La llarga ombra de la corrupció que enfosqueix el pujolisme

11 anys i quatre mesos després de la cèlebre confessió de Jordi Pujol en què reconeixia que, des de feia dècades, la família tenia una fortuna oculta a Andorra sense regularitzar, el cas contra ell i els seus set fills -a més de diversos empresaris- arriba finalment a judici. L'Audiència Nacional arrencarà un maratonià procés que s'allargarà fins l'abril i on hi ha citats a comparèixer més de 250 testimonis.   

El tribunal haurà de valorar unes acusacions que els atribueix la comissió de diversos delictes, com associació il·lícita, blanqueig de capitals i contra la hisenda pública, entre d'altres. Però, a més a més, ni que sigui de manera indirecta la cita també serà un judici al pujolisme. Encara que, gairebé amb tota seguretat, qui va presidir la Generalitat entre 1980 i 2003 no l'haurà d'afrontar, a conseqüència del seu estat de salut.

Amb 95 anys i parcialment recuperat de l'ostracisme social -i polític- que va experimentar després de la confessió del 26 de juliol de 2014, els darrers temps han sovintejat les produccions que abordaven les llums i les ombres del també fundador de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). A l'Audiència Nacional, però, bàsicament s'hi abordaran diversos dels capítols que constitueixen les ombres de qui durant molts lustres va ser el factòtum del catalanisme conservador.

"Sistema integral de poder"  

Al monumental volum Llums i taquígrafs. Atles de la corrupció, el frau i la impunitat als Països Catalans (Pol·len Edicions), una obra col·lectiva coordinada per l'exdiputat de la CUP David Fernàndez i el periodista Àlex Romaguera, es defineix el pujolisme com "un sistema integral de poder i, sobretot, una forma d'exercir-lo, entendre'l i distribuir-lo entre els afins". I se n'assenyala la responsabilitat de l'expresident, una persona que als anys 80 del segle passat va ser clau en la "construcció del nou poder autonòmic" que "es va convertir aviat en una mena de col·locadora. I mentre això passava, Pujol mirava cap a una altra banda, consentia les aventures del sector negocis de CDC i feia l'orni amb els negocis del seu fill".

Un 20% dels consellers de Pujol van arribar a estar investigats per casos de presumpta corrupció

La mateixa obra subratlla que "un 20% dels consellers" dels governs de Pujol "van arribar a estar investigats judicialment" per casos de presumpta corrupció, l'ombra de la qual va sobrevalorar durant anys i anys el pujolisme i els partits que el gestionaven, les antigues Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), durant dècades integrants de Convergència i Unió (CiU). Repassem els principals casos de corrupció que, d'una manera o altra, van impactat en el pujolisme.

El 'cas Palau', la corrupció provada de CDC  

Segurament l'exemple més cèlebre de corrupció que impacta a l'antiga CDC és el cas Palau o cas 3%. L'abril del 2020 el Tribunal Suprem va ratificar la condemna que dos anys abans l'Audiència provincial de Barcelona havia imposat a Fèlix Millet i Jordi Montull, antics factòtums del Palau de la Música, i a Convergència, ja que va considerar provat que entre 1999 -encara amb Pujol al capdavant del partit i el Govern- i el 2009 la formació havia rebut 6,6 milions de la constructora Ferrovial a través de la institució cultural a canvi de la concessió d'obres públiques.

Si el focus es posa durant els anys de govern pujolista, el 1994 va ser condemnat a set anys de presó Jordi Planasdemunt, antic conseller d'Economia. L'havien imputat per un delicte d'estafa per haver organitzat una xarxa de pagarés falsos per valor de 4.000 milions de pessetes a través de l'empresa BFP-Gestió i Assessorament Financer. Planasdemunt va passar tres anys entre reixes i va morir el 1998, un any després de ser excarcerat.

Va haver-hi més condemnes per accions comeses durant els seus 23 anys de Govern, encara que les sentències arribessin amb posterior al 2003 i afectessin l'antiga UDC, el partit que durant dècades va dirigir amb mà de ferro Josep Antoni Duran i Lleida. El cas Pallerols –anomenat així per l'empresari andorrà Fidel Pallerols– amagava una trama de finançament il·legal del partit de Duran a través del desviament de subvencions de la UE que s'articulaven a partir del Departament de Treball, que tenia al capdavant Ignasi Farreres  El 2013, els principals imputats –l'empresari Pallerols i tres militants d'Unió– van acceptar penes que no implicaven l'ingrés de presó i la sentència va reconèixer el finançament il·legal del partit, que es va veure obligat a retornar gairebé 400.000 euros.

El cas Turisme també va retratar el finançament il·legal de l'antiga Unió, en aquest cas a través dels contractes que adjudicava el Consorci de Turisme de Catalunya, que va estar dirigit per Joan Cogul, militant del partit democratacristià. Diversos empresaris i la vídua de Cogul -ell va suïcidar-se durant el procés judicial- van ser condemnats.

Finalment, el cas Treball va culminar els escàndols de finançament il·legal d'UDC, en aquest cas a través de l'adjudicació d'informes falsos –o plagiats– a empreses propietats de militants de la formació, que després aportaven els fons al partit. El conseller de Treball de l'època, Ignasi Farreres -que va morir el 2020-, va ser absolt, però en canvi l'exsecretari general del Departament, Josep Maria Servitje –també militant destacat del partit– va ser condemnat a quatre anys i mig de presó. El 2012, però, el Govern de Mariano Rajoy va indultar Servitje, que finalment només va haver de pagar una multa de 3.600 euros.

Altres exemples de corrupció que van colpejar el pujolisme són el cas FGC, en què alts dirigents de l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat van contractar amb diners públics un fons dinerari que els garantia unes indemnitzacions milionàries i que va suposar condemnes de presó per dos antics presidents de la companyia.

Les sospites  

A més a més, va haver-hi nombrosos casos que van estendre l'ombra de la corrupció sobre el pujolisme, sovint per causes vinculades a un suposat finançament il·legal de Convergència, encara que per raons diverses acabessin arxivats. Així, per exemple, trobem el cas Casinos, que investigava el suposat desviament de desenes de milions de les antigues pessetes a DCD per part de la concessionària dels casinos catalans -Casino-Inverama, de la família Suqué-Mateu-; el cas Subirà, que resseguia el presumpte atorgament de préstecs i avals amb fons públics a companyies vinculades a consellers o alts càrrecs dels governs de Pujol; o el cas Cullell, que va provocar la dimissió del conseller Josep Maria Cullell per una causa de presumpte tràfic d'influències, entre d'altres.

Dos homes claus de bona part dels governs pujolistes van ser condemnats per corrupció al cap de molts anys i per una causa que no estava vinculada al seu pas per l'executiu. Van ser Macià Alavedra, que va ser conseller de diverses carteres entre 1982 i 1997, i Lluís Prenafeta, secretària general de la Presidència entre 1980 i 1990. Els dos van ser condemnats a gairebé dos anys de presó en el marc del cas Pretòria, una trama de corrupció urbanística amb epicentre a Santa Coloma de Gramenet. Se'ls va atribuir els delictes de tràfic d'influències i blanqueig de capitals.

Per acabar el recull no es pot obviar la condemna a dos anys i mig de presó al seu fill Oriol, que havia arribat a ser secretari general de CDC entre 2012 i 2014. Va ser sentenciat per cobrar comissions il·legals per afavorir determinats empresaris en el concurs per obtenir estacions d'ITV.