Després de més de set anys, Miquel Iceta posa punt i final a la seva etapa com a primer secretari del seu partit. Ho ha confirmat el líder de la formació al Parlament, Salvador Illa, que té tots els números per rellevar-lo al capdavant dels socialistes catalans i, d'aquests manera, convertir-se en el setè primer secretari de la seva història. Tots homes. En una entrevista a la Ser, Illa havia  avançat al matí que Iceta oficialitzaria la seva sortida a l'executiva d'aquest dimarts a la tarda: "Entén que en les seves responsabilitats actuals la situació aconsella que doni pas a un relleu al PSC". Iceta és actualment el ministre de Cultura del Govern espanyol. L'executiva, simplement, ha confirmat la notícia. 

La decisió comportarà l'inici d'un procés que culminarà en un congrés extraordinari que, més que probablement, comportarà l'elecció d'Illa com a nou primer secretari. El conclave se celebrarà els dies 18 i 19 de desembre, segons ha anunciat Illa en la roda de premsa posterior a l'executiva. Difícilment s'articularà una candidatura alternativa en un moment en què el PSC ha recuperat la força electoral, com demostra el fet que va imposar-se a les eleccions al Parlament del passat 14 de febrer. Ara mateix, la formació no compta amb un sector crític potent que pugui qüestionar el candidat oficialista.

Illa, per tant, prendrà el testimoni dels sis homes que l'han precedit al càrrec, dels quals només dos -Iceta i el seu antecessor, Pere Navarro- van haver d'afrontar eleccions primàries. Tot i que el PSC també té president -actualment és l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín-, el càrrec de líder del partit sempre ha recaigut en el primer secretari, mentre que la presidència té un caràcter més simbòlic i representatiu, no executiu.

Obiols i Montilla, els més longeus

El 1978, any de la fundació del PSC, Joan Reventós va ser-ne escollit primer secretari, càrrec que ostentaria fins el 1983. Són anys de consolidació del partit com la principal formació a les grans ciutats catalanes -amb les alcaldies de les principals capitals, començant per Barcelona-, però també de la derrota contra la CiU de Jordi Pujol a les eleccions del Parlament de 1980. Reventós va ser substituït per Raimon Obiols, la persona que més temps ha estat a la primera secretaria dels socialistes catalans, amb un total de 13 anys, fins el 1996. Obiols, etern candidat a la presidència de la Generalitat en aquella etapa, revalidarà els triomfs municipals a les grans ciutats i a les eleccions espanyols però toparà una vegada i una altra amb CiU als comicis al Parlament, on Pujol encadenarà majories absolutes.

A Obiols el relleva el 1996 Narcís Serra, després de la seva llarga etapa a Madrid com a ministre de Defensa i vicepresident del Govern espanyol. El lideratge de Serra suposarà també l'aposta per Pasqual Maragall com a candidat al Parlament, un fet que li permetrà al PSC imposar-se el 1999 per primera vegada en vots -que no en escons- en uns comicis catalans. Quatre anys més tard, però, els socialistes sí que aconseguirien la presidència de la Generalitat, en mans del mateix Maragall.

Els anys de Serra, però, marcaven també l'etapa final d'un PSC liderat per una determinada burgesia barcelonina per deixar pas a l'ascens dels anomenats capitans del Baix Llobregat, que tenien en José Montilla i Miquel Iceta dos dels seus principals exponents. Montilla, aleshores alcalde de Cornellà de Llobregat, va ser escollit primer secretari del partit el 2000, pas previ a convertir-se en ministre d'Indústria (2004-2006) i president de la Generalitat (2006-2010).

Després de més d'una dècada de liderar la formació amb mà de ferro -el segon que més temps ha estat al càrrec, només per darrere d'Obiols-, el desembre de 2011 va ser rellevat com a primer secretari per Pere Navarro, que era l'alcalde de Terrassa i va imposar-se a les primàries a Joan Ignasi Elena, actualment conseller d'Interior i totalment en l'òrbita d'ERC. L'etapa de Navarro va coincidir amb l'esclat del Procés, les escissions dels sectors més catalanistes del partit i un evident declivi electoral que va comportar la seva marxa el juny de 2014, després de només dos anys i mig al càrrec.

Aleshores sí que va ser el torn de Miquel Iceta, que acumulava dècades amb càrrecs de responsabilitat al partit. L'octubre de 2016, Iceta va imposar-se en unes ajustades primàries (54% dels vots contra el 46%) a Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet. En els seus set anys de primer secretari el PSC ha passat de marcar els seus pitjors resultats al Parlament -16 diputats el 2015 i 17 el 2017- a recuperar el pols, unificar la formació i tornar a imposar-se als comicis catalans enguany, en gran part per l'enfonsament de Cs, que li havia pispat part del seu electorat tradicional. A

bans dels comicis, però, Pedro Sánchez va impulsar el relleu d'Iceta com a candidat al Parlament per Salvador Illa, aleshores ministre de Sanitat i que havia aconseguit una enorme presència pública arran de la pandèmia de coronavirus. El gest ja anticipava un relleu en el lideratge que es formalitzarà definitivament els propers mesos i entronitzarà Illa, un dirigent situat a la dreta d'Iceta i més dur amb l'independentisme, al capdavant dels socialistes catalans.