Público
Público
SECTOR PRIMARI

El model alimentari sostenible i de proximitat s'enforteix amb la pandèmia

L'àmbit agroalimentari català, de caràcter anticíclic, resisteix la crisi amb més exportacions, mentre que els circuits curts de comercialització es reforcen per la demanda de qualitat, encara que els especialistes alerten de les dificultats d'accés del consumidor pels preus elevats

Una parada del Biomarket, de Mercabarna.
Una parada del Biomarket, de Mercabarna. Gemma Sánchez / ACN

Un dels puntals de l'economia catalana, les exportacions, també es van veure arrossegades per la crisi que es va iniciar el 2020 per la pandèmia de la Covid-19. De fet, les vendes a l'exterior van caure un 10,3% l'any passat, segons les dades del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. És el primer descens en l'última dècada. En contraposició a aquestes dades negatives, l'accent d'esperança l'ha posat l'àmbit agroalimentari, un sector definit pel seu caràcter anticíclic i que va augmentar el seu volum comercialitzador un 6,2%, superant els 11.000 milions d'euros. Dins d'aquest oasi, un sector ha tret el cap amb més força que mai: l'alimentació sostenible i de proximitat, impulsada pel creixement de la demanda, la gran assignatura pendent fins ara, i per l'assimilació amb el component de qualitat. El confinament també ha portat el reforçament dels circuits curts de comercialització.

L'alimentació, per la seva consideració d'essencial, ja suposa un 20% del total de les exportacions, però a més la comercialització d'aliments de proximitat ha tingut un comportament resilient. Així ho testifica l'estudi "Xarxes alimentàries locals en temps de Covid-19. Impactes i reptes en un escenari de confinament", un treball col·lectiu d'Arran de Terra, l'Aresta Cooperativa, Pam a Pam de la Xarxa d'Economia Solidària (XES), l'Escola de Pastors de Catalunya i la Càtedra d'Agroecologia i Sistemes alimentaris per a la Transformació Social de la Universitat de Vic. A l'informe es precisa que "la resiliència de les xarxes alimentàries locals se sustenta sobre l'estratègia multicanal i la intercooperació". Així mateix, l'estudi observa com els preus dels aliments s'han mantingut o augmentat lleugerament.

La publicació revela que, en moments puntuals del confinament, la demanda es va arribar a duplicar i "el sector de la distribució agroecològica ha demostrat una gran maduresa i estabilitat sense patir desproveïment". Gràcies a aquest esforç, els autors del text creuen que s'ha aconseguit visibilitzar el paper d'aquests aliments sostenibles i de proximitat.

"El sector de la distribució agroecològica ha demostrat una gran maduresa i estabilitat sense patir desproveïment"

L'estudi conclou amb la necessitat que les administracions públiques assegurin les compres dels aliments de proximitat, respectuosos amb el medi ambient i amb les persones que els elaboren. Des del punt de vista empresarial, demana una flexibilització i simplificació dels tràmits burocràtics per als petits agricultors. Paral·lelament, insta a plantejar accions de promoció als productors de quilòmetre zero.

La fragilitat dels sistemes industrialitzats

La directora de la Càtedra d'Agroecologia i Sistemes Alimentaris per a la Transformació Social de la Universitat de Vic, Marta Guadalupe Rivera, reivindica els sistemes agrolimentaris locals, ja que "els globalitzats i industrials són més fràgils i provoquen l'aparició de la zoonosi, en què les malalties i els virus es transmeten a través de mitjans naturals". Davant el tancament de fronteres per reduir la mobilitat, Rivera recorda que la resposta alimentària l'ha generat l'escala local.

Els petits productors i les vendes de proximitat a domicili van ser els protagonistes de la primera part de la pandèmia. Rivera ho atribueix a "una tendència generalitzada a incrementar la confiança en els aliments sostenibles que ha reforçat el seu paper". Perquè sobrevisqui, l'experta reclama polítiques de suport a la petita producció perquè "les grans indústries són les que estan presentant projectes per optar als fons europeus de reconstrucció, quan el pressupost s'hauria de dedicar als petits agricultors per incentivar la producció". Rivera veu en el compromís ètic amb els consumidors una de les fortaleses d'aquest sistema, tot i que admet que cal que el preu de venda sigui assequible.

El "romanticisme" de les plataformes

Millorar la distribució a través d'un sistema d'escala d'aquests circuits curts de comercialització és el repte pendent que també dibuixa Francesc Reguant, economista especialitzat en agroalimentació. "El consum sostenible ha guanyat punts, però cal conscienciar el comprador que el fet que sigui més respectuós ambientalment implica que l'aliment serà més car". El director de l'observatori Obealimentària de Col·legi d'Economistes de Catalunya admet que la pandèmia va liquidar inicialment les cadenes de producció, però també "hi ha una part de romanticisme amb les plataformes, ja que durant el confinament qui s'ha emportat gran part del pastís han estat els supermercats".

Reguant reconeix que el sector de proximitat, dependent de la valoració del consumidor i que aquest estigui disposat a pagar més per un aliment, ha trobat un espai en el mercat. Tot i això, recomana aprofitar els canvis d'usos de la població perquè "les iniciatives de distribució en línia no quedin incompletes com un mer aparador, sinó que es construeixi una xarxa potent".

Amb tot, veu difícil que es mantingui aquesta tendència. "Està comprovat estadísticament que cada vegada que obren els restaurants baixa el consum a la llar d'aquests productes". L'economista demana que els productors es diferenciïn encara més, emparant-se en l'oferta de qualitat. En cas contrari, augura desigualtat i concentració de l'oferta, el que acabarà beneficiant els de sempre. "Hem de cuidar la nostra agricultura, ja que Catalunya té un baix percentatge d'autosuficiència, ara que hem après a cuinar a casa".

Les cooperatives demanen aturar el sacrifici de terra agrari

Demanden als ajuntaments una gestió eficient davant la proliferació excessiva de projectes energètics en zones de cultiu

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) reclama el compromís dels ajuntaments davant la proliferació descontrolada de projectes energètics, especialment en zones de cultiu i àrees de regadiu. Per això, exigeixen a l'administració local i a la Generalitat que "impulsin una gestió eficient dels recursos públics que no impliqui sacrificar el sòl agrari de manera exagerada".

Per a això, la FCAC ha publicat un "Decàleg sobre la implantació d'energies renovables en l'espai agrari", que estableix els elements que s'han de tenir en compte abans d'autoritzar una instal·lació fotovoltaica o eòlica. L'entitat recorda que el cooperativisme agrari representa gairebé 300 municipis rurals i està present en més d'un 80% de les comarques catalanes. Des de les cooperatives es mostren favorables a l'ús de les energies renovables per fer front als reptes del canvi climàtic, però matisen que "és urgent una planificació territorial més coordinada i global que respecti la normativa vigent de protecció de el medi i que no alteri una activitat agrària que s'ha demostrat estratègica per a la producció sostenible d'aliments".

D'altra banda, el sector carni i ramader demana compromisos ferms al nou Govern que es configuri a la Generalitat de Catalunya. En un manifest signat per representants dels fabricants de pinsos, els escorxadors, els productors avícoles, la indústria càrnia i els productors de porcí, sol·liciten "consolidar els mercats actuals i potenciar la producció de qualitat". Igualment, reivindiquen la importància de fomentar la investigació i la innovació per comercialitzar els seus productes a través de certificats de proximitat.

Com exigència a la nova administració catalana, els signants advoquen per implantar millores en les mesures de bioseguretat de les explotacions i establir un pla de seguiment i control de la fauna salvatge. En la mateixa línia, exigeixen a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat que "abandoni la política d'obstrucció contra les explotacions ramaderes i indústries càrnies". El sector considera que es generalitzen els comportaments, pel que està d'acord en penalitzar les indústries que no siguin sostenibles, però també en donar suport a les viables i modernes. Segons afegeixen els ramaders, fins ara s'ha practicat una estratègia de doble discurs amb els productors carnis.