L'escola es prepara per a una tornada presencial i segura

El 14 de setembre serà el primer dia d’escola. La tornada a les aules després de l’estiu serà la més estranya de la història. A banda de la motxilla plena de llibres de text, l’alumnat haurà d’incorporar la mascareta i el gel hidroalcohòlic en el material escolar. Escoles i instituts treballen de valent, després d’un final de curs intens, per dissenyar una nova organització adequada a les circumstàncies: distanciament físic, higiene de mans, evitar les aglomeracions i una constant neteja, desinfecció i ventilació dels espais.

Primeres pautes

El Departament d’Educació de la Generalitat va presentar el 3 de juliol un pla d’actuació per al curs 2020-2021 per a centres educatius en el marc de la pandèmia, que conté les pautes principals que els centres han de seguir per poder obrir després de l’estiu perquè l’escola sigui "un entorn segur, amb el mínim risc assumible". Presentat pel conseller Josep Bargalló, el pla es basa en la premissa que "els infants no són el vector principal de la pandèmia".

Des de la Unió de Sindicats de Treballadors/es de l’Ensenyament de Catalunya (USTEC·STEs), el portaveu Ramon Font reclama "presencialitat amb seguretat" i considera que hi ha una gran "inconcreció" en les mesures indicades. "En sis mesos s’hauria pogut fer alguna cosa més del que s’ha fet fins ara. Estem abocats a la improvisació una altra vegada. El setembre pinta molt malament. No hi ha un pla B", explica Font. A més, des del col·lectiu del professorat posen en dubte que els joves no puguin propagar el virus, tal com s’ha demostrat en els brots de les darreres setmanes. "La presencialitat seria el millor per als alumnes. Ara bé, presencialitat amb 25 o 30 persones a classe i sense mascareta és una mica com anar a l’escorxador sis mesos després d’haver-nos confinat", remarca el portaveu d’USTEC·STEs.

Entorn virtual, objectiu superat

"El més important va ser que les famílies i els alumnes sabessin que nosaltres estàvem amb ells", explica la directora de l’Institut Escola El Viver, Conxita Roca. Situat a Montcada i Reixac, al Vallès Occidental, es tracta d’un centre de màxima complexitat i, tot i les dificultats, han aconseguit que ningú es quedés enrere durant el confinament. "D’entrada, vam dissenyar grups de WhatsApp per classes i cada dia ens comunicàvem amb les famílies. Un cop organitzat, vam treballar l’entorn virtual, les classrooms i les videotrucades", recorda Roca. Les primeres setmanes van ser dures, i perquè les famílies estiguessin tranquil·les, la directora del centre explica que tenia el telèfon connectat tot el dia: "No hi havia horaris, ni caps de setmana. Si em trucaven un diumenge, agafava el telèfon". En total, l’escola compta amb 330 famílies i totes han rebut atenció personalitzada, dispositius i connexió a internet.

Tot i haver superat l’excepcionalitat de l’ensenyament online d’un dia per l’altre, segons Roca, els nens i nenes han tingut una pèrdua de "rutina, hàbit de compartir, socialitzar o posar-se d’acord". Un dels aprenentatges més grans d’aquesta etapa, però, ha estat l’autonomia de treball: "En cada confinament, com menys autonomia té el nen més protagonisme té la família i més es noten les desigualtats socials", apunta Ramon Font. Però, si s’ha d’extreure una conclusió positiva, la directora de l’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera, Carol Giralt, afirma que un dels aprenentatges més importants ha estat el fet de saber "viure amb la incertesa".

La presencialitat, nou repte

Si bé el confinament ha estat un repte dur, sembla que la tornada a les aules encara ho serà més. Les mesures del pla d’Ensenyament són àmplies, perquè cada centre se les adapti a mida –metres quadrats, nombre d’alumnes, personal docent disponible... "Donen molta autonomia als centres i, per tant, molta responsabilitat", considera el portaveu de la USTEC·STEs, Ramon Font. Les escoles han d’entregar abans del dia 23 de juliol una proposta d’organització. Haurà de ser avalada pel departament i al setembre s’haurà d’aprovar al Consell Escolar de cada centre i, després, comunicar-la a les famílies abans que comenci el curs. "Hem reorganitzat l’escola d’una manera com no havia estat mai organitzada. Partint de zero, sense cap experiència i intuint els problemes que pots tenir i donar-hi resposta. La idea és funcionar com un servei essencial, perquè el més important és que els nens i nenes vagin a l’escola i que sigui un entorn segur", explica Conxita Roca.

A l’escola del Baix Llobregat també es troben en el mateix procés. "Estem treballant amb els espais que tenim, imaginant els horaris, en funció de la plantilla. Anem elaborant el que ara podem preveure: entrades i sortides esglaonades, patis per torns o utilitzar altres espais del municipi, seguint fent escola al bosc. Vetllar, en definitiva, perquè tinguin una escola, tan semblant com sigui possible a com la van deixar, però tenint presents les mesures que hem de seguir, sense arribar a conviure a l’escola amb por", comenta Carol Giralt.

Desafiaments insòlits

Però, com serà l’escola al setembre? Els canvis tot just s’estan treballant i el professorat s’hi enfronta amb hipòtesis i sense alumnes aquests dies. Per exemple, dissenyant protocols per a una cosa tan senzilla com rentar-se les mans. Conxita Roca comparteix l’escenari en què es troben a l’IE El Viver: "Tenim un passadís amb 150 alumnes repartits en classes, i hi ha dos lavabos, cadascun amb dues aixetes. Si els infants s’han de rentar les mans unes sis vegades per jornada, aproximadament, en total són unes 900 vegades. Pot semblar una tonteria, normalment ni hi penses, però ara és molt important tot aquest flux de circulació". La solució que han proposat, si l’Ajuntament de Montcada accepta el projecte, és instal·lar piques a cada aula per evitar així les aglomeracions.

Roca també apunta que no utilitzaran el gimnàs per fer les classes d’Educació Física, sinó que demanaran al Consistori poder fer les classes al camp de futbol Can Sant Joan, que és al costat del centre i als matins no s’utilitza. Així, s’allibera el pati per a l’estona d’esbarjo. El metre de distància entre l’alumnat d’un mateix grup estable és una de les dificultats que tenen pendents.

"L’alumnat de cicle inicial té taules dobles, i si hi seuen dues persones, tenen 80 centímetres de separació", explica. El centre disposa de taules individuals sobrants que podrien cobrir dues classes, però n’haurien de comprar més per complir la normativa. En tot el procés, l’Institut Escola El Viver comparteix coneixements i experiències amb les altres escoles del municipi i també amb l’AMPA.

El professorat està cansat, ha superat un curs incert. Ara està ideant la tornada presencial perquè els infants tornin a les aules. "Els nens enyoren molt l’escola, tenen ganes de tornar", anuncia Conxita Roca. L’IE El Viver va enviar un vídeo a les famílies amb imatges de l’escola buida i un fins aviat: "Ja queda poc per tornar-nos a veure! Us espero amb les portes obertes, ara [al juny] i al setembre!".