JxCat busca superar ERC amb un discurs que no renuncia a la via unilateral

La vicepresidenta de Junts per Catalunya i directora de la campanya electoral del partit, Elsa Artadi, començava l’any amb unes declaracions carregades d’intenció: "Aquestes eleccions seran Laura Borràs o Salvador Illa, o JxCat o PSOE". Malgrat la voluntat de situar el partit en el cos a cos amb els socialistes, la realitat dista una mica d’això. En els últims anys el partit postconvergent -en les seves diverses formes- ha anat perdent pes dins del bloc independentista. En els propers comicis, els sondejos apunten a què la victòria electoral es disputarà entre el PSC i ERC. Segons l’última projecció del CIS, el PSC podria obtenir entre 30 i 35 escons, ERC n'obtindria entre 31 i 33, i Junts es quedaria amb entre 20 i 27. El 2017 en va obtenir 34, i ERC, 32.

Segons l'últim sondeig del CIS, Junts quedaria en tercera posició amb entre 20 i 27 escons

Si la cosa va així, es consumarà per primera vegada al Parlament el sorpasso dels republicans, que ja es preveia el 2017 però que mai es va produir. Tot i l’ajustada victòria de Junts, per dos escons, en les següents convocatòries ha anat perdent terreny davant d’ERC, que es va imposar tant en les municipals com en les estatals de 2019. No ho va fer, però, en les europees del mateix any, en què el lideratge d'un Puigdemont exiliat al cor de la Unió Europea va impulsar els resultats de la formació postconvergent.

Tot i els sondejos, JxCat confia fer uns bons resultats en els seus primers comicis com a partit i superar ERC. No augmenten en intenció de vot, però creuen en la fidelitat d’uns votants molt mobilitzats i el desinflament d’uns republicans que han hagut de gestionar les conselleries més impactades per la Covid, com Salut, Educació i Treball.

El partit ha fitxat el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, que anirà de número tres

Laura Borràs és la candidata a la presidència de la Generalitat, tot i que el número u se segueix reservant a Puigdemont, líder i far de "l’esperit de l’1 d’octubre". Borràs, sense passat a l’antiga Convergència, va arribar al càrrec després d’imposar-se en les primàries al candidat recolzat pels membres del partit que sí que n’havien format part, incloent els presos, el conseller Damià Calvet. 

Tuits polèmics

Les llistes no han estat exemptes de polèmica. En els darrers dies ha dimitit Josep Sort, president de Reagrupament i número 65 per Barcelona, després que les xarxes desenterressin tuits en què insultava l’alcadessa de la ciutat, Ada Colau, i prometia fer "neteja d'espanyols". Després de la polèmica i les pressions d’ERC i comuns, Sort va dimitir de tots els càrrecs i JxCat el va suspendre de militància "per unanimitat", segons va informar en un comunicat.

El PDeCAT, en solitari

És la primera vegada que es presenta amb les seves pròpies sigles i en solitari

El PDeCAT, d’altra banda, s’ha quedat sense la major part dels seus quadres i militància i es presenta per primer cop amb les seves pròpies sigles i en solitari a unes eleccions. Creat el 2016 a partir de la refundació de l’extinta CDC, el 2017 va decidir presentar-se al Parlament sota la candidatura de Junts per Catalunya -llavors coalició electoral. Hi havia perfils independents i també la voluntat de fer una reedició de la idea de Junts pel Sí sense ERC, que ho va rebutjar reiteradament en vistes al seu creixement electoral en solitari.