L’encariment de la fruita desplaça els hàbits de compra cap a productes menys saludables

A una manifestació convocada a principis d’any a València davant la crisi de la fructicultura, els pagesos van denunciar que el preu d’una bossa de plàstic, com les que cobren els supermercats per emportar-se la compra, és més elevat que el valor que reben els productors per un kilogram de taronges. L’exemple és totalment il·lustratiu de la situació endèmica que pateixen els agricultors, agreujada ara per la crisi de subministraments i la invasió russa d’Ucraïna.

El cas de la taronja és prou indicatiu de les diferències entre la cotització en origen, la que reben els pagesos, i en destí, la que abonen els consumidors. Un informe de la Coordinadora de Organizaciones Agrarias y Ganaderas (COAG), constata que el productor percep 15 cèntims per cada quilo de taronges, mentre que al punt de venda, es paguen 1,50 euros. La diferència percentual és del 887%. Aquest fenomen es dona també en les varietats de fruita d’estiu, com els préssecs, la síndria o el meló, on els valors se situen en el 316, el 503 i el 298%, respectivament, en plena onada de calor, on la ingesta d’aquestes espècies és aconsellable des del punt de vista nutricional.

El productor percep 15 cèntims pel quilo de taronges, quan al punt de venda es paga a 1,5 euros

Paral·lelament, el preu de la fruita s’ha vist colpejat per la inflació, que al juny es va enfilar a Catalunya al 9,7%, el màxim de la sèrie històrica. En el cas de la fruita, l’Índex de Preus al Consum (IPC) va créixer un 19% durant el mateix període. Davant d’aquest escenari, el responsable del sector de la fruita de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Sergi Balué, recorda, a tall d’exemple, que fa un mes "em van liquidar a 18 cèntims per kilogram les pomes de qualitat extra de la passada campanya, quan al supermercat es troben a 2,50 euros". Balué fa una analogia del comportament de les cadenes de la gran distribució alimentària amb el de les energètiques. "Se n’aprofiten igual de la crisi i de la pujada de la inflació".

"Mirar el preu"

El responsable de JARC al·ludeix als costos de producció que han de suportar els pagesos, que s’han incrementat un 40% en un any a conseqüència de diversos factors, com el personal- per la Reforma Laboral-, l’encariment de l’energia i de materials que utilitzen els agricultors a la seva activitat diària, com els plàstics, els embalatges, les fustes, els adobs... Tot plegat, genera un panorama en el qual "el ciutadà comença a mirar el preu". Aquesta afirmació de Balué suposa un canvi d’hàbit dels compradors, que opten per fruites de fora de temporada, com la banana o la poma, més econòmiques, o fins i tot per productes substitutius i no tan saludables.

"En una campanya com aquesta, amb una collita tan curta, hauríem de cobrar molt més per les nostres produccions", lamenta Balué. Per revertir aquesta disfunció, aposta per "un compliment estricte de la Llei de la Cadena Alimentària", ja que actualment, un 70% del volum de comercialització a Catalunya, representat per les cooperatives i les Organitzacions de Productors de Fruites i Hortalisses (OPFH), està exempta de complir la normativa. "La llei té tantes excepcions que acaba sent una mica inútil".

Els productors demanen als consumidors "reclamar fruita de proximitat, com a forma de cuidar el pagès"

A més, l’eficiència i d’aquesta norma es veu alterada per la manca d’efectius. Balué precisa que a tota Catalunya, només nou inspectors són els encarregats de supervisar el compliment de qualsevol pràctica comercial fraudulenta al sector alimentari. Com a missatge pels consumidors, insta a "reclamar fruita de proximitat, mirant el seu origen a l’hora de comprar-la, com a forma de cuidar el pagès".

Aquest mirar el preu al qual es refereix Balué ja s’ha traduït en noves pràctiques a l’hora d’anar a comprar per part de la població. L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) assenyala que el 62% dels consumidors ja ha modificat els seus hàbits de compra, adaptant-los a la seva renda, i que un de cada cinc reconeix que ha deixat d’adquirir aliments com la carn, el peix, les fruites i les verdures. En el cas de les fruites, amb l’augment de preus, l’informe destaca que "el consumidor buscarà productes alternatius, potser un altre tipus de postres que els semblin més barats i que pot ser que no coincideixin amb els més sans".

Especulació i pujada energètica

El mateix informe conclou que "els preus de les refrescants fruites d’estiu han sigut poc accessibles per al consumidor". A més, observa que el mercat de la fruita fresca s’ha afrontat a una històrica tendència alcista de la inflació després d’haver superat la pandèmia de la Covid-19, una vaga de transports i condicions meteorològiques adverses. De fet, l’OCU ha certificat que l’especulació i la pujada energètica han elevat fins a un 511% el diferencia del preu de la fruita d'estiu entre el camp i la botiga.

Segons les dades presentades per Afrucat, la patronal dels productors de fruita, per segon any consecutiu, el potencial productiu català de préssecs i nectarines ha disminuït, en aquest cas, prop del 70%, situant-se per sota de les 170.000 tones. El descens ha estat ocasionat per les incidències meteorològiques.

Més enllà d’aquests aspectes, la percepció al sector és que la globalització ha arribat a la fruita, amb un canvi de model sustentat en la concentració de la producció, un viatge que ja han fet el sector lacti i el porcí amb les macrogranges. Els productors lamenten que els plans operatius dels ajuts comunitaris serveixin per fer créixer encara més les grans explotacions i corporacions de fruita. Per aquesta raó, volen polítiques per donar suport a la producció local que afavoreixin la supervivència d’un sector estratègic de l’economia, cabdal pel seu potencial exportador.