La possibilitat que el Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1 es traslladi de Montmeló a Madrid a partir del 2026 ha tornat a situar el Circuit de Barcelona-Catalunya al primer pla mediàtic. L'equipament esportiu vallesà té garantit acollir la competició els anys 2024 i 2025, però segons va avançar fa uns dies El Mundo la situació canviaria a partir del curs següent, quan aterraria a la capital estatal, que realitzaria una inversió milionària -es parla de 100 milions- per condicionar un traçat semiurbà al voltant d'Ifema, el recinte firal de Madrid.

La notícia ha disparat algunes alarmes a Catalunya, sobretot en el sector turístic, que és el més beneficiat per les desenes de milers de visitants internacionals que assisteixen al gran premi. Però també permet posar el focus en les finances d'una instal·lació que acumula pèrdues milionàries i que se sosté bàsicament gràcies a les aportacions públiques, fonamentalment de la Generalitat.

De fet, el Circuit de Catalunya encadena números vermells des del 2009 i només en la darrera dècada -entre el 2013 i el 2022- superen els 60 milions. Paral·lelament, el volum de diners públics que s'hi aboca ha anat a més, fins a depassar els 140 milions des del 2013. A la xifra s'hi haurien de sumar les diferents ampliacions de capital que s'hi han fet els darrers anys, sostingudes també pel Govern.

Anem a pams. L'equipament està gestionat per Circuits de Catalunya SL, una societat público-privada controlada fonamentalment per la Generalitat. En concret, el Govern en posseeix el 78,3% -ja sigui directament o a través de l'empresa pública Avança-, mentre que un 14,4% està en mans del RACC i el 7,2% restant de l'Ajuntament de Montmeló, el municipi del Vallès Oriental on s'ubica. El pes societari de l'administració autonòmica ha anat a més arran, precisament, de successives ampliacions de capital per eixugar pèrdues. El conseller d'Empresa i Ocupació, Roger Torrent, és l'actual president del Circuit.

Segons recull el seu darrer pla estratègic, l'activitat del Circuit té un impacte econòmic anual de 326 milions, un volum que contribueix a generar "un total de 2.670 llocs de treball equivalents a temps complert anual". L'ocupació de la instal·lació arriba al 83%, però el gruix dels ingressos -al voltant de tres quartes parts- depenen dels grans premis de MotoGP i, sobretot, de la Fórmula 1.

Alhora, però, aquesta darrera competició també és la més cara de mantenir, ja que el cànon que s'ha de pagar a Formula One -l'empresa organitzadora del campionat- per acollir el certamen supera els 20 milions anuals, una xifra que difícilment es cobreix únicament amb la venda d'entrades. De fet, els comptes anuals de l'any passat mostren que per aquesta via el 2022 la Fórmula 1 va aportar 14,28 milions a les arques del Circuit.

Més de 100 milions del Govern

Just abans de l'esclat de l'anterior crisi financera global, el Circuit va viure el seu millor moment i va assolir la rendibilitat econòmica. Era l'època en què Fernando Alonso lluitava pel campionat del món de Fórmula 1 i Montmeló rebia autèntiques marees blaves asturianes en cada gran premi, assolint rècords d'assistència.

A partir del 2009, però, les coses van canviar i des d'aleshores els resultats anuals sempre han estat tenyits de vermell. Segons els comptes que ha revisat Públic, només en els darrers deu anys -2013-2022- les pèrdues acumulades sumen 61,54 milions, amb el 2016 (-10,87 milions) i el 2018 (-10,22) com a cursos més negatius.

Paral·lelament, en el mateix període s'han incrementat les subvencions i aportacions públiques al Circuit, que entre la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació s'eleven a gairebé 142 milions en l'última dècada. El gruix -107 milions- correspon al Govern, mentre que el consistori de la capital supera els 22 -la xifra va reduir-se de l'alcaldia de Trias a la de Colau- i la Diputació en suma més de 10. A més a més, en els comptes del 2022 també hi consta una aportació de 2 milions del Govern espanyol, a través del Consell Superior d'Esports (CSD, per les sigles en castellà).

Entre 2013 i 2018, les aportacions públiques al Circuit es movien entre els 9 i els 13 milions anuals i podien representar al voltant del 25% dels seus ingressos. Els darrers quatre anys, en canvi, els fons de les administracions van representar entre el 28,7% i el 69,6% dels ingressos globals de la societat. La xifra més baixa correspon al 2022, quan van situar-se en 21,3 milions d'un total de 74,3, amb una aportació de la Generalitat de 17,3 milions.

El volum màxim va assolir-se els cursos 2020 i 2021, els de major impacte de la Covid-19. El 2020, el Circuit tot just va ingressar 15 milions, 8,34 dels quals -el 55,6%- provenia de les administracions públiques, amb la Generalitat (7,6 milions) al capdavant. El 2021 va registrar-se un rècord de 32 milions públics -30,3 del Govern- per uns ingressos totals de 46, és a dir, gairebé el 70%. El 2019, l'executiu català ja va posar 18,18 milions al Circuit.

Ampliacions suportades per la Generalitat

L'acumulació de pèrdues econòmiques ha provocat que els últims anys s'hagin produït diverses ampliacions de capital a Circuits de Catalunya SL per eixugar-les, però totes han anat bàsicament a càrrec de la Generalitat, no dels altres dos socis. Així, el 2015 es va registrar una ampliació de 2,5 milions, mentre que el 2016 va situar-se en 7,5. El 2018 n'arribaria una tercera per valor de 4,5 milions, i el 2019 s'hi abocarien 8 milions més.

Si bé és cert que els resultats han millorat els darrers anys, les generoses aportacions públiques no han comportat un equilibri dels comptes i, de fet, els cursos 2020, 2021 i 2022 les pèrdues han superat els 2 milions en cada cas. Malgrat això, el pla estratègic aprovat l'any passat contempla inversions de gairebé 30 milions en el trienni 2022-2024, amb l'objectiu de posar la infraestructura al dia i adaptar-la a les actuals exigències ambientals.

Ara mateix, però, no està gens clar que el rentat de cara del circuit, que està finançat novament amb recursos públics, serveixi per conservar el gran premi de Fórmula 1, davant la competència de Madrid. En declaracions a l'ACN, el president del Gremi d'Hostaleria del Vallès Oriental, David Vázquez, ha assegurat que si es confirmés la marxa de la competició "seria una hecatombe", perquè el Circuit és una instal·lació amb una "repercussió econòmica brutal" a tota la comarca, bàsicament gràcies a la Fórmula 1 i, en menor mesura, al Gran Premi de Moto GP. Segons l'empresari, hi haurà hotels que, directament, "hauran de tancar" si Montmeló es queda sense Fórmula 1.

La realitat, però, és que a diferència del que succeeix en d'altres països, el sector privat -sigui el turístic o el del motor- no s'ha implicat al Circuit i no hi ha aportat recursos per compensar-ne les pèrdues, rol que bàsicament ha hagut de jugar la Generalitat. Els darrers anys ni tan sols el RACC -soci de l'equipament- ha aportat fons per eixugar els dèficits. En canvi, el grup empresarial sí que ha rebut al voltant d'un milió d'euros l'any per serveis prestats a la instal·lació, com els serveis mèdics per a curses.

Sense menystenir l'impacte econòmic del Circuit i l'ocupació que genera, el seu és un cas paradigmàtic de privatització dels beneficis i socialització d'unes pèrdues, assumides sempre amb diners públics.