Des del parvulari fins que va acabar la carrera de Filologia Romànica Hispànica a la Universitat de Barcelona, la formació de Maria Barbal i Farré va ser exclusivament en castellà. Nascuda a Tremp (Pallars Jussà) el 1949 confessa que "si algun mèrit he tingut, igualment que un gran nombre de persones de la meva generació, ha estat fer aquell esforç individual, a hores lliures de la feina, d’intentar posar-me al dia, començant per allò més bàsic, que és aprendre a escriure el català sense faltes". I així, amb aquesta determinació i humilitat va anar forjant una llengua i una veu pròpies que li han merescut ser distingida amb el 53è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que concedeix Òmnium Cultural.

El 1978 es van celebrar les primeres oposicions per cobrir places de professors de Llengua i Literatura Catalanes a l’Ensenyament Secundari, i Maria Barbal va aconsegueix plaça a l’Institut de Cerdanyola del Vallès, i després de dos cursos va exercir a l’Institut Joan Maragall de Barcelona durant vint anys. També va fer de professora d’Òmnium Cultural, on va coincidir amb Maria Mercè Marçal.

La construcció d’una veu literària

I entre les classes, la maternitat i la vida domèstica, Barbal ha forjat algunes de les novel·les més llegides de la literatura catalana. Va debutar al panorama literari el 1985 amb 'Pedra de tartera' i és aleshores, després d’haver aconseguit escriure la història de la seva vida que va sentir-se plenament escriptora. Dona discreta i narradora intensa, ha escrit novel·les i contes que li han merescut gairebé tots els premis (Premi Nacional de la Literatura Catalana, el Premi de la Crítica Serra d’Or, el Prudenci Bertrana i la Creu de Sant Jordi entre d’altres). A més, bona prova de la seva qualitat literària són les nombroses traduccions que es poden trobar de la seva obra (anglès, alemany, francès, italià, holandès… fins i tot al turc).

El 2021, si més no literàriament, passarà com un gran any per a Maria Barbal. El va començar guanyant el Josep Pla amb 'Tàndem' (Edicions Destino), una novel·la on els personatges s’atreveixen a bandejar la rutina i s’esforcen per ser feliços, encara que no sigui vivint com s’havien imaginat. De fet, l’univers construït per Barbal està ple de personatges que anhelen la llibertat (Carrer Bolívia, Emma, Si als seus primers llibres parlava de la crisi del model agrari i de la societat tradicional de muntanya, la transformació econòmica i la migració cap a les ciutats, ara en entorns urbans, segueix narrant amb profunditat els petits grans problemes que tots compartim, encara que sovint els amaguem.

Contribució a la vida cultural dels Països Catalans

El premi d’Honor de les Lletres Catalanes s’atorga a una persona que «per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans». Requisits que Barbal compleix sobradament, convertint-se en la setena dona distingida amb aquest premi. Salvador Espriu, J. V. Foix, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Tísner, Montserrat Abelló, Quim Monzó, Marta Pessarrodona o Enric Cassasses són alguns dels escriptors també distingits amb el guardó.

En l'acte d'anunci del guardó, Barbal ha dit unes paraules en què no ha faltat una referència a l'absència del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, empresonat aquest dimarts en reitrar-li el tercer grau, així com sobre la situació de líders polítics i socials catalans presos. Barbal ha lamentat que "es pretén empresonar el pensament, o potser senzillament demostrar qui te el poder i la força".

Malgrat no haver assistit a l'acte ja que es troba novament a la presó, Cuixart sí que va poder comunicar personalment a Barbal que se li havia concedit el premi, durant una visita recent a casa seva. 

L’acte de lliurament del 53è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes serà el dilluns 7 de juny del 2021, es farà en una localització triada conjuntament amb la premiada, i és que aquest acte serà un homenatge a Barbal i girarà al voltant de la seva figura i la seva obra. I per fer venir ganes de llegir-la, unes frases de la cèlebre 'Pedra de tartera': "Em sento com una pedra amuntegada en una tartera. Si algú o alguna cosa encerta a moure-la, cauré amb les altres rodolant cap avall; si res no s'atansa, m'estaré quieta aquí dies i dies."