L'Audiència de Barcelona ha ordenat reobrir la causa contra l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per suposades irregularitats en la concessió de subvencions municipals. El jutjat d'instrucció va arxivar al juny la causa, però l'acusació popular de la desconeguda Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica -una entitat sense activitat coneguda a la ciutat- va presentar recurs, al qual es va oposar la Fiscalia, i ara l'Audiència de Barcelona ha ordenat al magistrat que segueixi investigant el cas. La Fiscalia ja havia demanat al maig l'arxivament del cas, abans que ho decidís el jutjat d'instrucció.

Colau ha confessat la seva "absoluta perplexitat" per la reobertura d'una causa arxivada fins a dues ocasions. "Si pretenen intimidar-nos, aconsegueixen el contrari", ha afirmat l'alcaldessa en una atenció als mitjans a la Sala Gòtica del consistori.

L'alcaldessa s'ha mostrat molesta per la situació, i ha apuntat que darrere d'aquesta causa hi ha una "entitat fantasma" a qui només se li coneix l'activitat pleitejadora contra el propi Ajuntament de la capital catalana i també el de Valladolid. "Un cop més col·laborarem, però sap greu que es pugui abusar de la justícia per fer soroll i amb clares intencions polítiques", ha asseverat.

Amb la resolució, l'Audiència li dona permís al magistrat per allargar la instrucció i practicar noves diligències de prova com l'anàlisi d'expedients de subvencions a l'Observatori DESC, la PAH, l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) o Enginyeria sense Fronteres entre els anys 2020 i 2021. La fantasmagòrica entitat acusava Colau dels delictes de prevaricació, malversació de fons públics, tràfic d'influències i altres. Ara l'Audiència considera que hi pot haver diversos delictes, sobretot prevaricació, en la concessió directa de determinades subvencions a les citades entitats socials, i que les ajudes excepcionals han d'estar degudament justificades si es concedeixen sense un veritable concurs públic.

Fa quatre mesos, el jutjat d'instrucció va decidir arxivar la causa després de constatar que de la declaració de l'alcaldessa en seu judicial, de la prova documental i del testimoni de la interventora de l'Ajuntament no es desprenia cap conducta que pugui incloure's en cap dels preceptes penals apuntats per l'entitat querellant. En la seva resolució, el jutjat recollia que quan Colau va prendre possessió del càrrec va delegar part de les seves funcions, entre elles la concessió de subvencions, en les diferents estructures de les àrees i gerències, "no constant que donés instruccions o indicació alguna al respecte en aquesta matèria".

També va remarcar que la interventora de l'Ajuntament, funcionària de carrera i que no depèn de cap partit, va testificar que "no va observar cap conducta més enllà de meres irregularitats però que mai transcendirien l’àmbit penal". Finalment, el tribunal afegia que dels expedients aportats a la causa, que són base de l'acusació, "en cap d'ells es detecta irregularitat alguna", sent aprovats per majoria al ple de l'Ajuntament. Per tot plegat, tenint en compte que Colau mai ha dictat cap resolució en aquest sentit, el tribunal va concloure que no va existir conducta il·lícita i arxiva la querella.

Denúncia de 'lawfare'

Per a l'alcaldessa i la seva formació, Barcelona en Comú, aquest cas constitueix un nou exemple de la lawfare o guerra judicial que determinats lobbies i sectors econòmics de la ciutat mantenen contra el govern municipal. Després de l'arxivament inicial, Colau va lamentar que la querella aconseguís el seu objectiu, que era "fer soroll, generar titulars i donar aquesta idea que tots els polítics són iguals", però va avisar que des dels comuns estaven "més motivats que mai" per continuar la seva feina i "no es deixaran intimidar des de cap poder fàctic".

Els regidors de Barcelona en Comú ja acumulen una desena de querelles en contra que han estat arxivades, en el que no dubten a qualificar de "guerra bruta judicial". Aquesta lawfare constant fins ara l'han protagonitzat fonamentalment fons immobiliaris, empreses de serveis -com Agbar-, el lobby automobilístic o el sector hoteler i turístic, segons ha denunciat la mateixa formació. Tant per a l'alcaldessa com per al seu equip, l'estratègia de guerra judicial respon a la voluntat d'intentar aturar l'acció del govern municipal per vies poc democràtiques.

La Fiscalia ja va demanar al maig l'arxivament del cas. El ministeri públic va fer-ho després de concloure que que l'Observatori DESC, la PAH, l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) o Enginyers Sense Fronteres (ESF) no es van beneficiar de cap tracte especial, sinó que les seves subvencions es van tractar com les d'altres centenars d'entitats.