Público
Público
LA REPRESSIÓ JUDICIAL CONTRA L'INDEPENDENTISME

L’independentisme viu amb inquietud moderada el retorn de Puigdemont davant la justícia italiana

La vista judicial de l'expresident de la Generalitat a Sardenya per decidir sobre la seva extradició provoca un cert neguit però apaivagat pel convenciment que quedarà en llibertat. La defensa de Puigdemont es mostra convençuda que no es prendran mesures contra ell tot i la forta pressió exercida pel Tribunal Suprem espanyol

L'expresident Carles Puigdemont i l'exsenador Jami Matamala, sortint de l'avió de Ryanair que els ha portat des de Brussel·les fins a l'Alguer.
L'expresident Carles Puigdemont i l'exsenador Jami Matamala, sortint de l'avió de Ryanair que els ha portat des de Brussel·les fins a l'Alguer. Natàlia Segura / ACN

Un murmuri recorre les files de l’independentisme les darreres hores abans que aquest dilluns l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, retorni a Sardenya per comparèixer davant el jutge italià que ha de veure la causa de la seva extradició per l’euroordre emesa pel jutge de l’Audiència Nacional, Pablo Llarena. El retorn de Puigdemont a Sardenya aquest diumenge –sense que la policia italiana hagi posat cap trava- es viu amb una barreja d’una certa expectació i una inquietud moderada apaivagada pel convenciment que l’expresident quedarà en llibertat malgrat la pressió exercida per Llarena a la justícia italiana.

Puigdemont té previst presentar-se presencialment aquest dilluns davant el jutge del Tribunal d’Apel·lacions de la ciutat sarda de Sàsser. Per la qual cosa ha aterrat aquest diumenge a les 10 del matí a l’Alguer provinent de Bèlgica acompanyat de l’exconxeller -també exiliat- i eurodiputat Toni Comín. La tercera eurodiputada de Junts, Clara Ponsatí, va arribar hores abans en un altre avió. Tots tres han accedit a territori italià sense que aquest cop la policia italiana hagi fet cap actuació de retenció ni detenció de cap dels tres dirigents independentistes que reclama el jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, amb les seves euroordres.

Un acte de força de l'exili

"Els exiliats tenen clar el paper a jugar"

Segons fonts de Junts l’objectiu és que la declaració de Puigdemont "es transformi en un acte de força de l’exili català –amb la presència a Sardenya dels tres eurodiputats perseguits per la justícia espanyola- que un cop més demostrarà que pot viatjar per tota Europa en llibertat menys a l’Estat espanyol on no es respecten els drets fonamentals". "Els exiliats tenen clar el paper a jugar", asseguren. A ningú se li escapa la dimensió política d’aquest episodi més enllà de la vessant jurídica. Així ho viu l’independentisme però també l’ultranacionalisme espanyol que estarà present també aquest dilluns al Tribunal d’Apel·lacions de Sàsser amb una delegació de Vox encapçalada per la vicesecretària jurídica de la formació d’extrema dreta, Marta Castro que exigirà l’entrega de Puigdemont a l’Estat espanyol.

L’hora prevista per a la declaració és a les 11 del matí. Puigdemont no estarà sol i està previst que es traslladin fins a Sardenya per mostrar la seva solidaritat una nodrida representació dels principals partits i entitats independentistes. Si es compleixen les previsions l’expresident de la Generalitat farà una declaració breu davant del jutge apel·lant a la suspensió de les euroordres que consta en la causa prejudicial davant el Tribunal General de la Unió Europea que ha de decidir sobre la immunitat de Puigdemont com a eurodiputat. Una defensa jurídica que hauria de permetre al jutge italià deixar en llibertat i sense cap mesura cautelar a Puigdemont que regressaria d’immediat a Bèlgica on té fixada la seva residència.

Convicció en l'alliberament immediat sense cautelars

"El propi fiscal italià es va posicionar en contra d’aplicar l’euroordre"

Fonts de l’equip jurídic de Puigdemont expliquen que l’expresident "quedarà en llibertat amb tota seguretat". Aquestes fonts argumenten que en la vista d’aquest dilluns no es tractarà el fons de la qüestió sinó simplement la vigència i oportunitat d’aplicar l’euroordre de demanda d’entrega a la justícia espanyola i que l’Estat espanyol no hi participa sinó la fiscalia italiana. "El propi fiscal italià es va posicionar en contra d’aplicar l’euroordre", afirmen els advocats de Puigdemont, ja que la considera suspesa mentre duri el procés al TGUE”. Per l’advocat de l’expresident, Gonzalo Boye, aquest dilluns "s'ha de decidir si el procediment té alguna base" perquè a Sardenya, "igual que a la resta d'Europa, se'ls reconeix la immunitat que se'ls nega a Espanya". En una entrevista a Catalunya Ràdio, Boye assegurava aquest diumenge que "si hi ha immunitat, no es pot entrar en el fons del procés".

Sobre el procediment obert davant el Tribunal General de la Unió Europea respecte a la immunitat dels tres eurodiputats de Junts l’equip jurídic de Puigdemont expliquen que finalment van demanar mesures cautelars, i no cautelaríssimes perquè obliga a les parts a pronunciar-se.

Així, s'espera que l'Eurocambra hagi de donar la seva opinió sobre si cal o no retornar la immunitat a Puigdemont abans del 15 d'octubre. "Europa ens donarà la raó, és un fet", ha dit Boye. "L'Estat, el que no està fent, és complir amb les normes europees", ha reiterat, assenyalant que caldria obrir-li un procediment d'infracció com el que tenen Polònia o Hongria.

La batalla del TGUE per recuperar la immunitat

La reactivació de la demanda de Puigdemont al TGUE per a què li sigui retornada cautelarment la immunitat com a conseqüència de la breu detenció a Itàlia fa deu dies pot tenir conseqüències importants respecte a la situació de l’expresident front a les euroordres del jutge Llarena. I a la vegada pot esquerdar encara més la confrontació entre diversos actors judicials de l’Estat espanyol. Perquè com expliquen els advocats defensors, l'Estat s’haurà de pronunciar en la petició de mesures cautelars davant el TGUE i qui ho haurà de fer és l'Advocacia General de l’Estat que en el seu dia va notificar als tribunals europeus que les euroordres quedaven en suspensió mentre el TGUE no dictamini sobre el fons de la reclamació dels eurodiputats per la retirada de la immunitat que va aprovar el Parlament Europeu. Una posició que xoca frontalment amb l’estratègia del magistrat del Suprem Pablo Llarena que considera les euroordres plenament vigents i que ha redoblat els esforços en la demanda a la justícia italiana per a què Carles Puigdemont sigui entregat.

Així doncs, en el terreny jurídic hi ha un fort convenciment que Puigdemont quedarà en llibertat per tornar a Bèlgica i que les possibilitats que sigui extradit a l’Estat espanyol són mínimes per no dir inexistents. L'advocat italià que representa Carles Puigdemont, Agostino Angelo Marras, descarta que el Tribunal d'Apel·lació de Sàsser dictamini mesures cautelars contra l'expresident en la vista d’aquest dilluns. En una entrevista al programa de TV3 'FAQS', l'advocat ha assegurat que "no hi ha cap possibilitat" i ha donat per fet que Puigdemont podrà tornar a Brussel·les per fer la seva feina al Parlament Europeu.

El tribunal de sardenya té 60 dies per decidir

Un cop feta la declaració aquest dilluns s’obrirà un termini màxim d'aproximadament dos mesos per resoldre el cas ja que el Tribunal d'Apel·lació de Sàsser tindrà un màxim de 60 dies per decidir. I després hi hauria cinc dies per presentar recurs, que el Tribunal Suprem d'Itàlia hauria de resoldre en un màxim de deu dies. L'advocat italià ha deixat clar que qualsevol decisió del tribunal de Sàsser pot ser impugnada al Tribunal Suprem italià i que amb el simple fet d'interposar un recurs, la decisió queda suspesa. "No hi haurà cap mena d'ordre immediata. Només al final del judici el Suprem italià dictarà quina serà la sort de l'expresident", ha afegit.

L’independentisme espera doncs la declaració judicial de Puigdemont a Sardenya amb el convenciment d’una resolució positiva per l’expresident que serà celebrada com una nova victòria sobre la justícia espanyola. Però amb una inquietud permanent de saber que la persecució judicial contra els dirigents independentistes que resideixen a l’estranger no s’ha aturat quatre anys després del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 malgrat els diversos revessos que tribunals d’arreu d’Europa han clavat al Tribunal Suprem espanyol respecte a les euroordres i peticions d’extradició per un delicte de rebel·lió o sedició que fora de l’Estat espanyol no es visualitza.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?