Público
Público

Memòria històrica Els més de 50 'no' de la Justícia espanyola a les víctimes del franquisme

Aquesta setmana un jutjat valencià ha arxivat per prescripció les querelles per tortures contra l'expolicia franquista Benjamí Solsona. A la fi de desembre, un altre jutjat de Sòria tancava una altra causa per la desaparició forçada de quatre republicans a Sòria. La Justícia espanyola ha donat l'esquena a les víctimes de la dictadura en més de cinquanta ocasions.

Imatge d'arxiu d'una protesta de víctimes de la dictadura davant l'Audiència Nacional de Madrid.- EFE

alejandro torrús

La Justícia espanyola pot dir-ho més alt, però no més clar. Els crims del franquisme no seran jutjats a Espanya. Almenys, de moment. Els jutjats espanyols han rebutjat en més de 50 ocasions en els últims anys les querelles presentades per institucions públiques i ciutadans i ciutadanes per crims comesos durant la Guerra Civil, el franquisme i la Transició.

L'últim arxiu s'ha produït aquesta mateixa setmana. El Jutjat d'Instrucció número 15 de València ha arxivat per prescripció i sobre la base de la Llei d'Amnistia de 1977 la causa oberta després de les sis querelles interposades per tortures i altres delictes contra la integritat moral durant el tardofranquisme contra, entre altres, l'expolicia de la Brigada Político Social del franquisme Benjamí Solsona, conegut també com el Billy el Nen valencià.

El Jutjat valencià, així com la Fiscalia, rebutja que els crims denunciats puguin entrar dins de la categoria de crims de lesa humanitat, que els convertiria en imprescriptibles, perquè aquests van ocórrer entre abril de 1971 i 1975 i les categories de genocidi i lesa humanitat no van ser incorporades a l'ordenament jurídic intern espanyol fins a l'1 d'octubre de 2004, en virtut de la reforma del Codi Penal.

El no del jutjat valencià a les sis querelles, que englobaven a quinze víctimes, no és una excepció. I els arguments esgrimits, tampoc. Els tribunals han rebutjat fins avui que els crims del franquisme siguin crims de lesa humanitat, per la qual cosa consideren que estan prescrits i que, en qualsevol cas, no podrien ser jutjats perquè operaria la Llei d'Amnistia de 1977.

Així, els tribunals han anat rebutjant una per una les querelles interposades pels ajuntaments, en col·laboració amb la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella de l'Argentina. Ha estat el cas de les querelles de Vitòria, per la matança del 3 de març de 1976; pel de Pamplona, pels crims soferts pels seus veïns i veïnes durant la dictadura; pel d'Elgeta; per crims des de la Guerra Civil a 1980; Mondragón; Durango, pels bombardejos soferts per l'aviació italiana; Miranda de l'Ebre; Zaragoza; Bergara; i també les dues querelles que va presentar el Consistori de Barcelona contra sis jutges franquistes per les seves actuacions contra població LGTBI i contra el jutge que va signar la sentència de mort a Puig Antich. Totes elles han estat ja inadmeses i els querellants han presentat recursos davant les audiències provincials corresponents i, si és procedent, davant el Constitucional.

De fet, l'única querella presentada per un ajuntament que encara no ha estat inadmesa o tancada és la presentada per l'Ajuntament de Rivas Vaciamadrid. No obstant això, segons fonts jurídiques pròximes al cas, aquesta querella tampoc sembla que prosperarà als jutjats, ja que no s'ha ordenat cap diligència prèvia ni actuació.

Tancament a les querelles individuals

La Justícia també ha anat donant carpetada a les querelles individuals presentades per víctimes de tortures en un context de crims de lesa humanitat.

És el cas de les tres querelles presentades a Oviedo contra l'expolicia Pascual Honrado de la Fuente; a Madrid contra el torturador Antonio González Pacheco, que acumula fins a set querelles individuals i una altra querella col·lectiva que conjumina cinc víctimes; o a Tolosa contra l'exagent de la Guàrdia Civil Jesús Muñecas Aguilar, que va rebre querelles de deu víctimes per tortures. Totes elles van ser inadmeses i ara mateix estan pendents del recurs en l'Audiència Provincial.

Cal destacar, no obstant això, que l'Audiència Nacional també va rebutjar extradir a l'Argentina González Pacheco i Muñecas Aguilar, on sí que estan sent investigats per un possible delicte de tortures en un context de crims de lesa humanitat.

També va ser inadmesa i el recurs es troba a l'Audiència Provincial la querella interposada contra l'exministre de la Transició Rodolfo Martín Villa pels successos de Sanfermines de 1978, on el militant de la secció basca de la Lliga Comunista Revolucionària (LKI) Germán Rodríguez, que llavors tenia 23 anys, va caure durant enfrontaments amb la Policia. El cas es va tancar sense judici ni responsables. La Justícia de l'Argentina, de fet, també investiga Martín Villa tant per aquests successos com pels esdevinguts a Vitòria el març de 1976.

Les desaparicions forçades tampoc s'investiguen

Associacions de Víctimes del Franquisme del cementiri de Paterna (València) també van presentar dotze querelles en els jutjats de la localitat valenciana per assassinats i desaparicions forçades en el conegut com a Paredon d'Espanya durant la immediata postguerra. En aquest lloc van ser executades 2.238 persones: 2.219 homes i 19 dones sota l'acusació d'"auxili o adhesió a la rebel·lió".

Així mateix, l'associació Recuerdo y Dignidad també ha lluitat en els tribunals amb dues querelles per desaparicions forçades a la província de Sòria, que han estat acompanyades de dues exhumacions en fosses comunes. La primera va ser el cas de la fossa dels mestres i la segona querella va ser arxivada aquestes festes de nadal quan el jutjat havia ordenat diligències prèvies amb l'objectiu de poder identificar els cossos apareguts en una fossa a La Riba de Escalote.

El cas dels bombardejos de Barcelona

El Centre de Defensa de Drets Humans Irídia també ha portat diverses querelles en la seva lluita contra la impunitat de la dictadura. Entre altres, aquest Centre porta una de les que més temps ha aconseguit mantenir-se oberta en els jutjats espanyols. Es tracta de la querella que l'associació AltraItalia de Barcelona, que reuneix els italians progressistes i antifeixistes que viuen a la ciutat, van interposar per crims de guerra contra l'Estat italià pels bombardejos durant la Guerra Civil que segons els historiadors van causar la mort d'unes 2.700 persones.

Aquesta causa és, avui dia, una de les poques que es manté oberta i que ha aconseguit avançar. Segons assenyalen fonts jurídiques pròximes al cas ara mateix s'està intentant identificar a algun dels pilots italians que va participar en els bombardejos sobre la capital catalana. S'esperen notícies. De moment, no hi ha lloc per a les víctimes del franquisme en la Justícia espanyola.