La Comissió d'Educació del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest divendres el dictamen de la ponència de la reforma de la llei d'Educació que substituirà la LOMCE i que inclou l'esmena pactada entre PSOE, Podem i ERC per eliminar de la llei la referència del castellà com a llengua vehicular a l'escola a Catalunya. L'anomenada "Llei Celaá" passa ja a la seva última fase, la discussió en ple, i incorpora també l'acord entre les mateixes formacions perquè les escoles concertades no puguin segregar per sexe. El dictamen s'ha aprovat en el marc d'una dura discussió on PP, Cs i Vox han criticat una "llei ideologitzada" que és "inconstitucional" i que està pensada per "adoctrinar".

L'esmena inclosa a la ponència que s'ha aprovat aquest divendres és fruit de l'acord entre ERC, el PSOE i Podem estableix literalment que "les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes i les alumnes a rebre els ensenyaments en castellà i en la resta de llengües cooficials als seus respectius territoris, amb conformitat amb la Constitució Espanyola, els Estatuts d'Autonomia i la normativa aplicable". Elimina la part del text que deia que "el castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculars".

Així doncs, substitueix el text que el govern de Pedro Sánchez va aprovar al projecte de Llei que establia que "les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre ensenyaments en castellà, llengua oficial de l'Estat, i en les altres llengües cooficials en els seus respectius territoris", i que "el castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculars, d'acord amb la normativa aplicable".

Els unionistes treuen les urpes

Davant d'aquest anunci, els partits unionistes no han trigat en treure les urpres. Ciutadans (Cs) ha situat aquesta qüestió com a "línia taronja" per poder donar suport als pressupostos de Sánchez i ha presentat una esmena -rebutjada per la majoria- que demanava blindar un 25% de classes en castellà. La diputada de Cs Marta Martín Laguno ha afirmat que aquesta "no és la llei Celaá", sinó la "llei Iglesias-Rufián-Sánchez" feta únicament per "acontentar els socis" del Govern espanyol.

El diputat de Vox Joaquín Robles ha assegurat que la igualtat d'oportunitats a Catalunya passa per impartir classes en castellà a Catalunya i "no imposar el català". Ha acusat el PSOE d'haver "traït" les classes desafavorides i d'avalar l'intent de l'independentisme de "construir una pàtria a base de criteris ètnico-lingüístics" que "és el més semblant al racisme".

D'altra banda, El PP ja ha anunciat que iniciarà una campanya de recollida de signatures contra la futura Llei Celaá i ha avançat que interposarà un recurs al Tribunal Constitucional.

El diputat del PSOE Guillermo Antonio Meijón ha defensat l'acord i ha acusat el PP de pretendre atiar una guerra lingüística a l'Estat, quan l'objectiu de la llei és que els alumnes assoleixin les mateixes competències en castellà i català al final del cicle educatiu, "ni més ni menys".

Les reaccions dels partits independentistes

ERC assegura que d'aquesta manera "blinda" la immersió lingüística i estableix que es respectarà el que marca la Llei d'Educació de Catalunya que "deixa clar que la llengua vehicular és el català", en paraules de la diputada d'ERC Montserrat Bassa. 

Malgrat que no tenen presència a la ponència -hi té cadira Més País, amb qui comparteixen el Grup Plural- JxCat i PDeCat han criticat en els últims dies l'acord dels republicans. El diputat del PDeCat Sergi Miquel va afirmar que l'esmena "no protegeix" la immersió lingüística perquè permet el fet que faci referència a les "administracions educatives" i no directament a les "comunitats" fa que el Ministeri d'Educació tingui potestat com a administració de dictar un percentatge de classes que cal fer en castellà a les escoles catalanes.

Les concertades no podran segregar per sexe

La ponència també ha donat llum verda a un altre acord entre PSOE, Podem i ERC perquè les escoles concertades no puguin segregar nens per sexe. L'esmena estableix que "els centres sostinguts parcialment o totalment amb fons públics desenvoluparan el principi de coeducació a totes les etapes educatives" d'acord amb la Llei d'Igualtat del 2007, i "no separaran l'alumnat pel seu gènere".