El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ha presentat aquest divendres dos projectes que difuminen els límits entre exposició i programa públic. Cançó per a molts moviments. Escenaris de creació col·lectiva és un experiment efímer, mentre el preludi de [contra]programa és un procés de recerca col·lectiva al voltant de les dinàmiques dels museus. Ambdós projectes s'obriran al públic aquest dissabte i es podran veure fins a l'1 d'abril.

En el primer dels casos, el projecte instal·lat a la planta baixa del museu vol ser punt de trobada, de converses compartides i esdevenir una àgora pública al llarg de sis setmanes. Amb diversitat de materials es plantegen qüestions que interpel·len a la ciutadania i s'exploren aliances i xarxes de solidaritat a través del temps i en diferents geografies.

La comissària de Cançó per a molts moviments, María Berríos, ha explicat que en un moment que al món succeeixen moltes coses "inadmissibles" amb un nivell de deshumanització i crueltat "rellevant", és important poder dir les coses: "L'art té un rol, té alguna cosa a fer. L'art i la poesia també fan soroll", ha sostingut la responsable de la proposta.

Aquest experiment efímer ofereix una obertura provisional d'investigacions en curs i de les seves genealogies passades i futures dins i fora del museu. Busca així exposar aquestes dinàmiques d'aprenentatge col·lectiu i les preguntes que s'obren en aquest procés. La voluntat és convidar la ciutadania a concebre l'espai expositiu com un espai per habitar amb un desplegament d'experiències situades, arxius encarnats i cossos de recerca que emergeixen del treball transversal del museu i el seu més enllà.

Entre les peces que conformen l'experiència hi ha obres audiovisuals, publicacions, obra gràfica i materials d'arxiu pertanyents a més de cinquanta artistes i col·lectius. Els materials formen constel·lacions al voltant de casos d'estudi específics de cinema militant, vídeo comunitari i impremtes cooperatives alhora que s'exploren aliances i xarxes de solidaritat a través del temps i en diferents geografies.

Recerca col·lectiva sobre els museus

D'altra bannda, [contra]programa ha arrencat amb el preludi, però anirà evolucionant amb noves obres fins a principis de 2025 amb diverses "intensitats, velocitats i formats". A partir de l'arxiu de projectes i preguntes històricament generats des del MACBA i el seu context immediat, s'obrirà un diàleg coral amb una sèrie d'agents que inclouran, entre d'altres, Elena Blesa, Antoni Gagliano, Dora Garcia, Albert Gironès, Nicolas Malevé, Montserrat Moliner, Júlia Montilla, Verònica Lahitte, Eva Paià, Marina Ribot i Jara Rocha.

El pròleg compta amb dues intervencions: El Regne (2003) de Dora García, una obra pertanyent a la Col·lecció MACBA, i el projecte d'Antonio Gagliano i Verónica Lahitte Reconstrucció: Barcelona Art Report [2001], un encàrrec realitzat específicament per a aquesta ocasió. 20 anys després de la seva presentació, la performance El Regne continua assenyalant forats de la lògica institucional a través d'estratègies com el joc, l'escriptura en temps real, el paranormal i la difuminació entre realitat-ficció i entre espai-temps.