Fa dues setmanes, el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, va presentar un nou Pla Estratègic pel Circuit de Catalunya, ubicat a Montmeló (Vallès Oriental), amb l'objectiu de fer-lo rendible ambientalment i econòmicament. Per fer-ho possible, Torrent va al·ludir a la necessitat d'apostar per la innovació i la digitalització per esdevenir una indústria bàsica per Catalunya.

A aquesta iniciativa, la Generalitat preveu destinar-hi una inversió de gairebé 30 milions d’euros fins a l'any 2024. Més enllà de la renovació dels contractes amb els mundials de Fórmula 1 i MotoGP, garantits fins al 2026, Torrent va assenyalar que "volem que sigui una infraestructura tractora per a projectes vinculats a la mobilitat verda, la innovació i l'entreteniment".

Aquest canvi, segons va afegir, ha de venir de la mà del "compromís amb la sostenibilitat, la col·laboració publicoprivada i el treball conjunt amb el territori". L'anunci ha estat rebut amb un optimisme moderat pel sector de l'automòbil i amb decepció per les entitats ecologistes, que critiquen les afectacions a l'entorn natural i el model econòmic que es vol implantar amb el projecte.

El pla contempla tres actuacions prioritàries: la instal·lació de 18.480 metres quadrats de plaques fotovoltaiques als llocs de control i als edificis, la implementació d'un sistema pioner d'emmagatzematge per garantir la suficiència energètica del Circuit i diverses inversions en carregadors elèctrics.

La proposta, a part de la seva voluntat modernitzadora, busca assolir la independència financera de la infraestructura, que des de l'any 2009 acumula més de 70 milions de pèrdues, fet que va provocar que la Generalitat de Catalunya aportés 19 milions l'any passat per rescatar-la. De fet, aquest dèficit, gairebé endèmic, va fer que la Intervenció General del Govern i la Sindicatura de Comptes destapessin irregularitats vinculades a la gestió del Circuit i "l'incompliment continuat del règim d'aportacions" de la resta d'accionistes del complex- a més de la Generalitat, l'Ajuntament de Montmeló i el RACC.

Mobilitat verda i rendibilitat

Des del sector de l'automòbil, un dels més directament afectats pel projecte, el valoren positivament, tot i que demanen que es dinamitzi el concepte de mobilitat verda. Així ho explica el gerent del Clúster de la Indústria de l'Automoció de Catalunya (CIAC), Josep Nadal. En aquest sentit, aplaudeix la inversió i la proposta d'instal·lar-hi quasi 19.000 metres quadrats de plaques fotovoltaiques.

Nadal qualifica la proposta d'"atractiva i atrevida", però fa una analogia entre la possibilitat de generar recursos propis amb l'autoconsum energètic i l'exigència d'arribar al mateix punt amb la unitat de negoci. "El Circuit ha de recuperar la senda dels beneficis, sent el més autònom possible sense rebre més ajuts públics". Nadal vaticina que un Circuit sanejat repercutirà amb un impacte directe sobre el turisme de la ciutat de Barcelona o sobre l'ecosistema empresarial català.

El gerent del CIAC revela que les administracions estan avançant en la concreció del Pla Director Urbanístic (PDU) del Circuit, un vell projecte aprovat el 2016, que preveu la construcció a la zona d'un complex comercial similar a la Roca Village. Segons els càlculs de la Cambra de Comerç de Barcelona, el desenvolupament d'aquest PDU, que urbanitzaria els polígons industrials al voltant del Circuit, generaria uns 6.000 llocs de treball, la instal·lació de més d'un centenar d'empreses i un impacte econòmic que fregaria els 1.000 milions d'euros.

Precisament, el soroll de fons que ha produït aquest PDU és el que ha posat en alerta a les entitats ecologistes. Una d'elles, Sos Vallès, una organització que defensa el benestar ambiental de la zona, rebutja la iniciativa perquè considera que el nou pla estratègic suposaria el tret de sortida a altres macroprojectes, com el de la PDU, que la Generalitat i el RACC volen ubicar a uns terrenys de 574 hectàrees en els termes de Granollers, Parets del Vallès i Montmeló, on amb "el culte a l'automòbil com a excusa i leitmotiv, es vol aixecar un macroparc temàtic turístic i d'oci".

A més, Sos Vallès sol·licita la derogació del PDU per la possible "destrucció i posada en perill de diferents ecosistemes per part de l'automoció, un dels grans causants de la crisi climàtica i de salut per la contaminació, i en la fallida i en la inviabilitat de la promoció del motor que suposa el mateix Circuit i també en el monocultiu turístic que representa aquesta mena de macroprojectes". Per aquest motiu, l'entitat exigeix que es redefineixi el Circuit a altres usos que no siguin l'automoció i s'instauri un corredor biològic a la zona.

Model precari

En la mateixa línia, la plataforma No ens vendreu la moto critica les actuacions previstes amb l'argument que "s'intenta vendre com si fos un pla de regeneració econòmica inexistent". Així, insisteix en l'afectació als espais agrícoles, forestals, fluvials i hàbitats de la zona, a més del foment de la contaminació i el consegüent perjudici per a la salut. Davant d'aquest escenari, la plataforma creu que tot plegat portarà a un complex que fomentarà un model precari de comerç, oci i turisme basat en el consum de masses, la insostenibilitat i el benefici de grans multinacionals.

Tot i que el pla del Govern contempla cinc eixos, entre els quals es troben la mobilitat sostenible; les fires, els congressos i el turisme de negocis; esdeveniments singulars vinculats a la música en viu; activitats esportives i e-Sports, tant els representants del sector de l'automòbil com de les entitats ecologistes coincideixen en la importància de prioritzar la viabilitat econòmica del Circuit o redefinir els usos de la infraestructura, fins i tot més enllà de l'àmbit del motor, deixant de banda les iniciatives turístiques o d'oci.