Neix la Fundació Neus Català per reivindicar la vida i la lluita de l'activista antifeixista

Esquerra Unida i Alternativa i Comunistes de Catalunya, una de les formacions integrants de la coalició d'esquerres, han impulsat una fundació en honor a la militant comunista i activista antifeixista Neus Català, penúltima supervivent catalana del camp de concentració de Ravensbruck. El nou projecte, que es presentarà al Centre Artesà Tradicionarius (CAT) el dijous vinent, coincidint amb el quart aniversari de la mort de l'activista dels Guiamets (Priorat), és una fusió de la Fundació L'Alternativa i la Fundació Revolució Democràtica.

L'objectiu de la Fundació Neus Català és reivindicar la vida i la lluita de Català. Els impulsors també volen que l'ens esdevingui un referent de creació i divulgació de pensament crític per a les esquerres més àmplies del país en un context de crisi i de creixement de l'extrema dreta. "El seu llegat simbolitza la militància constant i la lluita contra el franquisme i el nazisme", apunten en un comunicat. 

Tres grans eixos 

La fundació neix amb amb 3 grans eixos de treball. Per una banda, recollir i difondre el llegat de Neus Català i de les persones que han combatut el feixisme. Per altra banda, també pretén promoure l'anàlisi, la formació i la difusió d'idees emancipadores posant especial atenció en la lluita de classes, la perspectiva feminista, la crisi ecològica, la solidaritat internacionalista i els valors republicans. Finalemnt, vol ser un espai de trobada per a analitzar les necessitats i reptes de l'esquerra catalana.

L'entitat comptarà amb un Patronat format, entre d'altres, per Margarita i Lluís Català, fills de l'activista, així com la seva biògrafa, Elisenda Berenguer. Al Consell Assessor de l'ens estarà format per figures com Xavier Domènech, David Fernàndez o Joan Tardà. Tots ells participaran de l'acte de presentació de la setmana vinent. 

Neus Català va rebre reconeixements com la Creu de Sant Jordi (2005), la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Barcelona (2014), la Medalla d'Or i la Medalla centenària de la Generalitat (2015) -en el marc del Any Neus Català, coincidint amb el 70 aniversari de l'alliberament dels camps nazi-, el Premi Alternativa 2006 d'EUiA i el Premi Dignitat de la Comissió de la Dignitat (2007), entre altres.

Activista antifeixista fins a la mort 

Nascuda el 6 d'octubre de 1915 als Guiamets, Neus Català va ser una activista antifeixista, republicana i feminista, compromesa amb la conservació de la memòria històrica després de sobreviure a camps d'extermini nazi, als quals va ser deportada durant el seu exili a França després de la Guerra Civil espanyola, i actualment vivia en una residència al seu municipi natal.

Diplomada en infermeria el 1937, Català va formar part de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i del sindicat UGT, i es va traslladar a Barcelona en començar la Guerra Civil (1936); el 1939 va travessar la frontera francesa amb 182 nens orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt (Barcelona) que estaven sota la seva cura.

Des del seu exili a França, va col·laborar amb els maquis i es va incorporar a la resistència francesa, centrant-se a casa seva la recepció i la transmissió de missatges, armes i documentació.

El 1943 va ser denunciada als nazis, reclosa i maltractada a la presó de Llemotges (França), i el 1944 va ser deportada al camp de Ravensbrück i, posteriorment, al de Flossenburg (Alemanya), en concret al subcampo txec Holleschein, i va ser obligada a treballar en la indústria d'armament. En una entrevista que va mantenir amb Público l'any 2015, Neus Català va explicar entre molts altres detalls que la seva detenció pels nazis va tenir lloc com conseqüència d'una delació realitzada per un desconegut.

Català va morir l'abril de 2019 en un centre geriàtric dels Guiamets (Priorat) als 103 anys.