Cristina Martín (Barcelona, 1992) és professora de matemàtiques en un institut públic de Santa Coloma de Gramenet, i celebra haver trobat espais on desenvolupar el seu activisme feminista. "Anímicament és positiu", constata, perquè no cal fer pedagogia sobre la necessitat de compartir les tasques domèstiques, el dret a l’avortament, la bretxa salarial o qüestions vinculades al col·lectiu LGTBI. Els espais on participa comencen a fer-se un lloc a Instagram: @feministeszona, @tauladedonesdelamarina i @donesdeblanc.

Com es lluita pel feminisme des del barri?

Estic al grup Feministes Zona Franca i participem en la Taula de Dones de la Marina. Ens centrem sobretot en el 25-N o el 8-M.

Com s’organitzen?

Ara està tot una mica aturat per la covid, però fem tallers i han sorgit projectes, com el d’Espais Liles, per intentar que el barri sigui un espai segur per a les dones. També fem tallers per aprendre nosaltres: l’últim va ser sobre turbants i dones racialitzades.

Què hi van aprendre?

Estan de moda les cintes i les teles africanes. Ho adoptes perquè t’agrada, però no tens ni idea de què volen dir. És el tema de l’apropiació cultural.

On més fa activisme?

Estic a Dones de Blanc, un col·lectiu que a través de l’expressió cultural pretén denunciar la violència de gènere, però ara també estem aturades per la covid. Amb la meva tasca docent a l’institut intento també apropar el feminisme i fer-ho tot més igualitari.

Quins són els reptes a l’institut?

El que passa a l’institut és una reproducció del que passa a fora. Està molt latent l’amor romàntic i les relacions tòxiques. Ens falten hores i predicar amb l’exemple.

Quin impacte ha tingut ‘la Manada’?

Sobretot en visibilització. El fet que en parlem ajuda a trencar el silenci de les dones o les nenes que han patit aquestes agressions.

Per on començar a lluitar pel feminisme?

Aprèn, acosta’t als col·lectius del barri, participa quan hi ha manifestacions i, sempre que hi hagi entorns segurs, no deixis de dir el que penses.

Queda camí per recórrer?

Hi ha moltes coses per resoldre. L’altre dia feia aquesta reflexió amb els alumnes: estan organitzant la lliga de futbol, volen jugar-hi les nenes i hi ha tota una polèmica perquè "elles són molt dolentes". Els deia que van dient que la igualtat ha arribat i estem així en una cosa tan simple com un partit de futbol.

La Covid posa les coses difícils, com ara manifestar-se el 8-M.

Trobarem altres maneres. Durant la pandèmia s’han frenat molt els espais d’activisme, però és temporal. L’onada de feminisme que hi ha serà difícil d’aturar per molta Covid que hi hagi.

Quin és l’espai de les persones transsexuals?

Una lluita més dins la lluita feminista.

I el dels homes?

Acompanyar, però no voler liderar, i aprendre molt a escoltar.

A qui faria una petició?

A l’Administració. Molts cops fa lleis que sobre el paper estan bé, però després no les dota de recursos.