Público
Público
Únete a nosotros

El màxim responsable de l'operatiu de l'1-O no sap si els policies van utilitzar gas pebre, o si van colpejar al cap als votants

Durant la segona jornada de declaració com a testimoni davant el Tribunal Suprem, el responsable de jutjar el 'procés', el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos afirma que no li arribaven "detalls" de les actuacions policials.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos durant la seva declaració al Tribunal Suprem en el marc del judici del procés. EFE/Tribunal Supremo

Diego Pérez dels Cobos va ser el coordinador de l'operatiu policial de l'1-O, el testimoni que fins avui ha pogut aportar més detalls d'aquesta qüestió davant la Sala penal del Tribunal Suprem, responsable de jutjar el procés català. No obstant això, el coronel de la Guàrdia Civil que va coordinar aquest desplegament ha sostingut aquest dimecres que en aquesta jornada "no li arribaven detalls de les actuacions", i s'ha mostrat incapaç de respondre diverses qüestions concretes sobre els mètodes utilitzats contra els ciutadans que van anar a votar l'1 d'Octubre de 2017.

En la seva segona jornada de declaració, davant preguntes de les defenses dels 12 dirigents independentistes que se sentin en el banc dels acusats, Pérez dels Cobos ha assegurat que no va ser ell, sinó els diferents caps d'unitat en cadascun dels sectors en els quals es van dividir els efectius de Policia Nacional i Guàrdia Civil -els "caps operatius"-, qui van decidir quan i com intervenir en cada col·legi, depenent de l'"hostilitat" que van apreciar en els concentrats per votar en el referèndum sobiranista.

Entre aquests "detalls", Pérez dels Cobos afirmava desconèixer si es va utilitzar el gas pebre en algun col·legi electoral. També si els agents van copejar amb les porres o amb les mans a la part superior del cos, inclosa el cap, "a ciutadans que estaven a terra immòbils, amb les mans aixecades", en paraules del lletrat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, Jordi Pina.

"Ho ignoro", deia sobre el gas pebre. "Va haver-hi multitud d'intervencions i, entre elles, va haver-hi actuacions amb mitjans policials que van afectar diferents parts del cos d'individus que estaven intentant impedir l'accés o la sortida dels efectius policials dels centres de votació", apuntava, en al·lusió a la segona qüestió.

Tampoc era capaç d'aclarir si va haver-hi ciutadans que portessin pals o un altre tipus de "material" que pogués servir com a arma. "No ho sé", esgrimia. Segons el seu relat, cap dels seus informes incloïa "el detall d'en quin ha consistit cadascuna de les actuacions".

A més, sempre a preguntes de les defenses, ha afirmat que sí que se li va traslladar que hi havia persones encaputxades als col·legis, però reconeixia no poder situar "exactament" en quins locals es trobaven, i que els informes en els quals s'esmentava aquesta qüestió no incloïen fotos. Ni podia precisar si aquests encaputxats anaven "emboçats", o si simplement portaven caputxes per protegir-se de la pluja.

I, per descomptat, no coneixia el motiu pel qual les imatges de les càrregues registrades per les càmeres que els agents portaven en els seus cascos no van ser adjuntades als informes. Com van fer dimarts, en l'onzena sessió del judici, Pérez de los Cobos va assegurar que mai es van produir càrregues des del punt de vista tècnic, i ha criticat amb duresa la "passivitat dels Mossos d'Esquadra", que en la seva opinió obeeix a un pla per a facilitar el referèndum.

En la seva compareixença d'aquest dimecres, el coronel de la Guàrdia Civil ha insistit que els agents van haver de lidiar amb manifestants que exercien una "resistència passiva organitzada", però també contra uns altres que es van mostrar organitzats per la "fustigació" dels policies, amb "insults, llançaments d'objectes i agressions", que no concretava ni en temps ni en espai.

D'altra banda, i malgrat la insistència del lletrat Andreu Van den Eynde, que defensa Oriol Junqueras i Raül Romeva, tampoc ha aportat si més no una xifra aproximada del nombre de persones que esperaven trobar als col·legis quan van plantejar l'operatiu. Segons Pérez dels Cobos, "l'important no és quanta gent anava a votar", si "anaven un milió o 15 milions", sinó "l'actitud d'obstrucció a la justícia".

Dos comandaments pendents de declarar

Amb tot, Pérez dels Cobos ha estat fins ara el testimoni que més dades ha aportat per a sostenir la versió del Ministeri Fiscal, qui l'ha defensat amb major contundència. Després de les compareixences més polítiques d'altres testimonis, i de la declaració de l'exdelegat del Govern espanyol, Enric Millo, mediatitzada pel seu relat sobre "el parany del Fairy", el coronel ha incidit amb duresa en la "violència" del procés.

Després d'ell, aquest dijous, arriba el torn de declarar als caps operatius als quals es va referir el coronel, el comissari de la Policia Nacional Sebastián Trapote, i el general de la Guàrdia Civil Ángel Gózalo. Ells haurien de disposar d'aquests "detalls" dels quals Pérez dels Cobos tampoc sabia res.