L’helicòpter medicalitzat del SEM ja vola de nit

L’assistència i el trasllat aeri nocturn de pacients greus i crítics ja és una realitat a Catalunya. En el seu primer any de funcionament, l’helicòpter medicalitzat del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha traslladat en horari nocturn a 177 pacients amb patologies com l’ictus o l’infart. El 51 % d’aquests serveis, és a dir, un total de 91 casos, han estat trasllats entre hospitals i el 49 %, han estat assistències primàries, en què s’ha atès la persona en el mateix lloc de l’incident (86 casos).

Amb aquest nou servei, el Departament de Salut garanteix l’equitat en l’accés al sistema sanitari públic de tota la població de Catalunya, especialment la d’aquelles zones més allunyades dels hospitals que atenen els casos de major complexitat.

A més, es redueix el temps de trasllat entre hospitals, sobretot en casos d’infart, ictus o politraumatismes, en què els temps de resposta són claus per a la supervivència i la recuperació dels pacients. Alhora, es millora la cobertura sanitària de zones perifèriques ja que queda alliberat el recurs terrestre que havia de fer el trasllat.

Abans de posar en marxa el vol nocturn, el SEM donava resposta a les situacions que es produïen durant la nit amb pacients greus i crítics amb les unitats de suport vital avançat terrestre, que garanteixen l’assistència a tot el territori català. Amb la instauració d’un nou equip mèdic amb helicòpter medicalitzat en horari nocturn, ara es disposa d’un equip medicalitzat aeri les 24 hores, els 365 dies de l’any.

Característiques del vol nocturn

De les quatre bases aèries actuals del SEM, s’ha escollit la de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell per ampliar el servei perquè és la que ofereix millor cobertura a tot el territori català i la que garanteix un menor nombre d’hores d’inoperativitat.

Aquest vol nocturn va començar a funcionar fa un any i ha anat augmentant els serveis a mesura que les infraestructures per aterrar l’helicòpter han estat operatives les 24 hores del dia.

11 heliports per al vol nocturn

Ara mateix 11 heliports estan certificats per volar de nit. Són els de l’Hospital de Sant Pau; Hospital de Bellvitge; Hospital Universitari Vall d’Hebron; Hospital Parc Taulí de Sabadell; Hospital de Reus; Hospital de la Cerdanya; Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat; Hospital d’Igualada; Vielha; Parc de Bombers de Lleida, i el de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.

I abans d’acabar l’any estaran a punt tres heliports més, el de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, el de l’Hospital de Tremp i el de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta.

Properes fases del vol nocturn

Aquest projecte es desenvolupa per fases. Actualment ja s’ha assolit la primera, en la qual s’efectuen els trasllats entre hospitals i es dona suport a les unitats del SEM al territori que s’apropen a l’heliport corresponent amb el pacient estabilitzat perquè un equip medicalitzat aeri el traslladi.

 En aquest moment s’està en la fase de creació, desenvolupament i consolidació de les helisuperfícies que operen les 24 hores, i la propera fase preveu la creació d’helisuperfícies pactades amb el territori. L’objectiu és aconseguir l’ampliació geogràfica de l’operació aèria amb els anomenats punts d’aterratge satèl·lit. Es tracta de començar a operar en llocs que compleixen les condicions per permetre un aterratge nocturn amb seguretat i degudament senyalitzats, com ara els camps de futbol.

 Són els serveis que s’anomenen primaris diferits, ja que els espais on s’aterra són molt a prop dels corredors nocturns i permeten apropar l’helicòpter medicalitzat al lloc de l’incident. Després de l’estiu es farà una prova pilot al camp de futbol de Moià, amb el qual es donarà cobertura aèria nocturna en aquest territori.

Durant la presentació del nou servei a l’heliport de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha subratllat que “després d’uns quants mesos de proves hem aconseguit consolidar el vol nocturn”, mentre que el vicepresident, Pere Aragonès, ha destacat que el treball en xarxa és “fonamental per garantir l’equitat territorial i el servei sanitari a tothom”.