Público
Público

Ja hi ha 300 municipis catalans en alerta per sequera

Sumen 700.000 habitants, prop del 10% de la població, després que també hi hagi entrat l'aqüífer del Fluvià Muga. Entre d'altres s'hi inclouen ciutats com Vic, Igualada, Manlleu, Banyoles, Berga, Santa Coloma de Farners o Ripoll

26/10/2022 - El mapa de la situació d'alerta per sequera a Catalunya.
El mapa de la situació d'alerta per sequera a Catalunya. ACA

Gairebé el 10% de la població catalana viu en un municipi d'una zona on hi ha detectada l'alerta per sequera. Són 700.000 persones i un total de 301 localitats. L'última revisió portada a terme per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha suposat que també s'hagi declarat aquesta alerta a l'aqüífer del Fluvià Muga, que abasteix 22 municipis de l'Alt Empordà.

L'alerta per sequera es farà efectiva a finals de setmana i suposarà que ja hi haurà nou àmbits de les conques internes en aquesta situació. Els altres són Carme Capellades, la capçalera del Ter, el Llobregat Mitjà, l'Anoia Gaià, l'Empordà, Banyoles, la Serralada Transversal i Prades-Llaberia.

Entre els municipis afectats per l'alerta destaquen els casos de capitals comarcals com Vic, Igualada, Banyoles, Berga, Santa Coloma de Farners, Moià o Ripoll i entre les localitats més poblades també s'hi troben Manlleu, Gironella, Torelló, Arbúcies o Prats de Lluçanès, entre d'altres. Dels 301 nuclis afectats, 37 estaran en alerta pel baix volum dels aqüífers -els 15 del Carme Capellades i 22 del Fluvià Muga- i els 264 restants per la baixa pluviometria i perquè garanteixen les seves demandes a partir de pous propis, captacions superficials o basses.

Quines mesures comporta?

La situació d'alerta és la tercera de les cinc en què l'ACA classifica l'estat hídric dels municipis catalans, per sota de les d'excepcionalitat i, la més greu, la d'emergència, que comporten restriccions importants en l'ús de l'aigua. En el cas de l'alerta, les mesures impliquen una sèrie de limitacions en alguns usos, com la reducció d'aigua per a reg agrícola (25%), per a usos ramaders (10%), per a usos industrials (5%), per a usos recreatius que impliquin reg (30%) i altres usos recreatius (5%).

A nivell domèstic, les limitacions afecten determinats usos urbans, com les limitacions en el reg de jardins i zones verdes, la prohibició d'ompliment de fonts ornamentals, la prohibició a particulars de la neteja de carrers amb aigua de xarxa, les limitacions en l'ompliment de piscines, la limitació en la neteja de vehicles, entre d'altres. Així mateix es fixa un màxim de 250 litres per habitant i dia per al consum global d'aigua. L'ús de boca, per tant, segueix garantit. 

La resta, en prealerta

Pel que fa al sistema Ter Llobregat, amb les reserves al 37%, continua en l'escenari de prealerta, com també passa a l'embassament de Darnius Boadella (34%), Riudecanyes (19%) i en l'àmbit del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT). L'ACA, però, deixa clar que els "llindars de sequera són variables i l'entrada en un escenari es determina en funció dels hectòmetres acumulats i de l'època de l'any". Dit amb altres paraules, durant la tardor les reserves poden estar més baixes sense la necessitat que es decreti l'estat de sequera. Els aqüífers del Baix Ter i el de Tarragona són els únics de les conques internes que es mantindran en situació de normalitat.

La situació hídrica de Catalunya seria més greu sense el funcionament de les dessalinitzadores, que segons l'ACA treballen "al 90% de la seva capacitat", el que suposa una producció mitjana des del gener de 5,4 hm3 al mes. Entre febrer i octubre han aportat un volum superior als 47 hm3 d'aigua nova, sense la qual les reserves dels embassaments estarien 7 punts més baixes i caurien per sota del 30%.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?