Público
Público

Les cols i els tomàquets guanyen la partida contra l'especulació a Vallbona, el barri més desconegut de Barcelona

Situat entre les carreteres C-17, C-33 i C-58 i les vies de la R2, aquest barri recull els fruits de la lluita de dècades amb la protecció de l'horta de la Ponderosa, una finca de gairebé set hectàrees que és l'última plana agrícola cultivable de Barcelona

L'horta de la finca de La Ponderosa, a Vallbona.
L'horta de la finca de La Ponderosa, a Vallbona. Emma Pons Valls

Al barri de Vallbona, a Nou Barris, les cols, les bledes, els tomàquets i els enciams han sigut un mur de contenció per frenar l'especulació urbanística al llarg de les dècades. No han estat pocs els que han volgut construir a l'última plana agrícola cultivable que queda a Barcelona, però gràcies a una pressió veïnal que l'ha defensat amb ungles i dents, ara l'Ajuntament l'ha blindat. "Feia 20 anys que reclamàvem que es protegís, des d'una vessant natural, però també econòmica, patrimonial i històrica", explica Zaida Palet, veïna i membre de Vallbona Viu.

La Ponderosa és l'última plana agrícola cultivable que queda a Barcelona

El pla AgroVallbona, com es coneix la iniciativa municipal, protegeix l'horta de la finca de La Ponderosa, que virarà cap a la producció ecològica. Té gairebé set hectàrees i ara serà requalificada com a sòl agrícola i no urbanitzable. Tot i el fred d'un matí d'hivern, la Zaida i la Mònica, la seva germana, assenyalen els conreus i expliquen que el seu avi hi havia tingut un petit terreny. I encara abans, hi havia vinyes.

Zaida i Mònica Palet, veïnes de Vallbona, amb la Ponderosa al fons.
Zaida i Mònica Palet, veïnes de Vallbona, amb la Ponderosa darrere. Emma Pons Valls

Des dels anys 50, hi cultiven les mateixes dues famílies. La construcció d'una àrea residencial estratègica (ARE) que hi projectava 2.000 habitatges va posar en perill l'activitat agrícola el 2009, però finalment va quedar aturada. "Teníem por que això es convertís en un altre barri separat", apunten les germanes. Els terrenys han anat canviant de mans i ara són de la SAREB.

Vallbona és un dels barris més desconeguts de Barcelona, aïllat per les infraestructures que són frontera. A una banda, les carreteres C-17, C-33 i C-58 el separen de Torre Baró i aporten un brunzit constant a la vida dels veïns. A l'altra, resseguint el riu Besòs, hi ha les vies de la R2 que la separen de Santa Coloma de Gramenet. I al nord, Montcada i Reixac, municipi que també col·labora en el pla, reforçant així els lligams metropolitans.

El soterrament de les vies en aquesta localitat, llargament reivindicat i que ha de començar aquest 2023, és l'oportunitat que ha utilitzat Barcelona per donar l'última empenta al pla de transformació de Vallbona, que també l'ha de connectar millor amb la ciutat veïna. 

Les carreteres que separen Vallbona del barri veí, Torre Baró.
Les carreteres que separen Vallbona (a la dreta) del barri veí, Torre Baró.  Emma Pons Valls

La Granja del Ritz, un centre de formació

El pla municipal no només protegeix la finca de La Ponderosa -que treu el nom del ranxo protagonista de la sèrie Bonanza- si no que també recuperarà la coneguda com a Granja del Ritz, preservarà el traçat original del Rec Comtal i construirà 200 habitatges, no per especular sinó per garantir que els veïns s'hi quedin a viure. "La idea no era enfocar l'actuació a una zona concreta sinó en general, perquè fos beneficiós per tot el barri", apunta la Zaida.

També es construiran 200 habitatges per garantir que els veïns es quedin

La Granja del Ritz queda en un extrem del barri, molt a prop de les autopistes. La Zaida i la Mònica encara recorden quan hi havia la senyora Maria i les deixava entrar a veure els animals. "Era com un poble. Llavors encara no se sentia tot aquest soroll, no hi havia 20 carrils", critiquen. Aquesta finca, que oficialment es deia Granja Montserrat, va guanyar-se el nom popular perquè era la que proveïa de fruita, verdura i aus de corral l'Hotel Ritz. 

Les carreteres que separen Vallbona del barri veí, Torre Baró.
La granja del Ritz, ara abandonada. Emma Pons Valls

La seva època d'esplendor va ser durant el segle XX, però cap a finals dels 90 va quedar abandonada. L'Ajuntament la va comprar el 2003, però no hi va fer res: "L'han deixat morir; si estigués al centre, això no hagués passat", lamenta la Mònica.

Aquesta granja és un element clau del patrimoni de Vallbona i ara es recuperarà com a centre de formació, per vincular tant els propis veïns com tota la ciutat de Barcelona amb el barri. Les germanes s'imaginen com d'aquí uns anys, un cop rehabilitat l'edifici, serà un pol formatiu on, per exemple, estudiants d'enginyera agrícola podran fer pràctiques. "Calia una visió de ciutat i metropolitana per fer un projecte amb cara i ulls", assenyala la Mònica.

L'objectiu és que la granja esdevingui un equipament que contribueixi a repensar el model urbà per deixar enrere el del segle XX i avançar cap al del segle XXI. La Zaida i la Mònica també confien que sigui una manera perquè els barcelonins s'apropin al barri on es van criar i que tant han lluitat per protegir: "La gent no ho coneix".

Els cultius de la Ponderosa.
Els cultius de la Ponderosa. EPV

El traçat centenari del Rec Comtal serà preservat

L'altre eix del pla municipal és la protecció de les aigües del Rec Comtal, que són les que reguen la finca de La Ponderosa. Amb un traçat visible pràcticament a tot el barri, que ha anat canviat amb els anys i els segles, és un altre dels tresors que ha preservat Vallbona. És una sèquia medieval que antigament irrigava els horts des del Vallès fins al Born, i amb una història que es remunta fins a l'Imperi Romà, quan es va construir l'aqüeducte que proveïa d'aigua Barcino. A dia d'avui, l'únic que continua regant aquest rec són els horts de Vallbona.

El tram del Rec Comtal que irriga la Ponderosa.
El tram del Rec Comtal que irriga la Ponderosa. EPV
Es naturalitzarà la part més salvatge del Rec per convertir-ho en un passeig

Un dels ponts que uneix la Ponderosa amb el barri és el conegut com el Pont de la Vaca, datat de l'època medieval. El pla municipal també preveu millorar-lo perquè pugui aguantar encara molts més anys el tragineig dels camions que s'encarreguen de portar els vegetals cap als mercats municipals on els venen.

El Pont de la Vaca, a Vallbona.
El Pont de la Vaca, a Vallbona, protegit amb unes barreres 'jersey' . EPV

Els defensors del rec han hagut de lliurar moltes batalles per preservar-lo de carrils i pisos. S'ha aconseguit mantenir i ara s'avançarà amb la naturalització de la part que encara està més salvatge, tocant a La Ponderosa. Es farà un passeig com el de l'extrem que uneix Vallbona amb el barri de Can Sant Joan, de Montcada.

Les germanes Palet argumenten perquè són necessaris també els 200 habitatges que contempla el pla. Vallbona té uns 1.200 habitants, i tot i que celebren no tenir les problemàtiques dels barris metropolitans més massificats, cert augment de la població revertirà en l'augment de serveis. A més, molts veïns han hagut de marxar per la falta d'habitatge al llarg dels anys.

Les assignatures pendents que queden són, però, la millora de les connexions amb els barris adjacents. Per anar al centre de Nou Barris, districte al qual pertany Vallbona, triguen el mateix que per anar a plaça Catalunya, Poblenou o altres barris molt més allunyats de casa seva.

En el tram del rec que toca a Montcada, i tot i estar encara a febrer, una dotzena de pollets d'ànec que neden per no perdre's de la família centren tota l'atenció dels qui hi passegen durant el matí. També hi ha cries de polles d'aigua. I una tortuga. Les dues germanes enumeren una vegada més tots els obstacles que han anat sortejant els moviments veïnals per poder protegir aquest entorn natural. Amb el cert abandonament de l'administració i els cants de sirena dels promotors en un calaix, esperen que Vallbona posi el seu granet de sorra en el dibuix col·lectiu de les ciutats del segle XXI.

Una família d'ànecs al Rec Comtal, a Vallbona.
Una família d'ànecs al Rec Comtal, a Vallbona. EPV

¿Te ha resultado interesante esta noticia?