"Una independència per fases no és fer Països Catalans"

A les eleccions municipals del 2015 la CUP es va presentar per primer cop al País Valencià. Ho va fer a quatre municipis: Almàssera, Burjassot (Horta Nord), Biar (Alt Vinalopó) i Pedreguer (Marina Alta). A Burjassot va aconseguir un regidor dintre de la candidatura ciutadana Totes amb Burjassot, i a Pedreguer en va aconseguir dos presentant-se en solitari, convertint-se així en l'únic ajuntament del País Valencià on té representació com a tal. Entrevistats a l'Ateneu Popular de Pedreguer, els dos regidors de la CUP, David Prats i Albert Noguera, expliquen a Públic com van aconseguir entrar al consistori, quines mesures hi han plantejat i com veuen el que passa a Catalunya, i la seva relació amb el País Valencià.

La CUP al País Valencià és una realitat poc coneguda al Principat. Com funciona?

David Prats: Funciona com a qualsevol altre punt dels Països Catalans. Estan les assemblees locals, les territorials i el Consell Polític. Al País Valencià està constituïda com una territorial. Després de l'Assemblea Nacional del 2016 es va modificar eixa estructura territorial, tot i que vam seguir funcionant com a País Valencià. Estem tractant d'anar cap a un model més descentralitzat: les comarques i la realitat metropolitana tenen poc a veure. Un dels problemes que tenim per a funcionar al País Valencià és que les assemblees estan molt allunyades, i costa molt reunir-se. Estem intentant reactivar-la i remodelar-la.

Fa poc vaig entrevistar a Natxo Bellido, que es queixava que la realitat del País Valencià està una mica desatesa, com en el finançament. Compartiu la crítica?

Albert Noguera: El procés ha estat com un forat negre que ho ha absorbit tot. Ja siguen les notícies o la política. El funcionament de la CUP no ha estat exempt d'això. S'ha notat molt que durant el procés, la CUP s'ha centrat molt en el procés. Supose que per falta de recursos, que s'han concentrat allí. Aquí, al País Valencià, som pocs i ens agradaria un poc més atenció. 

David Prats: El principal problema és la falta d'estratègia. El procés ha agafat a la CUP en un moment de creixement i amb certs aspectes encara immadurs, i sobretot falta d'estratègia en la qüestió nacional. Tot això ha fet que la CUP s'haja vist abocada a fer seguidisme del procés. Això no tindria perquè ser negatiu si tens una estratègia propia per treballar de manera paral·lela. I el dia a dia de la CUP ha estat "procés, procés, procés". Als Consells Polítics, l'ordre del dia és eixa. Al final, eixa dinàmica fa que la gent del País Valencià no es veja representada i la CUP aquí acaba un poc deixant de participar: anar a una reunió a 500 kilòmetres per parlar només del procés... És un problema que hem de resoldre nosaltres.

Ara que hi ha anàlisi sobre el 21-D, seria interessant que hi haguera una anàlisi sobre què passa a la resta dels Països Catalans. Ens hem de plantejar per què ens preocupem tant del Parlament quan dèiem que el Parlament no era tan important i fem tantes anàlisi sobre per què hem perdut representació al Parlament i tan poques sobre per què perdem representació a nivell de Països Catalans. I això hauria de ser el fonamental ara mateix. El trobem a faltar, i nosaltres hem d'estar punxant i insistint. És imprescindible per a un projecte d'alliberament nacional com el nostre.

El procés ha estat com un forat negre que ho ha absorbit tot. Ja siguen les notícies o la política

I quina seria en la vostra opinió l'estratègia a seguir?

David Prats: A vore, sempre havíem dit "des de viles i ciutats, construïm els Països Catalans". Es tracta d'això: de bastir una xarxa municipalista a nivell de Països Catalans que posara en comú totes eixes realitats. Alguns sembla que pensen que l'única manera de construir els Països Catalans és fent una independència per fases. Això no és fer els Països Catalans, és fer un puzzle institucional. Quan parlem de construir els Països Catalans hem de parlar de construir una realitat nova de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. A nivell de municipis, si reunim tota eixa diversitat, és pot dur a terme. És el que plantejava l'Assemblea Municipalista dels Països Catalans, però per la dinàmica del procés s'ha quedat damunt la taula. Són iniciatives a nivell nacional que trenquen les fronteres autonòmiques i que s'han deixat de banda.

Albert Noguera: Ara mateix tots els esforços estan destinats ahí. No és una qüestió de contraposar-ho, de dir o procés o Països Catalans. 

David Prats: Pots destinar esforços al procés, però aprofitar-ho per produir canvis. Trobe que no són coses contraposades. 

La qüestió del finançament cada cop agafa més força

David Prats: Nosaltres ens vam abstenir. 

Albert Noguera: S'ha venut que un millor finançament resoldria els problemes en sanitat o ensenyament. No és del tot cert això: depèn de qui gestione eixe finançament. Es tracta de no dependre de Madrid.

Quines reaccions heu vist després de l'1-O al País Valencià? Es parla d'una revifada de la ultradreta.

Albert Noguera: Sempre ha estat ahí. Després de l'1-O, s'ha vist amb l'autoritat moral per fer el mateix a la resta del territori. És el que va passar a la manifestació del 9 d'octubre: la policía va deixar que una concentració no autoritzada estiguera al mateix lloc on s'iniciava la del 9-O.

David Prats: Els mitjans vam bombardejar amb odi tots els dies a la població. Ací per exemple no s'ha arribat a situacions com la del 9-O, però sí que ens hem trobat amb gent treballadora, que no són ni molt menys ni d'extrema dreta ni de dretes, però que compra el discurs de les tertúlies de la televisió: que són tots uns bojos, que què esteu fent... 

Albert Noguera: Ací no tenim una televisió autonómica i no es pot veure TV3 si no és per internet. Sols tenim la versió de les televisions que destil·len catalanofòbia.

Ací no tenim una televisió autonómica i no es pot veure TV3 si no és per internet. Sols tenim la versió de les televisions que destil·len catalanofòbia.

Quan vau decidir presentar-vos com a CUP a Pedreguer?

David Prats: La presentació oficial va ser el 2014, un any abans de les eleccions. Portàvem un any reunint-nos, donant-li voltes a com fer-ho, partint del teixit associatiu del poble per enfortir-lo i oferir-li una alternativa política. Tot això amb l'experiència de les candidatures municipals de la CUP. Vam anar amb peus de plom i vam tardar molt a donar el pas. L'entrada de gent nova va fer que ho tirarem endavant.

A tot el País Valencià és aquí, a Pedreguer, on heu obtingut millors resultats. Per què aquí i no a nuclis urbans més grans? Té a veure amb la cultura política del municipi?

Albert Noguera: Sempre hi ha hagut un espai al marge dels partits tradicionals. Al no presentar-se el 2015 una candidatura municipalista que hi havia fins aleshores, vam decidir presentar-nos-hi nosaltres. Eixe espai polític està representat per la nostra candidatura.

David Prats: A altres pobles a voltes hi vas i et diuen "ostres, a Pedreguer la realitat és diferent". Entenem el que volen dir, però quan parlem amb generacions anteriors d'ací s'enfaden molt: són ells els que han treballat i han fet esta realitat possible. Hi ha eixa realitat perquè molta gent i col·lectius l'han anat treballant. Potser no s'identificaven amb la CUP, però eren nacionalistes i d'esquerres. Tot això ha fet que hi haguera una sensibilitat en eixos temes que feia que una candidatura com la nostra tinguera més possibilitats.

A quin teixit associatiu us referiu?

David Prats: Des del Casal Jaume I fins al Centre Excursionista, que és un dels que munta l'Aplec Excursionista dels Països Catalans, el Toca-la Sam, que es dediquen a fer concerts, el Cineclub Pessic...

Albert Noguera: ...que abans havia estat Ràdio Pessic, una ràdio lliure...

David Prats: ...després hi ha col·lectius de tot tipus. Hi ha més de 70 col·lectius censats: esportius, culturals, per a les festes... La gent està prou organitzada. Dintre de la CUP, qui no participa d'eixos col·lectius està també en grups de música, esportius o altres organitzacions.

Albert Noguera: Per ser un municipi de 7.000 habitants, és molt.

Quina ha estat la recepció de la CUP?

Albert Noguera: Eixa pregunta, depenent de a qui la faces et donaran una resposta o una altra. En principi no percebem res negatiu. Els comentaris de la CUP són més de la imatge que ix a les televisions que del que passa al poble. Del que portem fet al poble nosaltres no ens han dit res negatiu, ben al contrari. Les nostres propostes han estat molt ben rebudes.

David Prats: Abans de les eleccions hi havia molta gent que no ho veia clar. La candidatura municipalista que hi havia abans havia anat perdent suport: no tenia un discurs supramunicipal massa fet, era una candidatura local, i va acabar sense presentar-se. Nosaltres tenim un discurs que va més enllà. Gent propera a nosaltres patia perquè deia que no aconseguiríem res. Al final ha sigut al revés: amb el treball municipalista hem aconseguit el suport de gent que no era independentista ni anticapitalista. Gent que ha confiat en nosaltres perquè hem actuat amb sinceritat i que ideològicament no podem dir que foren afins a la CUP.

Alguns sembla que pensen que l'única manera de construir els Països Catalans és fent una independència per fases. Això no és fer els Països Catalans, és fer un puzzle institucional

Quines mesures concretes heu proposat?

Albert Noguera: La més recent ha sigut la municipalització de la neteja d'edificis públics. Era una de les nostres apostes electorals. La resta de grups dubtaven que es puguera municipalitzar. Als primers pressupostos vam demanar un estudi sobre les municipalitzacions, que va demostrar que era més econòmica. A finals de novembre s'han subrogat les treballadores i des d'aleshores tenim el servei municipalitzat. Una altra mesura important ha estat la contractació d’una infermera escolar per al municipi, on hi havien xiquets amb malalties cròniques.

David Prats: Vull destacar el paper de prevenció. Molta gent tenia dubtes quan vam fer la proposta, pensant que la infermera es dedica a posar tiretes als xiquets si es peguen un bac. La infermera també va a les aules a parlar de prevenció de tabaquisme i drogues, sexualitat o hàbits saludables.

Albert Noguera: Estes són les que s'han aprovat. Estan també les que hem tirat endavant...

David Prats: Vam començar sent molt crítics, però també constructius. Les propostes anteriors es van proposar i acceptar. No amb la rapidesa que haguérem volgut, però s'han acabat fent. Moltes de les propostes que fèiem o no ens les acceptaven o no les desenvolupaven. Enguany vam fer una assemblea oberta i vam decidir un canvi estratègic: no val la pena fer propostes per desgastar-nos si al final no es porten a terme. Per exemple, volíem impulsar el sector agrícola a Pedreguer. Però calia un estudi i participació ciutadana perquè l'Ajuntament hi destinara recursos. Ens ho van acceptar, però van tardar mesos i al final ho han donat a qui ells han volgut i ho han fet com ells han volgut, amb moltes mancances.

Albert Noguera: Hem arribat al pressupost del 2018 sense tenir l'estudi. Han esperat tant que al final no ha arribat d’hora. Hi ha canvis que no són fàcils de fer. No són canviar la companyia de telèfon. Però no veiem voluntat de canvi de l'Ajuntament.