja hi estem acostumats que la dreta es manifesti quan l'Estat espanyol avança. Ho vam veure amb l'Estatut, amb el PP recollint signatures, o amb els matrimonis homosexuals, un avenç que avui ningú posa en qüestió. Espero que la dreta faci una reflexió per quan es desplegui aquesta llei i pugui veure que treballa en favor de la cohesió social i la igualtat d'oportunitats i rectifiqui les seves posicions. El problema és que són unes posicions polítiques, no pas pedagògiques.

Apostar per potenciar l'escola pública també és una posició política.

"Està demostrat que l'escola que millor corregeix les desigualtats d'origen és la pública"

No, és una posició clarament pedagògica. Està demostrat que l'escola que millor corregeix les desigualtats d'origen és la pública. A l'Estat espanyol moltes vegades l'escola privada i alguna concertada elitista han tingut un posicionament excloent, en certa manera perquè eren elles les que decideixen quin tipus d'alumnat s'hi matriculava, que moltes vegades depenia del nivell socioeconòmic de les famílies i, en canvi, la pública corregeix aquestes desigualtats.

L'altra gran llei en tramitació al Congrés són els pressupostos generals de l'Estat (PGE). Comporten un increment de la inversió a Catalunya, que superarà els 2.300 milions, i pujades d'impostos a les rendes molt altes i a les grans empreses. En canvi, ha caigut taxa Covid, de la qual la seva formació en feia bandera. El PSOE és un mur per fer polítiques fiscals realment redistributives?

No tant el PSOE, que ho és, sinó la correlació de forces que hi ha al Govern. Si Unidas Podemos fos la força majoritària, segurament moltes de les mesures que hem batallat els últims anys les tindríem ja implementades. També t'he de dir que la valoració que en fem és positiva, hem aconseguit moltes coses i aquests pressupostos suposen una bona inversió per a Catalunya. Sobre els impostos als més rics hem aconseguit passos importants, com incrementar en tres punts l'IRPF a les persones que cobren més de 200.000 euros. Ens ha costat moltíssim, hem trobat moltíssima resistència per part del PSOE i de lobbies del poder econòmic, però ho hem aconseguit i continuarem treballant perquè s'escrigui al BOE allò que pensem políticament, que és que qui més diners té, més aportació ha de fer en clau d'impostos.

Fins i tot l'FMI defensava fa uns mesos una taxa Covid a les grans fortunes i, segurament, la mesura tindria un ampli suport social. Hi han renunciat massa d'hora?

És que no hi hem renunciat, continuem batallant. S'ha d'obrir una negociació i espero que altres forces progressistes ens ajudin a poder moure el PSOE. Espanya té una taxa impositiva vuit punts per sota de la mitjana de la UE i, per tant, hi ha marge per poder incrementar els impostos, evidentment a les grans fortunes, que són les que poden fer una millor aportació.

Quan parla de suport de forces progressistes bàsicament pensa en ERC i Bildu?

Penso en ERC, en Bildu, en Más País, en Compromís, el BNG... forces polítiques que no només són progressistes sinó que també representen l'Espanya plurinacional.

Una part important de la inversió i de l'increment de despesa es finançarà amb els fons europeus. Hi ha el temor que tard o d'hora implicaran condicions perjudicials per a les classes populars.

"Europa ha entès, arran de la crisi financera del 2008, que no es poden condicionar els ajuts als estats a més retallades"

Crec que Europa ha entès, arran de la crisi financera del 2008, que no es poden condicionar els ajuts als estats a més retallades i més imposició cap a les classes populars, com va passar aleshores. Per tant, soc optimista i espero que aquests fons no vinguin condicionats i al Parlament Europeu va haver-hi un acord de les principals forces perquè sigui així. Espero que la inversió vingui i sigui una inversió real i efectiva i que l'aprofitem per fer un canvi de model productiu, anar cap a la transició ecològica i abandonar aquest model de precarietat.

Fa uns dies, Unidas Podemos va presentar dues esmenes als pressupostos juntament amb ERC i Bildu per suspendre tots els desnonaments fins al 31 de desembre del 2022 i per impedir el tall dels de subministraments. Volen estirar els PGE cap a l'esquerra i apartar Cs de l'equació?

"Tot i que en la retòrica digui una altra cosa, Arrimadas acaba votant el mateix que votaria Albert Rivera"

El que hem fet és el que ens havíem compromès amb el PSOE, amb qui tenim un acord de govern que en un dels seus punts diu que hem de defensar el dret a l'habitatge de les classes populars. És de sentit comú, perquè ningú entén que mentre hem d'estar confinats hi hagi famílies a la que se les vulgui expulsar de casa. Amb Cs la sensació que tinc és que s'ha autoexclòs de la negociació per molts motius, els impostos als més rics o el blindatge de la immersió lingüística. Tot i que en la retòrica digui una altra cosa, Arrimadas acaba votant el mateix que votaria Albert Rivera.

Governar implica renúncies i són la força petita, però la imatge és que en moltes qüestions el PSOE passa el rodet i han d'acceptar-ho. La monarquia a la pràctica segueix sent intocable, la reforma laboral no s'ha derogat, el referèndum català no sembla factible a curt termini, ...

Una de les coses que hem après és que els grans canvis en política han d'anar pas a pas i s'aconsegueixen a poc a poc, però penso que hem fet avanços importants en tots els eixos. A nivell social tenim un escut social que amb un govern del PSOE en solitari hauria estat impossible, també hi ha la regulació dels riders per intentar acabar amb aquesta precarietat. En l'eix del diàleg, tenim una taula amb Catalunya i també estem transitant la via de l'indult i la de la modificació dels delictes de sedició i rebel·lió del codi penal, coses impensables només amb el PSOE. I en l'eix econòmic, l'aposta per incrementar els impostos a les grans fortunes ens acosta a l'horitzó que tenim plantejat.

Joan Mena, durant l'entrevista amb aquest mitjà. Montse Giralt

La taula de diàleg no es reuneix des del febrer. Ha de ser una de les prioritats del 2021?

"Els grans canvis en política han d'anar pas a pas i s'aconsegueixen a poc a poc"

Si no s'ha reunit ha estat per les desavinences entre ERC i JxCat. Nosaltres vam dir que s'havia de reunir abans de l'estiu, el PSOE ho va acceptar i el Govern de l'Estat va dir que ens havíem de reunir per l'estiu, però les desavinences ho han fet impracticable. El que jo no entenc, i crec que la majoria de la ciutadania tampoc, és que la guerra que lliuren ERC i Junts qui en surti tocat sigui el diàleg quan més falta fa. Hem d'exigir que es posin d'acord, però tinc la sensació que no ho faran perquè estan en campanya electoral.

Tant les peticions d'indults com la reforma del delicte de sedició del codi penal estan en marxa, però n'hi ha alguna que pugui alliberar abans els presos polítics?

Són dues vies complementàries, que no s'han d'excloure una de l'altra. Continuem pressionant per aquestes vies, perquè volem que els presos estiguin al carrer el més aviat possible. Hi treballem perquè és un objectiu polític d'En Comú Podem i perquè també volem evitar que això torni a passar, no només a independentistes, sinó a sindicalistes, activistes, defensors del dret a l'habitatge... La modificació del codi penal és una obligació moral que tenim a l'estat, per acabar amb un delicte que pot criminalitzar més la protesta.

El referèndum segueix sent la seva opció per resoldre el conflicte polític?

"El referèndum és l'únic mecanisme democràtic per poder decidir quin ha de ser el futur polític d'aquest país"

El referèndum continua sent una proposta d'aquest espai, la mantenim al programa electoral i al nostra ideari. Segurament seria més fàcil aconseguir-lo si Unidas Podemos, que és l'única força d'àmbit estatal que el defensa, tingués més representants al Congrés. I personalment penso que és l'únic mecanisme democràtic per poder decidir quin ha de ser el futur polític d'aquest país.

El proper 14 de febrer s'han de celebrar eleccions catalanes. La majoria de les enquestes els deixen amb un suport similar a l'actual. A què aspiren?

Al que aspirem és que Catalunya tingui un govern d'esquerres, el tenim a Barcelona i a l'Estat. Per dos motius: perquè Catalunya sociològicament és d'esquerres i perquè està demostrat que el govern actual està profundament esgotat i només es manté unit pel poder. I això és el pitjor que li pot passar a un país en un moment tan delicat com el que vivim.

Ens podem trobar amb què l'aritmètica faci possible un govern d'ERC, PSC i comuns, però que políticament no sigui possible pels vetos creuats entre republicans i socialistes. És factible un Govern diferent de l'actual?

"Aspirem que Catalunya tingui un govern d'esquerres i que faci una aposta clara pels serveis públics"

Durant dues eleccions he escoltat Pedro Sánchez dient que no governaria mai amb Unidas Podemos i avui tenim un govern de coalició i progressista a l'Estat. Pots tenir tota la voluntat que vulguis per intentar fer un govern com vulguis, però al final la democràcia s'expressa i la ciutadania decideix quins són els acords que formen part d'un govern. Ara no és el moment de dir quines han de ser les forces que participen d'un govern a Catalunya, perquè ho ha de decidir la ciutadania quan voti, però sí que espero que sigui un govern d'esquerres, ja veurem de quina expressió i amb quines forces. Una de les primeres tasques ha de ser sortir per l'eix de l'esquerra de la crisi econòmica i social que estem patint.

Com hauria de materialitzar-se aquesta prioritat?

Amb una aposta clara pel serveis públics. Jéssica Albiach ve reclamant a la Generalitat un pacte per a la sanitat pública i hauríem d'estar seient a una taula i posar en un calendari com la blindem, per sortir d'aquesta pandèmia però també per prevenir-ne de futures. També el blindatge de l'escola pública. Catalunya també necessita un canvi radical de model productiu. Hem d'apostar per una economia solidària, verda i que pensi en un model de mobilitat diferent i fugir del model de precarietat del turisme i la construcció que hem tingut els últims anys.

En el seu moment els comuns van sorgir per ser una alternativa de Govern a Catalunya però, fins ara, no ho han assolit. S'ha estancat el projecte?

Venim d'uns anys de vetos creuats que han fet complicada la política catalana, però sí que hem aconseguit part de l'objectiu polític que teníem. Formem part del Govern de Barcelona i Ada Colau i el seu equip demostren que quan governem fem les coses diferents: s'ha fet una aposta important per la mobilitat sostenible, per reduir la contaminació a la ciutat, per dinamitzar els barris, pel comerç de proximitat, per garantir que la gent pugui tenir les necessitats bàsiques cobertes,... Al Govern de l'Estat crec que hi passa una cosa semblant i, fins i tot, a Catalunya hem demostrat que no formant part del Govern som capaços de condicionar-ne l'acció. Gràcies a nosaltres es van tramitar uns pressupostos que qui més va sortir a criticar-ne la fiscalitat va ser Junts. Crec que estem demostrant que tenim una alternativa de país al cap i que no la defensem sols, sinó que tenim capacitat de dialogar i negociar amb ERC.

Es podria pensar que ara les formacions d'esquerres podrien créixer, perquè qüestions com la gestió pública dels serveis, una fiscalitat més redistributiva o la regulació de l'economia de plataforma tenen un fort suport social. S'estan posant les bases per avançar cap a un altre model econòmic?

"Em sembla al·lucinant que una força feixista, d'ultradreta i que defensa la desigualtat social com Vox tingui un suport tan important a Catalunya"

S'estan posant les bases, però és que no hi ha més opció. On vaig ser més conscient que la societat estava defensant els serveis públics va ser durant el confinament, on tothom sortia al balcó a aplaudir els sanitaris. Estem en un punt on els posicionament defensats durant tants anys per l'esquerra s'estan guanyant al carrer. Però no m'agradaria ser autocomplaent, perquè la reacció de l'altra banda és important. Fa uns dies el CEO deia que Vox podia entrar al Parlament amb entre 7 i 8 escons. Em sembla al·lucinant que una força feixista, d'ultradreta i que defensa la desigualtat social tingui un suport tan important a Catalunya. Em preocupa i crec que les forces progressistes i democràtiques han d'intentar batallar contra les seves mentides i que no arribin especialment a determinats sectors de la població.