La calor intensa també afecta als més vulnerables. Segons un estudi impulsat per l'AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona), els barris més densos, amb pocs espais verds, edificis vells i població envellida i de baixa renda són els que més pateixen les temperatures extremes durant els mesos d'estiu.

L'informe assenyala que el 16% de la població total de l'àrea metropolitana, o el que seria el mateix, més de mig milió de persones, viuen en zones amb una molt alta vulnerabilitat al canvi climàtic. En general, tenen menys accés a alternatives per lluitar contra la calor, com l'aire condicionat o la possibilitat d'anar-se'n de vacances. 

Les zones més vulnerables es troben principalment als nou municipis metropolitans amb més densitat de població. A l'eix Besòs, les àrees més vulnerables es troben als barris badalonins de la zona de Llefià, Sant Crist de Can Cabanyes, Sant Roc o la Salut. A Santa Coloma de Gramenet, el barri amb més vulnerabilitat és Fondo. I a Sant Adrià de Besòs, especialment el barri de la Mina.

A l'eix Llobregat, destaca l'Hospitalet de Llobregat, amb diversos barris que inclouen zones molt vulnerables, com ara la Torrassa, la Pubilla Cases, la Florida, les Planes, Collblanc o Bellvitge, entre d'altres. A Cornellà de Llobregat, el barri de Sant Ildefons, i a Esplugues de Llobregat, alguna zona de Can Vidalet.

L'informe La calor en el futur, elaborat per l'Institut Metròpoli i co-coordinat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que ha elaborat el primer índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC), assenyala que el 16% de la població total de l'àrea metropolitana, o el que seria el mateix, més de mig milió de persones, viu en zones amb una molt alta vulnerabilitat per la calor i els afectes del canvi climàtic.

Districtes de Barcelona més afectats per la calor 

A la ciutat de Barcelona, els barris dels districtes de Ciutat Vella (el Raval o la Barceloneta), Nou Barris (zones extenses de Ciutat Meridiana, la Prosperitat o el Turó de la Peira), Sants-Montjuïc (Sants-Badal, Sants o el Poble Sec), Sant Martí (el Besòs i el Maresme), Sant Andreu (la Trinitat Vella), Horta-Guinardó (el Carmel i alguna zona de Can Baró) o Gràcia (la Vila de Gràcia) són els més afectats per la calor. 

Que una zona sigui més o menys vulnerable al canvi climàtic depèn de diversos factors, però alguns d'ells són que hi hagi poca presència de verd i elevada densitat residencial, amb predomini de llars amb rendes baixes i sense estudis universitaris, de llars amb gent gran que viu sola, de llars amb dones grans, de població estrangera provinent de països en desenvolupament i de llars vulnerables amb informes de risc d'exclusió residencial de serveis socials.

L'estudi apunta que alguns dels factors que ajuden més a reduir aquesta vulnerabilitat són l'abundància de zones verdes urbanes, així com la presència d'habitatges de nova construcció, especialment els que daten del 2007 en endavant.

Refugis climàtics contra la calor 

Els refugis climàtics són clau a l'hora d'afrontar les temperatures altes. El 2021, el Consell Metropolità de l'AMB va aprovar la declaració d'emergència climàtica i va emplaçar els seus municipis a construir 83 refugis climàtics de cara al 2023. La seva cobertura arriba gairebé al 80% de població vulnerable, que està a 10 minuts d'un refugi (pot ser un parc o un edifici com una biblioteca o un centre cívic).