Público
Público
REPRESSIÓ

L'Audiència Nacional amplia l''operació Judes' contra els CDR i cita a declarar sis persones més

Dos dels activistes ja van ser detinguts el 23 de setembre, però van quedar en llibertat. La Fiscalia els acusa a tots de pertinença a organització terrorista, tot i que les set persones empresonades inicialment fa més de mig any que van quedar en llibertat sota fiança. 

La roda de premsa d'Alerta Solidària. @AlertaSolidaria
La roda de premsa d'Alerta Solidària. @AlertaSolidaria

públic

Cinc mesos i mig després que sortissin en llibertat sota fiança els darrers activistes dels CDR empresonats en l'anomenada Operació Judes, l'Audiència Nacional ha decidit ampliar-la citant a declarar sis persones, a les quals la Fiscalia acusa de pertinença a organització terrorista. Per tant, ja són 13 les persones investigades en la causa. Segons ha informat en roda de premsa el col·lectiu antidepressiu Alerta Solidària -que coordina la defensa dels acusats-, dues de les persones citades a declarar són David Budria i Clara Borrero, que ja van ser detingudes el 23 de setembre de l'any passat. Aquell dia van executar-se les detencions de nou activistes dels CDR, set de les quals ingressarien a presó.

Les altres quatre, en canvi, no havien estat detingudes en cap moment i, segons ha comentat Xavier Pellicer -portaveu d'Alerta Solidària- han estat citades a declarar a petició de la Fiscalia, que havia reclamat l'ampliació de la causa després d'haver tingut accés a les seves comunicacions telefòniques: "Presenten com a argument els seus vincles amb les persones detingudes anteriorment i en la seva participació en les mobilitzacions contra la sentència del judici de l'1-O".

Alerta Solidària ha explicat que les defenses encara no han pogut accedir a l'escrit de la Fiscalia que motiva l'ampliació de la causa, mentre que les declaracions es faran de forma telemàtica als jutjats de Mollet del Vallès i Sabadell. "A deu mesos d’aquest operatiu d’estat, el govern de l’estat, de la mà de la fiscalia, segueix impulsant un procés contra l’independentisme", ha manifestat Pellicer. El portaveu de l'organització antirepressiva ha afegit que l'Estat "segueix entestat a qualificar de terrorisme la mobilització i l’organització popular i segueix ampliant els seguiments, persecucions i imputacions contra l’independentisme català".

Davant d'aquesta notícia, desenes de persones s'han manifestat a Mollet, Sentmenat, Folgueroles i Sabadell per protestar en contra de la nova onada de detencions. "Per demostrar al David, la Klara, l'Esther, la Sònia, en Rafael i la Queralt que no estan soles! Ens volen atemorides, però ens hi trobaran de cara!", ha afirmat el col·lectiu Detingudes23S a Twitter.

Set dels detinguts el 23 de setembre van passar-se un mínim de tres mesos a la presó per ordre de l'Audiència Nacional, que els va acusar de pertinença a organització terrorista, estralls en grau de conspiració i fabricació i tinença d'explosius. Tot i la gravetat de les acusacions, la realitat és que a partir de desembre van anar sortint en llibertat sota fiança, després que perdessin pes les suposades proves per les quals se'ls havia detingut. En aquest sentit, se'ls va acusar formar part dels Equips de Resposta Tàctica (ERT), una suposada facció radicalitzada dels CDR de la mai s’ha tingut cap constància ni ha reivindicat cap acció. De fet, els ERT només han aparegut al sumari del cas i en informacions de mitjans.

El grup de suport als detinguts va demanar al gener l'arxivament de la causa, però sembla clar que l'Audiència Nacional ha optat per la via contrària.