L'Hospital Sant Pau, pioner en aplicar una innovadora tècnica de reanimació en parts prematurs

El Sauk és un dels primers nadons prematurs de l'Hospital Sant Pau de Barcelona a qui se li ha aplicat amb èxit una innovadora tècnica de reanimació neonatal. El nounat presentava problemes severs de creixement dins l'úter i va néixer per cesària a les 35 setmanes i amb un pes lleugerament superior a 1 quilo. Actualment, segueix ingressat a la Unitat de Nounats de Sant Pau i s'està recuperant molt bé.

És la primera vegada que l'Hospital Sant Pau aplica de manera pionera aquest protocol en un part prematur. Es tracta d'una reanimació neonatal amb el cordó umbilical intacte, una tècnica que consisteix en pinçar de forma tardana el cordó umbilical fins que deixa de bategar i mantenint-se unit a la mare mentre els pediatres inicien les maniobres de reanimació. 

La tèncica redueix el risc d'anèmia i d'altres possibles complicacions associades a la prematuritat

El Sant Pau destaca que els beneficis de la innovadora tècnica són importants, especialment en els nadons prematurs de menys de 30 setmanes o menys de 1.500 grams. Dels 120 parts al mes que hi ha a l'hospital, almenys cada setmana un nadó requereix aquest tipus d'assistència, és a dir, d'una reanimació amb el cordó umbilical intacte o íntegre.

Fins ara, la tècnica només s'aplicava en nadons a terme que requerien una reanimació en néixer, però a partir d'ara també s'aplicarà en el cas dels prematurs, ja que entre d'altres, redueix el risc d'anèmia i d'altres possibles complicacions associades a la prematuritat.

Amb la nova tècnica, el nadó pot rebre fins a 100 ml de sang procedents de la placenta, més volum de sang del que administraria en una transfusió. Segons la doctora Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de Sant Pau, la implementació del protocol s'ha fet amb la idea que la transició entre vida intrauterina i extrauterina sigui "la més fisiològica possible".

El doctor Pablo Garcia, metge adjunt del servei, indica que el moment de transició a viure fora de l'úter matern és "força breu però complex, amb molts canvis físics i ajustaments orgànics que afecten fonamentalment els sistemes cardiovascular i respiratori del nadó". La tècnica, afegeix, permet tenir cura del petit i reanimar-lo de manera immediata, sense haver de traslladar-lo enlloc i sense desconnectar-lo de la circulació materna.