L'endemà de les eleccions municipals i del seu triomf a les urnes encara sembla més probable que Xavier Trias torni a l'alcaldia de Barcelona, càrrec que ja va ocupar del 2011 al 2015. L'inesperat avançament de les eleccions estatals per al 23 de juliol que ha anunciat aquest dilluns al matí el president espanyol, Pedro Sánchez, fa pràcticament inviable algun tipus d'aliança a tres bandes que permeti al socialista Jaume Collboni arribar a la majoria absoluta de 21 regidors que necessita per impedir la investidura de Trias.

Ara mateix només el PSC i, sobretot, Barcelona en Comú defensen explorar algun tipus d'aliança progressista, que a la pràctica comportaria que els cinc regidors d'ERC se sumarien als 10 dels socialistes i als nou dels Comuns per aglutinar una majoria de 24 dels 41 representants del ple municipal.

La qüestió és que ERC ha reiterat que no pensa fer alcalde Collboni i l'avançament electoral fa que els seus estrategs pràcticament descartin al 100% prestar els seus vots a un PSC amb qui tot just un mes després -els ajuntaments es constitueixen el 17 de juny- rivalitzarà a les eleccions generals per ser la formació més votada a Catalunya.

Encara és més inviable l'altra alternativa que podria impedir la investidura de Trias, que seria la suma dels vots de PSC, BComú i el PP de Daniel Sirera, que té quatre edils. Sirera ha subratllat aquest dilluns que veu "complicadíssim per no dir impossible" donar suport a Collboni si també compta amb els vots de Colau. Tampoc sembla probable que el líder estatal del PP, Alberto Núñez Feijóo, apostés per facilitar al Partit Socialista l'alcaldia de la segona ciutat de l'Estat a cinc setmanes de les generals.

Cal recordar que, segons estableix la llei, en els ajuntaments governa la llista més votada si la resta de forces són incapaces d'articular una majoria absoluta alternativa, és a dir, que si Collboni no obté 21 vots, Trias serà l'alcalde de Barcelona, encara que només rebi el suport dels 11 regidors de Junts, la seva formació.

Cosa que tampoc implica que hagi de governar en solitari, perquè en les properes setmanes podria arribar a algun acord amb ERC, el que li permetria arribar a 16 edils, o, fins i tot, tancar un pacte sociovergent amb el PSC, el que li donaria la majoria absoluta de 21 i, per tant, garantiria l'estabilitat del govern municipal, que no hauria de negociar amb l'oposició les seves polítiques perquè tiressin endavant.

Junqueras: "No tenim cap voluntat d'oferir l'alcaldia al PSC"

Anem a pams. Aquest dilluns al matí, Trias ha assegurat en una entrevista a Rac-1 que està convençut que Collboni no intentarà pactar amb els Comuns i ERC per desbancar-lo i, per tant, no creu que es repeteixi una situació com la del 2019, quan l'anomenada operació Manuel Valls va impedir l'alcaldia d'Ernest Maragall -que havia estat l'opció més votada- donant un sorprenent suport a la investidura de Colau. El dirigent de Junts ha afegit que no descarta governar en minoria i assolir pactes puntuals, però s'ha mostrat partidari de crear un govern "fort", que no generi "complicacions durant tot el mandat".

Si diumenge, gairebé a la mitjanit, Jaume Collboni proclamava que "el PSC no renuncia a res", aquest dilluns el primer secretari del partit, Salvador Illa, ha puntualitzat que no es pot descartar res a la capital, però que s'ha de treballar per generar un "govern estable, progressista i en clau barcelonina".

Per part dels Comuns, Colau ha tornat a reconèixer que Trias va guanyar, però "per molt poc" i, "en canvi, hi ha una amplíssima majoria progressista de 24 regidors que seguiré defensant que es posin d'acord". En roda de premsa, el número de Barcelona en Comú, Jordi Martí, també ha reiterat que cal "continuar apostant per la via d''un govern progressista, la gent d'esquerres no entendria que no ho intentem". Per a ell, l'exploració d'aquest govern s'ha de fer "amb la millor de les generositats" i també tenint en compte l'escenari estatal que han deixat els comicis.

Tot i les paraules de socialistes i Comuns, sense que ERC s'hi sumi aquesta aliança progressista és inviable i ara mateix la posició dels republicans és molt clara. "No tenim cap interès ni voluntat d'oferir l'alcaldia al PSC", ha proclamat el president del partit, Oriol Junqueras, qui, com ha fet Ernest Maragall, defensa que correspon al guanyador dels comicis, Xavier Trias, "prendre la iniciativa" per formar govern a Barcelona.

A l'interior del partit creixen les veus que qüestionen l'estratègia de pactes i acords amb el PSOE i el PSC, ja que consideren que han situat el partit d'Illa en una posició central que li han permès imposar-se a Catalunya en aquestes municipals i, per tant, es dona per descartat una hipotètica aliança també amb els Comuns per donar l'alcaldia a Collboni a cinc setmanes d'unes generals en què socialistes i republicans competiran per imposar-se, davant del temor d'una fuita de vots independentistes cap a Junts o una abstenció a l'alça.

Trias té menys suport que el 2015, quan va quedar segon

Pel que fa als resultats de les eleccions a la capital catalana, tant Trias per Barcelona com el PSC van imposar-se en quatre districtes, mentre que BComú va fer-ho en dos, capgirant l'escenari del 2019, quan els Comuns van ser la primera força en sis, ERC en dos, el PSC en un (Nou Barris) i Barcelona pel Canvi – Cs -la llista de Manuel Valls- també en un (Sarrià – Sant Gervasi). Aquest vegada BComú ha guanyat només a Sants – Montjuïc i Ciutat Vella, mentre que Junts ho ha fet a l'Eixample, Gràcia, Sarrià – Sant Gervasi i Les Corts, i el PSC de Collboni a Nou Barris, Sant Martí, Sant Andreu i Horta – Guinardó.

Tot i ser la primera força, els menys de 150.000 vots que ha rebut Trias -149.235- són la xifra més baixa de la llista guanyadora a la capital catalana en unes eleccions des del 1979. De fet, Trias gairebé duplica el nombre de vots de Junts del 2019, però queda per sota dels 159.000 que ell mateix va obtenir el 2015, quan va ser segona força, i també cau en percentatge, al passar del 22,6% al 22,4% dels sufragis.

El PSC perd 7.000 vots respecte el 2019 -de gairebé 139.000 cau a menys de 131.600-, però gràcies a la menor participació guanya suport relatiu i creix del 18,4% al 19,8%, mentre que ERC perd més de la meitat dels vots -de 161.000 a menys de 75.000- i es mou en unes xifres gairebé equivalents a les del 2015, quan va rebre l'11,0% dels sufragis -ara ha arribat a l'11,2%-.

Finalment, Barcelona en Comú confirma un desgast ja iniciat el 2019. Si el 2015 va irrompre amb 11 regidors i 176.000 vots (el 25,1%), quatre anys més tard va caure als 10 representants i 156.157 sufragis (20,7%) i ara s'ha quedat en 9 edils i 131.594 paperetes (19,8%). És a dir, des que va començar a governar ha perdut 45.000 vots i més de 5 punts de suport, amb caigudes sobretot importants als districtes més populars, com Nou Barris (12.000 vots menys), Sant Martí (-9.500), Sant Andreu (-6.600) i Horta-Guinardó (gairebé 7.000).