L'acord pressupostari entre ERC i el Govern espanyol contempla una inversió de més de 2.300 milions per a Catalunya

Després de 15 anys, ERC votarà a favor d'uns pressupostos estatals (PGE). L'acord assolit amb el Govern espanyol, implica que Catalunya rebi l'any vinent una inversió de 2.339 milions, el que suposa el 19,13% del total d'inversions i transferències de capital dels comptes. En aquest sentit, el coordinador nacional del partit i vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha assegurat en roda de premsa que la partida destinada a la Generalitat als PGE  "superarà per primera vegada la participació en el PIB estatal de Catalunya". "És un dels criteris que portem batallant des de sempre i que mai s'havia complert". De facto, si s'aplica així suposaria que per primer cop s'eliminaria el dèficit fiscal d'uns pressupostos estatals.

En una compareixença acompanyat del líder del partit al Congrés, Gabriel Rufián, Aragonès també ha destacat que la Generalitat passarà a gestionar l'Ingrés Mínim Vital, i que per fer-ho destinaran part dels recursos a contractar més personal. El vicepresident també ha anunciat l'increment del pressupost en beques educatives, que liquidarà el deute de l'Estat amb la Generalitat des de 2005, i la moratòria de la cotització d'autònoms fins al març del 2021, així com "la creació d'un corredor humanitari per a projectes d'ajuda humanitària i per demandants d'asil". Alhora, el pacte inclou la creació d'un grup de treball "bilateral" per abordar una distribució de la riquesa a l'Estat "més justa", en la qual es discutirà la "competència deslleial", en paraules d'Aragonès, que juga la Comunitat de Madrid, amb una fiscalitat molt més laxa a les grans empreses i les grans fortunes.

Aragonès, a més, ha anunciat que, per tal d'assegurar que les inversions s'implanten, es revitalitzarà la Comissió Mixta d'Infraestructures a través d'una clàusula per tal que fiscalitzi els acords pressupostaris. Es tracta d'un òrgan que s'encarregava de revisar aquestes inversions després d'efectuar-se, però que ara passarà a controlar cada quatre mesos si aquestes s'han realitzat o no. "A banda, també hi ha una clàusula no escrita, que depèn de la nostra força, la dels vots, que l'independentisme sigui més forts. És quan hem estat més forts que hem pogut ser més exigents", ha afegit el vicepresident.

"Avui es culmina un canvi de paradigma de quelcom que feia 40 anys que patíem, durant els quals l'Estat, de manera còmoda, pactava amb el nacionalisme de dretes basc i català", ha valorat Rufián. "L'Estat, en la seva fórmula governamental el més d'esquerres possible, està obligat a sustentar-se fent política amb el republicanisme i l'independentisme d'esquerres català i basc", ha afegit. 

A més dels 2.300 milions pressupostats, la Generalitat també rebrà 596 milions dels fons europeus durant 2021, dels quals 371 aniran destinats a polítiques de medi ambient i 225 a habitatge. Aragonès ha destacat que el Govern tindrà interlocució directa per decidir els projectes als quals aniran dirigides aquestes partides: "Hem evitat que directament el Govern de l'Estat ens enviés els projectes seleccionats i els criteris establerts, prescindint de la Generalitat".

La fi del "155 econòmic"

Aragonès també ha volgut destacar que el pacte pressupostari suposa l'aixecament del "control financer de la Generalitat dels darrers cinc anys": "S'aixeca la fiscalització permanent, posem fi al 155 econòmic", ha dit. Assegura que guanyen "llibertat i marge de maniobra per donar un millor servei": "Els treballadors havien de fer un trasllat de la comptabilitat mensual, posant-los sota lupa i en constant sospita perquè no hi hagués cap problema de despesa. Ara passem a estar com la resta".

El control mensual de la despesa de la Generalitat va ser imposat per l'Estat el 2015 en el marc del procés independentista i es va endurir el 2017 per l'exministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, qui va aplicar un control setmanal al voltant de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre. Aquest va finalitzar amb la presa de possessió de l'expresident Quim Torra, però no es va aixecar el control mensual que, segons ERC, ara el Govern espanyol estaria disposat a eliminar definitivament.