Regular l'accés a la muntanya: una demanda creixent per la imparable massificació

Més de 400.000 persones han vist el vídeo difós diumenge pel compte de Twitter del Parc Natural de l'Alt Pirineu en què apareix una llarga cua d'excursionistes per fer-se la foto a la creu que hi ha al cim de la Pica d'Estats, la muntanya més alta de Catalunya, amb 3.143 metres. No és la primera imatge de massificació a la muntanya que es viralitza els darrers mesos, en què també s'ha alertat de l'elevadíssima afluència de visitants al Pedraforca (Berguedà) i en què, sobretot els caps de setmana, la presència humana és molt elevada en punts clàssics com ara Sant Jeroni (Montserrat), la Mola (Sant Llorenç de Munt) o el Montseny, entre d'altres. A què respon l'increment continuat de persones que fan esport al medi natural? Quins riscos comporta? Com es pot limitar el volum d'excursionistes a una muntanya que, gairebé sempre, té diversos punts d'accés? Preguntes sense respostes simples a les que intentarem posar llum en aquest reportatge.

Fa temps que diversos actors adverteixen dels riscos de la massificació de determinats punts emblemàtics de la muntanya catalana, un fenomen que, entre d'altres qüestions, també ha anat lligat a un increment dels rescats efectuats pels Bombers. Sembla, però, que el crit d'alerta llançat pel Parc Natural de l'Alt Pirineu provocarà, ara sí, una actuació de les administracions per establir algun tipus de regulació amb la voluntat d'evitar repetir imatges com les de diumenge a la Pica d'Estats. De fet, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet -de qui depenen els parcs naturals-, compareixerà divendres en roda de premsa per abordar la qüestió.

En el fil que es va viralitzar el Parc de l'Alt Pirineu també denunciava la massificació d'autocaravanes a Sant Joan de l'Erm, que determinats visitants es banyessin als estanys alpins -una activitat prohibida- o la freqüentació massa elevada d'espais com la tartera del port de Sotllo, perquè posa en risc una espècie protegida. Per tot plegat, el parc anunciava que establiria un "sistema de regulació de l'accés a la zona conjuntament amb l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) d'Àreu i l'Ajuntament d'Alins". En declaracions a La Vanguardia, el director de l'espai, Marc Garriga, reconeixia que durant l'estiu "hem batut tots els rècords de visitants" -un fet comú a molts punts, conseqüència del desconfinament- i hi afegia que "no podem demorar-nos més" a l'hora d'establir alguna regulació.

Fonts de Territori expliquen que la intenció és treballar amb "ajuntaments, entitats excursionistes i usuaris afectats per veure com endreçar la situació"

A TV3, la secretaria de Medi Ambient de la Generalitat, Marta Subirà, ha plantejat que "hem d'analitzar si cal restringir accessos als espais naturals més visitats, perquè cal trobar un equilibri entre el dret al gaudi de la ciutadania i el dret a protegir la natura". A l'espera de com concreti el missatge divendres el conseller Calvet, fonts del Departament de Territori avancen a Públic que "treballem amb ajuntaments, entitats excursionistes i usuaris afectats per veure com endreçar la situació".

Aquesta mateixa setmana, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) ha emès un comunicat en què demana "la creació urgent d'un grup de treball on s'estudiï fermament l'ordenació i la regulació pertinent en punts concrets del territori on hi hagi perill manifest per a la seguretat de les persones practicants d'activitats de muntanya o per a la conservació del medi ambient a conseqüència de la massificació actual".

"Cal posar ordre"

El director de la FEEC, Jordi Merino, recalca a aquest diari que "defensem que la muntanya ha de ser per a tothom, però no pot ser que hi hagi aquesta massificació puntual en determinats espais i cal posar una mica d'ordre els diversos punts negres que tenim localitzats". Una forma de fer-ho, planteja, és limitar els accessos motoritzats un cop els aparcaments s'omplin. Entre d'altres, Merino assenyala Pedraforca, Montserrat, el Montseny, el Montsant, Sant Llorenç de Munt i determinats punts de l'Alt Pirineu com zones amb una major massificació on caldria actuar. Atesa l'actual situació, també defensa algun tipus de regulació Xavi Llongueras, guia d'alta muntanya UIAGM (Unió Internacional d'Associacions de Guies de Muntanya) amb més de 20 anys d'experiència: "Quan es massifica un lloc, s'ha de regular, però s'ha de fer de base, és a dir, des de baix, per exemple amb places limitades as aparcaments".

Jordi Merino: "Defensem que la muntanya ha de ser per a tothom, però no pot ser que hi hagi aquesta massificació puntual en determinats espais"

Al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici l'accés motoritzat a l'interior està restringit fonamentalment al servei de taxis del propi parc. I són, precisament, els punts d'arribada del servei -el planell d'Aigüestortes i l'estany de Sant Maurici- els que presenten una "major concentració" de visitants i una "major degradació", segons expliquen des del parc.

També existeix una certa regulació al congost de Mont-rebei, on en les èpoques de major afluència -a l'estiu- cal reservar anticipadament l'aparcament a la Masieta -150 places, tot i que enguany rebaixades a 100-, precisament per "regular el nombre de persones que hi accedeixen", segons expliquen des de l'àrea de premsa de la Fundació Catalunya La Pedrera, que s'encarrega de gestionar l'espai. Amb tot, reconeixen "que molta gent aparca on li sembla, malgrat la prohibició i senyalització que ho indica". Això fa, per exemple, que en determinats dies de l'estiu puguin trobar-se vehicles aparcats a la carretera i les autoritats municipals hagin optat per aplicar-los sancions.

Eliseu T. Climent, periodista especialitzat en esports a l'aire lliure que ha passat per publicacions com Vèrtex, Trail o Desnivel, considera que "la regulació és una batalla perduda", perquè pots intentar limitar "les entrades principals a un accés", però una muntanya sempre en tindrà d'altres. També afegeix que la massificació del medi natural "és imparable" i, per tant, cal posar l'accent en "la pedagogia i en fer una tasca preventiva" per garantir, d'una banda, que la gent hi vagi amb una actitud el màxim de respectuosa amb l'entorn i, de l'altra, amb un coneixement mínim tant del terreny, com del seu cos, per evitar córrer riscos innecessaris. El que vindria a ser tenir una certa "cultura de muntanya", un element cabdal que també reclamen Merino i Llongueras.

Mancança d'una certa "cultura de muntanya"

Llongueras posa l'accent en la necessitat de formar-se abans d'emprendre determinats reptes de muntanya. "Jo vaig començar fent cursos d'excursionisme i d'alta muntanya i avui et trobes amb molta gent que hi va i ni tan sols sap llegir un mapa. A això s'hi suma sortir massa tard perquè no tenen la cultura d'aixecar-se d'hora per estalviar-se la calorada i tenir un marge de seguretat" per fer l'activitat, afegeix. "Ens creiem que sabem de tot i no, n'hem d'aprendre", remata el guia. Merino, de la seva banda, recalca que, segons l'Observatori Català de l'Esport, "hi ha un milió de persones que surten a fer activitats al medi natural, quan nosaltres tenim 41.000 federats i les entitats excursionistes sumen uns 85.000 socis, per tant queda molt de marge per fer pedagogia i formació". El dirigent de la FEEC, també comenta que "no pots sortir a les 13h a fer el Pedraforca".

Eliseu T. Climent considera que la regulació és una "batalla perduda" i que cal posar l'accent en la pedagogia i la tasca preventiva

Eliseu T. Climent considera bàsica aquesta pedagogia i formació per evitar determinades escenes -i posar més en risc el medi ambient, al cap i a la fi cada espai té una capacitat de càrrega de gent limitada i quan se supera pateix un procés de degradació-, però subratlla que no ha de quedar en mans únicament de les administracions i les entitats excursionistes, sinó que també és responsabilitat de les marques de material esportiu i dels comerços. "El venedor també n'és corresponsable, perquè al cap i a la fi posa a l'abast de manera molt fàcil el material per fer una activitat que té un risc objectiu i, per tant, hauria de portar a terme algun tipus d'acció formativa", comenta. Des de l'àrea de comunicació del Parc d'Aigüestortes també posen l'accent en la necessitat de "més conscienciació i educació ambiental" per evitar determinades actituds lesives per l'entorn, així com un "mínim coneixement de la normativa".

Espais convertits en "producte"

Les xifres constaten l'increment constant de persones que van a la muntanya a Catalunya. Per exemple, el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat ha passat de menys de 450.000 usuaris el 2010 a uns 700.000; el congost de Mont-rebei, que tot just tenia 50.000 visitants el 2013 ja depassa els 90.000; i el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici estava per sota dels 300.000 el 2010 i l'any passat en va rebre 560.000. Precisament, fonts d'aquest parc comenten que en línies general l'increment s'ha notat sobretot des de l'anterior crisi, la que va esclatar el 2008: "Es veu com una alternativa d'oci i viatge relativament econòmica: en alguns casos no requereix grans desplaçaments i es poden fer moltes aproximacions al medi natural amb vehicle propi". Més enllà dels evidents beneficis físics i mentals de l'activitat, "tampoc es paga entrada als espais naturals ni requereix una inversió en material molt alta".

La muntanya "es veu com una alternativa d'oci i viatge relativament econòmica"

En aquesta darrera línia, el periodista Eliseu T. Climent considera que la muntanya "s'ha mercantilitzat" a través d'un "accés fàcil al producte" que s'hi utilitza, un fet que ha derivat a què "se li hagi perdut el respecte", un fenomen que vincula a l'anomenat "efecte Decathlon". "El material et dona la suficient confiança per sortir amb una certa seguretat, però és una falsa seguretat", afegeix. En alguns casos, això es tradueix en una "banalització de l'entorn" que pot generar riscos quan les persones "sobrevaloren" les seves capacitats físiques. Anant més enllà, també comenta que en certa manera determinats espais, per exemple cims emblemàtics com el Puigmal, la Pica d'Estats, l'Aneto, el Pedraforca o el Turó de l'Home, "s'han convertit en un producte i molta gent va a consumir-lo".

Com a conclusió veu fonamental "conscienciar la gent que el medi natural no és un teló de fons on portar a terme una sèrie d'activitats, sinó que cal establir una relació amb l'entorn que sigui enriquidora i que també serveixi per protegir-lo". Amb tot, admet de la dificultat d'arribar a determinats sectors dels usuaris. Xavi Llongueras també incideix que una major cultura de muntanya facilitaria que s'exploressin altres cims, més enllà dels massificats: "per què anar al Puigmal, si pots pujar al Noucreus o al Pic d'Eina, que estan al costat? Es creen uns mites amb determinats cims". Jordi Merino també atribueix la massificació de determinats punts a l'efecte de les xarxes socials i, especialment, a Instagram: "hi ha gent que puja a uns cims per fer el check i fer-se la foto".

Gran increment dels rescats de muntanya

Una de les conseqüències més greus d'aquesta falta de cultura de muntanya és l'increment dels riscos de patir accidents, ja sigui perquè no es planifica prou bé la sortida -ni a nivell de coneixement del terreny, ni a nivell d'horaris o previsió meteorològica-, perquè no es porta el material mínim adequat o perquè se sobrevaloren les pròpies forces. Aquest darrer element també està lligat a l'obsessió creixent per arribar al cim el més ràpid possible, en certa manera connectat a l'efecte -involuntari- que genera les gestes de Kilian Jornet. El que és evident és que els darrers anys hi ha hagut un increment constant de les actuacions dels Bombers al medi natural. Enguany la tendència s'ha accentuat, sobretot a nivell de rescats de muntanya i al medi fluvial, tot i els tres mesos de confinament. Precisament, una de les conseqüències de la pandèmia ha estat un creixement de les persones que han sortit a la muntanya un cop van alleugerir-se les restriccions de mobilitat.

Fins al 13 de setembre d'enguany els Bombers han portat a terme 1.138 actuacions al medi natural, un 15% més que l'any passat, malgrat els mesos de confinament

Segons les dades dels Bombers a les quals ha tingut accés Públic, fins al 13 de setembre d'enguany s'han portat a terme 1.138 actuacions al medi natural, el que suposa un 15% més que les 990 que es registraven fins al mateix dia de l'any passat. Entre el març i el maig de 2019, els Bombers van efectuar 258 rescats -o actuacions- al medi natural, la major part dels quals (170) van ser rescats de muntanya. Enguany, la xifra va baixar a 143 (90 rescats de muntanya), com a conseqüència del confinament. A partir del juny, però, les xifres canvien i es passa de 591 (i 350 rescats de muntanya) a 762 actuacions al medi natural i 471 rescats de muntanya el 2020, el que implica creixements del 28,9% i el 34,5%, respectivament.

En conversa amb Públic, Lluís Casals, sergent del Grup d'Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers de la Generalitat, comenta que "estem notant que una part de la gent que fa sortides a la muntanya arriba un punt que estan esgotats, es desorienten i tenen problemes, no sé si és per mala planificació". També incideix en els horaris en què es desenvolupa l'activitat, atès que si es camina en les hores de més calor òbviament la ruta "es complica". "La gent quan fa una sortida l'ha de planificar dins les seves capacitats", afegeix i conclou que "com hi ha molta més gent que surt a la muntanya, hi ha més rescats". En resum, tot apunta que el nombre de persones que surten a fer alguna activitat a la muntanya seguirà creixent, la clau és si també augmentarà la seva formació i conscienciació per evitar riscos innecessaris i malmetre l'entorn natural.