Risc, un salt endavant, no tenir por, saber escoltar les teves inquietuds, creure en el que fas i enfrontar-se a les dificultats. Així es planteja la creació Jaume Pla, artista polièdric, que mai ha pensat que la música és una repetició de fórmules autocomplaents. A Mazoni li agrada flirtejar amb el perill i ni s’espanta en reconstruir l’obra del geni clàssic Ludwig van Beethoven.

Tot va començar quan en Jaume va entrar a la llibreria Calders de Barcelona, buscant lectura i es va topar amb la voluminosa biografia de Jan Swafford del compositor de Bonn. Aleshores va arribar el confinament i es va posar a llegir-lo, amb calma i així superar la monotonia del dia a dia. De cop va entendre que d’allà podria sorgir alguna cosa, i mentre girava pàgines i escoltava simfonies i sonates va compondre el seu últim disc: Ludwig. Ahir a la Sala Apolo, el tocava per primer cop a Barcelona.

"Quines ganes de tornar a tocar davant d’un públic que estigui dret i pugui ballar! Divendres a l’Apolo: One of those magic nights!!!". Això penjava Mazoni al seu Twitter un dia abans del concert i de ben segur que tenia motius per estar motivat. Estrenar un disc d’aquestes característiques et provoca una bona pujada d’adrenalina. El públic fidel al cantant feia bona estona que esperava el moment i poc després de les nou de la nit la banda apareixia a l’escenari, tots quatre uniformats, de blau amb estètica seixantera. I va començar a sonar "Zombies", recordant els dies eterns tancats a casa...

Fugim lluny dels pessimistes
Eternament en moviment
Evitarem tornar-nos zombies

Mazoni sonen com sempre, compactes, convincents, tot i el risc de recompondre minuetos, lentos o allegros clàssics, l’arriscada proposta del grup no es desvia gaire del so característic de la banda, i això ja és una conquesta artística considerable: "Vaig submergir-me en l’obra de Beethoven a través d’una biografia que estava molt ben feta", explica el músic bisbalenc. "Vaig anar agafant trossos de la seva música: sonates, quartets de corda, simfonies i vaig fer-ne samplers de pocs segons o un minut que van convertir-se en les llavors a partir de les quals vaig fer després les cançons. Sembla una cosa molt estrambòtica, però qui ho sent veu que no és cap Frankenstein". Doncs no, no sembla un engendre monstruós, més aviat el contrari, aporta al repertori del grup un lirisme i una musicalitat diferent, més madura potser, estimulant i innovadora. El concert va incorporar temes nous i antics, passant pels hits com "Eufòria", que com més passa el temps més necessari es fa:

Hi ha algú que em pugui dir com sortir d'aquest torbament
Com es pot viure intensament sense ser esclau del desig?
No n'hi ha prou amb la felicitat, exigim eufòria

En temps d’incertesa, d’"Aldarulls emocionals", de "Tempesta", de "Dubte", cançons tocades en el directe, on no podem deixar de sentir la commoció creativa d’un artista connectat amb el món, en l’actualitat, en els instants convulsos viscuts, que ens ajudin a sortir del torbament sensible, per retrobar l’eufòria, no com a fugida endavant però com a eina que ens reforça a recosir la nostra ànima afligida.

Beethoven al servei de les causes perdudes, rejovenit i reconvertit en el geni de la làmpada màgica. Vampiritzar el compositor alemany per convertir el pop-rock en el que és en realitat, un calaix on tot i cap, on les formes més bastardes i eclèctiques de la música són les entranyes del seu llenguatge. Ludwig va ser dels primers que van incorporar Riffs en les seves composicions, un recurs musical capital de les llegendes del rock. Amb el tema "T’estimes?" Mazoni recupera la Cinquena Simfonia i amb "És veritat perquè és bonic" la Setena:

És veritat el que és bonic
i és bonic el que és veritat

Poesia al servei de la música, combinades amb l’energia del directe, fa que l’experiència esdevingui gratificant i reconfortant. Tot ajuda, i la música de Jaume Pla conté l’essència de l’art en moviment, com a instrument de gaudi i reflexió simultani. Un artista més fet, més segur, sempre inquiet, que ha aconseguit dos segles i mig més tard i sense rubor, combinar amb èxit les catedrals sonores de Beethoven amb el rock i fer que les seves cançons sonin clamorosament modernes.