El Ministeri de l'Interior reobre immediatament i en plena segona onada els CIE tancats per la pandèmia

El Ministeri de l'Interior ha anunciat que reobrirà els Centres d'Internament d' Estrangers (CIE), buits i inoperatius durant la declaració d'estat d'alarma per la Covid-19 davant la impossibilitat d'expulsar als migrants indocumentats a causa del tancament de les fronteres. "Estem en disposició de tornar a reprendre aquesta política de retorn. La reobertura és per a tot de manera immediata", han precisat a Público fonts de Ministeri de Fernando Grande-Marlaska.

"Igual que es van anar cessant internaments als CIE després de la declaració de l'estat d'alarma quan la capacitat de retorn va anar tendint a zero, ara estem en disposició de tornar a reprendre aquesta política de retorn", ha precisat Interior, que afegeix que "aquestes capacitats s'emmarquen en la política migratòria posada en marxa pel Ministeri de l'Interior i que té com a principals eixos la lluita contra les màfies que trafiquen amb persones i la cooperació amb els països d'origen i trànsit".

No obstant això, Interior no aclareix en un primer moment quins CIE veuran primer la seva reobertura ni si aquestes polítiques seran aplicades a les persones subsaharianes, magrebines i algerianes que en aquestes últimes setmanes estan arribant en pastera a les costes d'Andalusia, Múrcia, Illes Balears i Canàries. El que sí que confirmen, és que "les normes aplicades són les mateixes d'abans de la pandèmia".

A Espanya hi ha set CIE que poden ser reoberts en qüestió d'hores. Els Centres d'Internament d'Estrangers a l'Estat espanyol van quedar totalment inoperatius al maig, quan van alliberar als últims interns del CIE d'Algesires. En total, s'estima que, 450 persones van quedar en llibertat durant la pandèmia, ja que els CIE es trobaven al 59% de la seva capacitat abans que irrompés l'estat d'alarma.

La notícia va començar a circular la nit del dimarts a través d'un ofici amb data de 23 de setembre, difós per Europa Press, en el qual la Secretaria General de la Comissaria General d'Estrangeria i Fronteres informava les Unitats de Coordinació Operativa Territorials d'aquesta novetat que afecta els CIE de la península i de Canàries. En concret, l'ofici recollia que es "reinicia l'activitat operativa" en els CIE de la península amb l'internament dels ciutadans algerians i marroquins que arribin en pastera i en els CIE de l'arxipèlag canari per a immigrants subsaharians arribats des de Mauritània.

També s'ordenava que la Unitat Central de Repatriacions realitzi les "gestions oportunes amb els consolats dels països d'origen per poder materialitzar les expulsions", sol·licitant per part de les Brigades Provincials d'Estrangeria i Fronteres que es comuniqui via telefònica el primer internament efectiu en cada CIE.

Durant aquestes dates, el Defensor del Poble també va demanar a Interior que alliberés a tots els internats donades les circumstàncies. Interior va continuar negant el seu tancament total i va comunicar a Público la seva intenció de buidar-los ja que, "si no hi havia una perspectiva mínima de retorn, que és la funció del CIE, no es pot ingressar a ningú", ja que no hi hauria base legal per a això.

Els Centres d'Internament són edificis públics dependents del ministeri d'Interior, i encara que no són considerats pel Govern d'Espanya com a centres de caràcter penitenciaris, la seva gestió és policial i la seva f funció és la privació de llibertat durant un màxim de 60 dies, un període en el qual es treballa en la deportació de les persones internades, la immensa majoria per una falta administrativa (que no un delicte) en estar en situació irregular. El Govern espanyol tan sols va aconseguir expulsar en 2019 a 2.565 persones, és a dir, un 40% de les tancades en el CIE.