Este artículo se publicó hace 3 años.
De la massificació a la regulació de l'accés a la muntanya
Cada vegada són més els espais naturals de Catalunya que anuncien mesures per limitar el volum de visitants, que s'ha disparat l'últim any arran de la pandèmia i la necessitat d'escapar a l'aire lliure
Barcelona-
El passat estiu es van viralitzar diverses imatges que mostraven la massificació d'emblemàtics cims catalans, com la Pica d'Estats, el Pedraforca, la Mola o Sant Jeroni, entre d'altres espais naturals. Les limitacions de mobilitat internacional imposades per la pandèmia i el desig de realitzar activitats a l'aire lliure han provocat un redescobriment del medi natural per a milers i milers de persones. La contrapartida és que la pressió humana en determinades àrees en moments puntuals ha anat a més i el que fa uns mesos era un incipient debat sobre la necessitat de regular-ne l'assistència ha evolucionat cap a un degoteig d'anuncis de mesures per pal·liar-ne l'impacte.
Entre d'altres, el Parc Natural de Cap de Creus vetarà a partir d'aquest estiu l'accés fins al far amb vehicle privat; a la Vall Ferrera (Pallars Sobirà) s'establirà un sistema de reserva prèvia de l'aparcament de la Molinassa, punt d'inici habitual cap a la Pica d'Estats; l'Ajuntament de Queralbs (Ripollès) i el Parc Natural de les Capceleres del Ter i del Freser han acordat que l'accés a Fontalba -punt de sortida per al Puigmal- i a les Gorges de l'Freser siguin de pagament a partir de Sant Joan i fins a l'octubre; el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac estudia cobrar per aparcar al Coll d'Estenalles; l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita regularà l'accés a la barra de l'Trabucador, al Delta de l'Ebre. I la llista podria seguir.
Gestors públics i experts consultats per aquest mitjà coincideixen que, molt probablement, l'increment de visitants al medi natural ha arribat per quedar-se i, per tant, la regulació és imprescindible per protegir-lo. Si bé el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat, Ferran Miralles, no ha atès a El Quinze malgrat les reiterades peticions, prèviament en altres mitjans havia afirmat que la massificació dels espais naturals "ens preocupa molt". En aquest sentit, la prioritat del Govern de cara a l'estiu és gestionar "l'accés motoritzat amb vehicles privats", el que comportarà "habilitar noves zones d'aparcament, no permetre'l en altres punts i posar-nos més durs amb la vigilància".
Jordi Padrós, coordinador d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona -que gestiona deu parcs, entre els quals hi ha els del Montseny, Sant Llorenç del Munt, Collserola o Montnegre i el Corredor, coincideix en la necessitat d'ordenar els aparcaments i fins i tot limitar el nombre de vehicles i afegeix que, possiblement, aviat caldrà "posar un límit a la capacitat de càrrega de determinats espais en moments puntuals, bàsicament per conservar el seu valor".
La FEEC demana la creació d'una taula de treball que reuneixi els diversos actors per prendre mesures de manera "consensuada"
El president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) -que supera els 42.000 afiliats-, Jordi Merino, recalca que "estem a favor que es prenguin regulacions de manera ordenada per protegir el medi natural", però reclama que es faci "de forma consensuada, que es parli amb els diversos actors que el fan servir i que se'ns tingui en compte". En aquest sentit, lamenta que el Departament de Territori i Sostenibilitat no hagi creat una taula de treball per abordar la qüestió, un espai que considera "necessari i primordial".
Múltiples impactes
Llorenç Planagumà, tècnic del Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST) -que agrupa entitats mediambientals, professors, investigadors universitaris i agents econòmics-, afegeix que una massiva presència humana al medi natural pot generar tres tipus d'impactes: '"un biològic, quan afecta la biodiversitat, un altre físic, per l'erosió de el terreny; i un tercer més psicològic, tant per als veïns de l'entorn, que poden perdre la seva tranquil·litat, com per als visitants, que viuen una experiència diferent [en funció del volum d'assistents]".
L'expert afegeix que al CST li preocupa especialment aquells espais naturals que no compten amb una gestió activa, com la que sí que tenen els parcs naturals. "Normalment són d'ajuntaments petits que no tenen recursos ni personal per gestionar-los i haurien de rebre suport [d'administracions superiors]". El Morro de l'Abella, a Tavertet (Osona), o les coves de Can Riera, a Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), són dos exemples d'espais massificats sense una gestió activa.
Durant el juliol i l'agost de l'any passat la Pica d'Estats va rebre un 66% més que el 2019; el Pedraforca, un 34% més
Les xifres constaten el boom que va viure la muntanya l'any passat. Durant juliol i agost la Pica d'Estats va comptabilitzar 7.299 excursionistes, un 66% més que en el mateix període del 2019; mentre que al Pedraforca la xifra va ascendir a 17.659, un 34% més. Les dades apareixen en un complet estudi de Víctor Dorado, investigador de l'INEFC de Lleida i membre de el Grup d'Investigació Social i Educativa de l'Activitat Física i l'Esport (GISEAFE), que culminarà amb la seva tesi doctoral sobre la massificació i gestió dels cims més emblemàtics de l'Estat.
L'investigador explica que en dies puntuals la sobrefreqüentació de la Pica supera el 40% de la seva capacitat de càrrega, un índex que es calcula tenint en compte elements com la teòrica capacitat física de l'espai, la percepció pel que fa a la massificació tant dels veïns com dels visitants o el nivell de persones que l'espai -per exemple, el parc natural- pot gestionar. El pitjor escenari és quan la sobrefreqüentació "provoca canvis irreversibles a la natura, com la desaparició d'espècie, o que un camí ja sigui irrecuperable".
Com actuar?
A més de les mesures més restrictives, com la prohibició o limitació d'accés, es plantegen altres alternatives per abordar la situació. Víctor Dorado parla de "mesures suaus, aquelles que no limiten la llibertat del visitant". En el cas de la Pica d'Estats proposa situar el punt d'informació de la Vall Farrera -que està al poble d'Àreu- en una pista principal, perquè tothom passi per allà i es promocionin "altres opcions" a més del sostre de Catalunya, de 3.143 metres. "Si tens un punt icònic o saturat, en un mapa guia d'un parc no ho posis", afegeix.
Jordi Merino, Jordi Padrós o Llorenç Planagumà defensen la necessitat d'una major sensibilització ciutadana per protegir els espais naturals. El president de la FEEC advoca per generar una "cultura de muntanya", que faci als visitants conscients dels riscos de l'activitat -una de les conseqüències de la massificació ha estat l'augment de el nombre de rescats de muntanya- i, gràcies a un major coneixement del medi, eviti la concentració de la gent en els mateixos punts concrets. Planagumà, per la seva banda, incideix en evitar la "demonització" del visitant, "perquè tots tenim el dret a accedir a la naturalesa". Aposta perquè quan s'accedeixi a un espai "no s'expliqui només el que no es pot fer, si no també el que es pot fer, com escoltar el silenci o estar en contacte amb la natura". Padrós recorda que el 80% del territori català és de propietat privada i detalla que la Generalitat i l'ens provincial impulsaran una campanya de civisme al medi natural, per evitar determinats comportaments.
Forts creixements a l'estiu
El conjunt de parcs naturals gestionats per la Generalitat va perdre un milió de visitants el 2020, conseqüència de l'absència de turistes estrangers i, en menor mesura, estatals. Però tot i els confinaments, espais com els parcs de l'Alt Pirineu, del Cadí-Moixeró o del Cap de Creus van guanyar excursionistes. L'increment es va concentrar sobretot a l'estiu, amb creixements importants també a Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i al parc de les Capceleres del Ter i del Freser.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..