Medi natural De la massificació a la regulació de l'accés a la muntanya

El passat estiu es van viralitzar diverses imatges que mostraven la massificació d'emblemàtics cims catalans, com la Pica d'Estats, el Pedraforca, la Mola o Sant Jeroni, entre d'altres espais naturals. Les limitacions de mobilitat internacional imposades per la pandèmia i el desig de realitzar activitats a l'aire lliure han provocat un redescobriment del medi natural per a milers i milers de persones. La contrapartida és que la pressió humana en determinades àrees en moments puntuals ha anat a més i el que fa uns mesos era un incipient debat sobre la necessitat de regular-ne l'assistència ha evolucionat cap a un degoteig d'anuncis de mesures per pal·liar-ne l'impacte.

Gestors públics i experts consultats per aquest mitjà coincideixen que, molt probablement, l'increment de visitants al medi natural ha arribat per quedar-se i, per tant, la regulació és imprescindible per protegir-lo. Si bé el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat, Ferran Miralles, no ha atès a El Quinze malgrat les reiterades peticions, prèviament en altres mitjans havia afirmat que la massificació dels espais naturals "ens preocupa molt". En aquest sentit, la prioritat del Govern de cara a l'estiu és gestionar "l'accés motoritzat amb vehicles privats", el que comportarà "habilitar noves zones d'aparcament, no permetre'l en altres punts i posar-nos més durs amb la vigilància".

La FEEC demana la creació d'una taula de treball que reuneixi els diversos actors per prendre mesures de manera "consensuada"

El president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) -que supera els 42.000 afiliats-, Jordi Merino, recalca que "estem a favor que es prenguin regulacions de manera ordenada per protegir el medi natural", però reclama que es faci "de forma consensuada, que es parli amb els diversos actors que el fan servir i que se'ns tingui en compte". En aquest sentit, lamenta que el Departament de Territori i Sostenibilitat no hagi creat una taula de treball per abordar la qüestió, un espai que considera "necessari i primordial".

Múltiples impactes

Llorenç Planagumà, tècnic del Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST) -que agrupa entitats mediambientals, professors, investigadors universitaris i agents econòmics-, afegeix que una massiva presència humana al medi natural pot generar tres tipus d'impactes: '"un biològic, quan afecta la biodiversitat, un altre físic, per l'erosió de el terreny; i un tercer més psicològic, tant per als veïns de l'entorn, que poden perdre la seva tranquil·litat, com per als visitants, que viuen una experiència diferent [en funció del volum d'assistents]". 

L'aparcament de la Molinassa, a la Vall Ferrera, punt d'inici de la Pica d'Estats. — Marta Lluvich / ACN

Durant el juliol i l'agost de l'any passat la Pica d'Estats va rebre un 66% més que el 2019; el Pedraforca, un 34% més

Les xifres constaten el boom que va viure la muntanya l'any passat. Durant juliol i agost la Pica d'Estats va comptabilitzar 7.299 excursionistes, un 66% més que en el mateix període del 2019; mentre que al Pedraforca la xifra va ascendir a 17.659, un 34% més. Les dades apareixen en un complet estudi de Víctor Dorado, investigador de l'INEFC de Lleida i membre de el Grup d'Investigació Social i Educativa de l'Activitat Física i l'Esport (GISEAFE), que culminarà amb la seva tesi doctoral sobre la massificació i gestió dels cims més emblemàtics de l'Estat.

Com actuar?

A més de les mesures més restrictives, com la prohibició o limitació d'accés, es plantegen altres alternatives per abordar la situació. Víctor Dorado parla de "mesures suaus, aquelles que no limiten la llibertat del visitant". En el cas de la Pica d'Estats proposa situar el punt d'informació de la Vall Farrera -que està al poble d'Àreu- en una pista principal, perquè tothom passi per allà i es promocionin "altres opcions" a més del sostre de Catalunya, de 3.143 metres. "Si tens un punt icònic o saturat, en un mapa guia d'un parc no ho posis", afegeix.