Público
Público

Impacte econòmic La pobresa i la desigualtat es consoliden en el segon any de la pandèmia

El coronavirus ha eixamplat la bretxa social i econòmica a l'Estat espanyol. Un milió de persones han caigut a la pobresa extrema. Joves, dones i persones aturades són els grups més afectats

Una de les persones sense sostre localitzades el 20 de maig de 2021.
Una de les persones sense sostre localitzades el 20 de maig de 2021. Àlex Recolons / ACN

L'arribada de la pandèmia el març de 2020 va provocar un xoc econòmic a tot el món. Espanya no va ser aliena a aquest fenomen: el Producte Interior Brut (PIB) va caure un 10,8% el 2020, una xifra no vista des dels temps de la Guerra Civil, i va arrossegar l'ocupació i el consum. Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE) el 2020 l'ocupació va baixar en 622.000 persones i el consum ho va fer en un 12,4%. Aquestes xifres macroeconòmiques s'han corregit al llarg del 2021, amb un creixement econòmic previst del 5%, d'acord amb la mitjana de les previsions de diversos organismes nacionals i internacionals, mentre més de 700.000 persones han tornat a treballar. 2021 ha estat marcat per la recuperació, però tota crisi econòmica deixa cicatrius. La provocada pel coronavirus n'ha deixat almenys dues de molt profundes: l'augment de la pobresa i la cronificació de la desigualtat.

"La pandèmia ha deixat greus conseqüències socials i econòmiques al nostre país", certificava aquest passat dijous Luciano Poyato, president de la Plataforma del Tercer Sector, integrada per vint organitzacions per mitjà de les quals representa prop de 28.000 entitats de l'àmbit social. En declaracions a l'agència Europa Press, Poyato assenyalava que, d'acord amb les dades, el 26,4% de la població espanyola està en risc de pobresa o exclusió social, és a dir més de 12 milions de persones. És un 1% més que el 2019. A més, Poyato també citava les últimes dades de l'Enquesta de Condicions de Vida de l'INE, que certifiquen que la pandèmia ha incrementat en un 50% la pobresa material severa, afectant 3,3 milions de persones.

Una xifra que coincideix amb les darreres dades publicades per la Fundació de les Caixes d'Estalvi (Funcas), durant el primer any de la pandèmia (encara no hi ha dades del 2021) un milió de persones va caure en la pobresa extrema (viure amb menys de 16 euros al dia). A finals del 2019, el 4,7% de la població, unes 2.190.000 persones, vivien en aquesta situació; un any després, conclòs el 2020, la pobresa extrema va arribar al 7%, en concret a 3.260.000 persones. L'ONG Oxfam Intermon també fa els seus càlculs i segons les últimes dades van ser 790.000 persones les que haurien caigut en la pobresa severa a Espanya per la Covid-19.

Pel que fa a la taxa de pobresa relativa, és a dir, el percentatge de gent que passa els dies amb menys de 24 euros, hauria augmentat del 20,7% fins al 22,9% el 2020. Són gairebé 11 milions de persones i, el 57% són migrats. A la resta del món, la imatge és la mateixa. El Banc Mundial estima que amb l'arribada del coronavirus s'han perdut entre tres i quatre anys a l'erradicació de la pobresa extrema a nivell mundial.

Aquest increment de la pobresa es visualitza per les cues de la fam que va portar la pandèmia. Un milió i mig de famílies en depenen per poder menjar, segons dades de l'últim estiu. Una altra dada també certifica l'avenç de la pobresa: segons Càritas, només el 2020, més de 500.000 persones que mai no havien hagut de demanar ajuda hi van anar per poder menjar.

Segons Intermon Oxfam, les persones més pobres haurien perdut proporcionament set vegades més renda que les riques

La pobresa és la màxima expressió de la desigualtat. L'anterior crisi financera ja la va augmentar i la crisi de la Covid li ha donat un nou impuls. El coeficient de Gini (l'indicador més utilitzat per mesurar la desigualtat econòmica) ha pujat a prop d'un punt i mig percentual des de l'inici de la pandèmia, encara que en els primers mesos va arribar a pujar-ne més de tres, segons les dades del monitor de la desigualtat de CaixaBank. Intermon Oxfam també assegurava a principis d'aquest any 2021 que les persones més pobres al nostre país haurien perdut, proporcionalment, fins a set vegades més renda que les més riques.

Un altre informe recent, aquest d'octubre del 2021, elaborat per Càritas i la Fundació Foessa, apuntava també a l'"eixamplament de l'espai de l'exclusió social" amb l'arribada del virus. "La pandèmia ha colpejat amb més força els que ja tenien dificultats per mantenir-se a la superfície. Són els que no han percebut l'escut social, no tenen mecanismes de protecció desgastats des de la crisi del 2008", concloïa l'informe de Càritas i Foessa.

En realitat, la desigualtat va començar el mateix moment en què va començar el confinament i les empreses van començar a enviar els seus empleats a casa: els que van poder teletreballar van poder salvar en la majoria dels casos la feina, però van ser, en general, aquells treballadors amb un nivell educatiu més alt. La pèrdua d'ocupació es va acarnissar amb els que tenien una formació menor, pitjor accés a la tecnologia, sous més baixos i, en molts casos, contractes temporals.

En aquest sentit, l'Informe Espanya 2021, de la Universitat Pontifícia de Comillas, assenyala que "els joves i les persones aturades es revelen com a dos grups especialment perjudicats durant la pandèmia". Tampoc cal oblidar les dones, que "també pateixen més algunes de les conseqüències econòmiques i laborals de la pandèmia, mostrant-se menys optimistes sobre el seu futur que els homes", afirma el mateix informe. En aquest sentit, la desocupació ha assotat especialment les dones. Elles tenen un 19% més de risc de perdre la feina que els homes. A més, diversos estudis han alertat sobre la sobrecàrrega de treball no remunerat que ha suposat aquesta pandèmia.

Pel que fa al futur, "el 60% de la població considera que la pandèmia li està fent canviar la seva manera de viure, de pensar, de cuidar la salut i de relacionar-se socialment", afirma l'Informe España 2021. Serveixi com a exemple que, segons aquest mateix estudi, el 80% dels joves entenen que les relacions per Internet generen més confiança que les relacions cara a cara.

Tot això deriva de l'increment de les noves tecnologies en el darrer any i mig. Però també ho ha fet la bretxa digital, que ja afecta un 46% de les llars més vulnerables, diu Càritas. Avui dia, no disposar d'una bona connexió d'internet o la manca de dispositius electrònics marca una "forta discriminació" que es tradueix en menys oportunitats laborals, desavantatges respecte d'altres alumnes a l'entorn educatiu, l'erosió de les relacions socials o la dificultat per accedir a subvencions públiques.

Cap organisme no dubta que la pandèmia ha reforçat un altre virus, el de la desigualtat i la pobresa. El Consell Econòmic i Social, un òrgan consultiu del Govern espanyol en matèria socioeconòmica i laboral, descrivia en el seu últim informe, a tall de corol·lari, la realitat que ha deixat el coronavirus almenys en matèria econòmica i social: "Deixarà cicatrius socials profundes, amb risc que es cronifiquin si no reben una resposta encertada i ràpida per part de les polítiques socials: s'han aprofundit les bretxes socials preexistents, comprometent la cohesió".