Sense normalitat ni llibertat, en confinament i amb l'economia aturada, l'esport no pot ni bategar. Aquesta relació lògica entre l'actual situació d'aturada total pel¡r la Covid-19 i el sector esportiu entès en el sentit més ampli aboca multitud d'entitats, clubs i empreses a sol·licitar la fórmula de l'expedient regulador temporal d'ocupació (ERTO) per causes de forma major com a única opció de supervivència. Traient la pilota des de sobre la línia per no perdre de forma irremeiable.

Tot el llenguatge propi de l'esport sembla haver decaigut. Molts clubs han passat d'un dia per l'altre de tenir administratius, entrenadors i jugadors a un nou subjecte genèric, el de treballadors. Treballadors als quals no se'ls pot pagar els emoluments per la caiguda dels ingressos derivada de la fallida de l'activitat. La paperassa de rigor i consulta ha deixat de ser la dels reglaments de competicions: el Reial Decret de l'Estat d'Alarma i les diferents mesures econòmiques aprovades han passat a ser el mapa amb el qual s'intenta no perdre el camí de la viabilitat.

Si fins i tot les grans corporacions esportives com el Futbol Club Barcelona s'han vist abocats a la figura dels ERTO només cal pensar en com pot afectar la situació a la resta d'estructures esportives professionalitzades d'aquest país, totes òbviament molt més humils. Amb l'economia més agafada per pinces. Des d'empreses potents dedicades al sector de l'esport a clubs amateurs amb una ínfima capacitat pressupostària, tothom es veu obligat a passar per l'adreçador de la regulació temporal d'ocupació. Amb l'expectativa, a més, de si la sol·licitud s'aprovarà o no. De no passar el tràmit, moltes estructures esportives poden col·lapsar econòmicament.

L'afectació exacta, per definir

L'abast que tingui la crisi sobre el sector de l'esport català és a hores d'ara impossible de preveure o delimitar. Després de dues setmanes de confinament, clubs i entitats ja han activat tots els mecanismes possibles per passar el cop. Del còmput global poc se'n sap. Només que la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) ha anunciat un informe exhaustiu a la consultora PricewaterhouseCoopers.

Ara s’estan dissenyant els indicadors que formaran part de l’informe, entre els quals hi ha l’efecte de la cancel·lació de competicions, la pèrdua d’ingressos (abonats, socis, patrocinadors) o l’afectació en l’àmbit laboral per llocs de treball suspesos i/o eliminats, entre altres. "L’objectiu és doble: tenir eines per demanar ajudes per superar la situació actual, però també ajudar a preparar-se millor per a situacions semblants en futures crisis", explica Gerard Esteva, president de la UFEC.

En un altre exemple de com estan les coses, la pròpia UFEC no és aliena a la situació i ha d'emprendre el mateix camí que molts dels actes actors de l'esport català presentant el seu propi ERTO mentre aposta per seguir donant assessorament a totes les entitats esportives en l’àmbit laboral i també jurídic. El fet d'estar davant un escenari de durada i abast incert posa moltes federacions entre l'espasa i la paret. Des de la Unió aposten en genèric per "adoptar mesures també per a la protecció del personal i garantir l’ocupació. El teletreball, la borsa d'hores o pactar vacances anticipades, si és possible, són mecanismes de flexibilització de la situació, de primera instància i àgil aplicació. En última instància, el sector està adoptant expedients de regulació temporal d’ocupació com a eina que, sempre cal recordar-ho, es preveu "per al manteniment de tots els llocs de feina" i no com a drecera d'un altre sistema d'expulsió de persones contractades del seu lloc de treball.

ERTO de tots colors

La llista de clubs esportius que s'acullen ja al procediment d'ERTO és llarga. La més curta seria la dels que encara no han anunciat cap moviment en aquest sentit. En el món del futbol ja l'han presentat el Nàstic de Tarragona, el Llagostera, el Cornellà o la Unió Esportiva Olot. Clubs referents d'altres esports com el Bàsquet Manresa o el Reus Deportiu en són altres casos. La situació no hi entén de colors ni de disciplines i la justificació requerida per procedir a la regulació de treballadors –un descens sobtat en els ingressos– fa que qualsevol entitat esportiva pugui, en principi, acollir-se a aquest procediment laboral. Les diferències entre ells cal trobar-les en l'abast de l'ERTO, en alguns casos del total de la plantilla i d'altres de parcials. En alguns casos, com l’entitat reusenca, el club ha optat per complementar el sou dels treballadors afectats per l’ERTO durant el mes de març.

El sistema de finançament de l'heterodox sistema de clubs esportius també converteix cada cas en diferent. Hi ha clubs populars que tenen fraccionat el pagament de les quotes dels socis o jugadors per mensualitats, però també hi ha una altra opció que és fraccionar-ho en dues o tres vegades durant la temporada. En aquest segon cas, moltes entitats que havien pressupostat una font d'ingrés fiable pel darrer trimestre de temporada ara no hi poden comptar. El degoteig d'ERTO pot ser constant i escalonat.

Casos en marxa

Sobre la taula del Departament de Treball, doncs, hi ha sol·licituds d'ERTO d'entitats esportives a dojo. La majoria són retroactius des de la declaració de l'estat d'alarma –que va ser de facto el que activa la força major i el que va provocar el tancament d'instal·lacions– del 14 de març i depenent dels casos l'aplicació de la reducció de jornada varia segons tipologia de treballador. Per exemple el Club Natació Terrassa, que aquest any havia fet una gran aposta pels seus equips, ha reduït en un 90 per cent a tècnics, jugadors professionals, monitors socorristes i manteniment, en un 100 per cent els monitors de les seccions i un 75 per cent a gerència. Això sí: l'entitat terrassenca es compromet a habilitar mecanismes de compensació amb tota la seva plantilla amb el condicionant econòmic de no baixar del llindar dels 16.900 socis de l'entitat. El múscul social pot ajudar a fer equilibris en alguns casos.

Anant a Tarragona, el Gimnàstic que actualment milita a Segona B del futbol espanyol després d'anys de més èxits ha demanat l'ERTO per tal que els seus treballadors rebin el 70% del salari durant els primers sis mesos a través de l’atur que no es descomptarà d’una futura prestació. En el seu cas la complicació, compartida amb altres casos, és la situació laboral dels futbolistes que és més complexa donat que ells no tenen contractes indefinits sinó anuals. De la decisió federativa sobre el futur de les competicions en penjaran altres botons a prémer en entitats com la grana

A Manresa, els jugadors i entrenadors del Baxi ja saben que, com han fet altres clubs ACB, els toca passar per l'ERTO tot i que en el seu comunicat el club ho condicionava a que fos "de manera pactada i adaptada".

Les empreses, igualment afectades

El sector esportiu català va molt més enllà dels clubs i federacions. Hi ha nombroses empreses que, amb l'aturada de l'activitat, també es veuen abocades a la paraula de moda, l'ERTO. La direcció de Clubs DiR, per exemple, va ser de les primeres de sol·licitar un ERTO per a la plantilla d'aquesta coneguda cadena de gimnasos segons va especificar per "conservar tota l’ocupació com a objectiu de la companyia, complementant la retribució de la plantilla en cas necessari". DiR ha proposat als abonats ajornar el pagament tants dies com el club hagi estat tancat i descomptar dels pròxims rebuts l’import corresponent al temps d'inactivitat. Buff, afectada de manera singular pel confinament de la conca d’Òdena on hi té la seva seu central, també ha optat per un ERTO que afecta a 162 treballadors arreu del país.

La Generalitat intuba econòmicament el sector

La Generalitat de Catalunya ha sortit al pas de la fallida econòmica i laboral de tot el teixit esportiu català amb una triple mesura que ve a intubar els diferents actors, per mirar de mantenir-los estables. En aquest sentit la Secretaria General de l'Esport i l'Activitat Física ha habilitat una línia de finançament per a necessitat de liquiditat a través de la qual AVALIS i l’Institut Català de Finances (ICF) avalen el 80% dels préstecs que atorguin les entitats financeres a empreses esportives. Es tracta de préstecs a quatre anys amb el primer any de carència.

En segon lloc per als que no tinguin accés a crèdit mitjançant les entitats financeres, s'ha anunciat una línia de finançament directe de 10 milions d'euros per a operacions d’entre 20.000 euros i 300.000 euros amb carència del primer any i termini de retorn màxim de cinc anys, i en tercer terme, i no per això menys important, es mantindran i s’agilitzaran els procediments de convocatòries de subvencions previstes a l’avantprojecte del pressupost 2020, sense esperar l’aprovació definitiva d'aquest Parlament. Tres accions que podríem entendre com de cures pal·liatives per tal que l'esport català, en el seu estat com de coma induït, no deixi de bategar.