Les denúncies per violència sexual a Catalunya pugen un 25% des del 2019

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha fet balanç avui dilluns dels primers mesos del pla contra les violències sexuals en entorns d'oci del cos de Mossos. El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, i la portaveu del cos de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra, Montserrat Escudé, han comparegut aquesta tarda en roda de premsa.

Les denúncies per violència sexual a casa nostra han augmentat en un 25,05% respecte a les dades de 2019, alhora que hi ha hagut un 25,4% més de detinguts en aquest àmbit. Es tracta d'un augment que suposa fins a un 28,6% si només es té en compte la franja temporal compresa entre els mesos de juny i setembre. En total, entre gener i octubre els Mossos d'Esquadra han instruït un total de 3.204 fets relacionats amb la violència sexual.

Les denúncies relacionades amb la violència sexual ocupen el 0,6% de la totalitat de qualsevol àmbit delictiu, tot i que a la pràctica són les que tenen un major impacte en les víctimes a nivell psicològic, i per bé que molts casos no es denuncien. En la roda de premsa d'avui, també s'ha detallat que vuit de cada deu catalanes han estat víctimes de violència sexual des dels 15 anys, segons dades de 2019, un 78,8%.

En general, els agressors són homes (95%) i la majoria desconeguts per la víctima (60%), algú amb qui no manté un vincle d'amistat, familiar o de coneixença en general. El 48,6% dels casos passen en un domicili, mentre el 22,6% es donen a la via pública i un 4,6% en altres espais d'oci.

Pel que fa a les agressions grupals, suposen l'1,6% de les violències sexuals denunciades, essent 51 casos. Acorralaments, tocaments, vexacions i tracte degradant amb contingut sexual són agressions que s'inclouen també en aquest àmbit.

Pel que fa a les punxades en àmbits d'oci nocturn, els Mossos han rebut 206 casos des del 10 de juliol. Es tracta de casos que es van denunciar especialment entre juliol i agost. El 86% de les punxades es van fer a dones d'entre 10 i 19 anys. Tot i no poder-se vincular a agressions posteriors, el Departament d'Igualtat insisteix que la punxada en si ja és un acte de violència sexual.

Ampliació del pla

A principis del mes de juny, els Mossos van posar en marxa un pla d'acció contra les violències sexuals en entorns d'oci amb l'objectiu de donar una resposta policial eficaç davant aquest fenomen. De fet, el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha anunciat aquest dilluns que aquest pla d’acció "s'ampliarà també a la resta d'àmbits". "El cos de Mossos passarà a tenir, per tant, un pla global de lluita contra les violències sexuals", ha detallat.

El conseller català ha destacat que el cos de Mossos ha destinat 11.339 hores aquests mesos en la prevenció de violències masclistes en entorns d’oci. D'aquestes, un 84% han estat fetes per unitats de seguretat ciutadana.

Elena ha insistit en el fet que la seguretat incorpori el feminisme "no passa tan sols per incorporar més dones en els espais de decisió". El responsable ha assenyalat que també passa "per un canvi de paradigma que doni espai a les diferents realitats que no han tingut quotes de poder". "No pot haver-hi una part de la societat que no se senti segura", ha reblat, afegint que s'ha de combatre el tema de forma transversal des de les diferents responsabilitats.

"Al final la violència n’és l’expressió més crua, la cara més violenta del patriarcat", ha afirmat. Elena també ha titllat el problema de "xacra", lamentant que encara hi ha moltes persones que no denuncien per "por, pressions o falta de recolzament".

"La seguretat és molt més que la tasca estricta dels cossos policials: la seguretat és llibertat. Només quan les persones se senten segures poden sentir-se lliure", ha afegit Elena en la seva compareixença. Sobre la data del 25N, que arribarà a finals de setmana, ha considerat que és "una data que ens recorda cada any la cara més violenta del patriarcat".

En la mateixa línia s’ha expressat la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, que ha assegurat que cal trencar amb certes estructures per oferir una resposta "ràpida i adequada". "La prevenció va més enllà de posar un punt lila”, ha dit, “cal un enfocament global i comunitari", ha dit.