El monocultiu turístic aboca la Costa Brava a l'aturada econòmica

En un dels carrers propers al passeig marítim de Lloret de Mar, la Munser i el seu marit aixequen cada dia la persiana del seu bar amb l'esperança de fer més caixa que la jornada anterior. A les taules de fora, amb prou feines hi ha una parella del poble amb un parell de cafès amb llet. "Només podem provar, i és el que fem tots els dies", explica la propietària, alemanya però establerta des de fa anys a la capital del turisme de sol i platja de la costa catalana. Tot i ser un bar de copes, han intentat reconvertir-se i ara també ofereixen esmorzars. "Només ve gent del poble, i poca, perquè són pobres; molts van a Càritas", lamenta Munser.

Un 85% de l'economia de Lloret depèn del turisme

Lloret és la cinquena destinació de l'Estat en turisme de sol i platja per places hoteleres; en té prop de 30.000. Amb gairebé un milió i mig de visitants anuals -el 75%, internacionals-, la seva economia depèn en un 85% del turisme. La sequera de turistes provocada per la pandèmia l'ha paralitzat. "La situació és de molta dependència del sector turístic, per la qual cosa hi ha hagut una repercussió més greu que en altres poblacions a nivell d'empreses i treballadors", constata Enric Dotras, president del Gremi d’Hostaleria de Lloret de Mar.

Fent un breu passeig pel centre del municipi, d'uns 40.000 habitants, es percep l'impacte de la crisi. La majoria de comerços tenen la persiana abaixada. Malgrat que això és més o menys habitual en un municipi d'estiueig durant l'hivern, la quantitat d'establiments tancats supera l'habitual, i els nombrosos cartells d'"es lloga" als aparadors constaten l'excepcionalitat de la situació.

A Tossa, la facturació s'ha reduït fins a un 75% durant la temporada alta

A poc més de 10 quilòmetres de Lloret hi ha Tossa de Mar, també amb una economia fortament orientada al turisme. "És una temporada negra, un exercici que tindrem en la memòria com un annus horribilis", apunta Francesc Zucchitello, president de l’Associació Professional d’Empresaris d’Hostaleria de Tossa de Mar (APEHT). Segons l'organització, un 30% de les activitats empresarials del municipi no tornarà a obrir.

Fidel Pincay, cambrer del Bar Josep, també ha obert. "Els números van molt malament. No és rendible. Estem entre vuit i deu hores oberts i no fem caixa". Facturen uns 80 o 90 euros al dia.

Precarietat augmentada

CCOO adverteix que la pandèmia "ha trencat la roda de la precarietat"

La poca activitat econòmica d'aquesta temporada té un impacte directe en la situació dels treballadors del sector turístic, que són més del 80% a Lloret. Molts són fixos discontinus, és a dir, treballen part de l'any -normalment, entre sis i vuit mesos- durant el qual generen atur, i la resta cobren el subsidi corresponent. Belén López, secretària general de CCOO a les comarques gironines, qualifica aquest funcionament de "roda de la precarietat" i afirma que amb la pandèmia "s'ha trencat del tot". A més, alguns d'ells han tingut ERTO, però d'altres no, perquè al març encara no havia començat la temporada.

Càritas Lloret ha multiplicat per 2,5 les persones beneficiàries d'aliments

En el que portem de 2020, els serveis socials del municipi han atès 4.000 persones, mil més de les que van atendre en tot el 2019, i han obert el doble d'expedients nous, uns 800.

Reconversió del model

Els entrevistats són reacis a parlar d'una reconversió del model econòmic. Per a Dotras, el que està passant comportarà canvis, però no el canvi de model en si. "Quan això passi, quan hi hagi vacunes i es vagin minimitzant riscos, molts dels nostres mercats tornaran a visitar-nos", afirma. Prova d'això és que el sector ja està signant contractes amb els operadors tradicionals, afegeix, i "treballant moltíssim" perquè la pròxima temporada es pugui iniciar ja per Setmana Santa.

"Més que canviar el model, estem per a millorar el que tenim", apunta l'alcalde. És el que ocupava el consistori abans de la debacle de la Covid. "Volem millorar el model turístic", sentencia.