La Gemma Martínez fa 33 anys que és infermera i en porta quatre sent la directora d'Infermeria de l'Hospital Clínic. Tot i l'experiència, des que ha esclatat la crisi de la Covid-19 el seu dia a dia ha donat una volta de campana. Treballa entre 15 i 17 hores, però ha assegurat a Públic que és "una situació excepcional". "Si no hi fóssim nosaltres, moriria més gent", sentencia. En aquest sentit,  remarca la necessitat de tenir més personal i material, ja que a causa de la hiperdemanda tenen recursos, però no són suficients. És per això que Martínez fa una crida al personal d'infermeria especialitzat en malalts crítics d'arreu de l'Estat a venir a l'Hospital Clínic, habilitat totalment per atendre pacients de coronavirus, ja que el 80% de les persones que atenen tenen aquesta malaltia.

En el cas d'Urgències només hi ha un punt per atendre les persones amb altres patologies, ja que el 90% dels pacients venen pel coronavirus. Per als malalts amb sospites de tenir la Covid-19, l'hospital s'ha distribuït de forma que una planta serveix per descartar, una altra per atendre els lleus i l'altra per atendre'n de greus. També hi ha un altre espai "més íntim" per cuidar de persones que estan a punt de morir, les quals hauran de fer-ho sense els seus éssers estimats a causa de les restriccions de l'estat d'alarma però que compten amb un equip de psiquiatres i psicòlegs que les acompanyen.

Els casos més lleus els deriven als seus domicilis si tenen un context adequat, i si no el tenen, els emplacen l'Hotel Catalonia Barcelona Plaza (Plaça Espanya), on també ingressen els casos moderats. Atendre a l'hotel, on hi ha més de 100 pacients, té els seus avantatges i inconvenients. "No ets a l'hospital, i per tant per moure's és complicat, però pel malalt és molt confortable", explica. "El professional s'ha hagut d'adaptar una mica, però hem format les nostres sales de cures. Ens adaptem a l'entorn i a les circumstàncies", assegura.

Així mateix, Martínez ha detallat que els espais d'Unitat de Cures Intensives (UCI) d'àrees específiques s'han convertit en unitats dedicades a la Covid-19. Infermeres i professionals centrats només en una patologia es dediquen gairebé al 100% a aquesta malaltia. "A mi el que més em preocupa és trobar infermeres que sàpiguen tractar amb malalts crítics, que és un malalt molt difícil", manifesta. En aquest sentit, Martínez fa una crida al personal d'infermeria especialitzat en malalts crítics d'arreu de l'Estat a venir a l'Hospital Clínic, ja que assegura que són molt necessaris i ha afirmat que se'ls hi pagarà allotjament i manutenció. "Quan poses una infermera que no té aquest coneixement s'angoixa molt, però si no ho fem així, aquests malalts es moririen", determina.

Ja que cada vegada hi ha més pacients crítics per coronavirus, l'hospital ha doblat la capacitat d'atendre aquest tipus de malalts. Tot i la falta de personal especialitzat, els treballadors del Clínic s'han organitzat. "Fem un equip d'experts i un de júniors, i els experts fan de referents als altres", informa. Encara que assegura que les plantilles del centre"són correctes" i que celebra la incorporació de les estudiants de 4t d'infermeria i de les infermeres prejubilades, ha lamentat que "és molt difícil arribar a un nivell d'expertesa" en infermeria intensiva, ja que els pacients d'aquesta unitat "són molt més dependents i complexos".

La xifra de personal mèdic afectat pel coronavirus "és petita respecte a altres centres o països", però Martínez reconeix que "el material va molt just" i que alguna vegada les infermeres han hagut d'improvisar el seu Equip de Protecció Individual (EPI). "Genera molta angoixa perquè un professional no pot treballar sense protecció, això està claríssim. Ens han promès que vindrà", comenta. Des de l'estat d'alarma han pogut comptar amb 10 o 15 llits de diferents hospitals privats de Catalunya (Teknon, Sagrat Cor, Dexeus i Plató), però des que ells també s'han col·lapsat no han pogut donar més llits.

Diverses iniciatives ciutadanes han volgut col·laborar amb mascaretes o material, però tot i les bones intencions no tot és efectiu. Qualsevol producte que els hi arriba és revisat per salut laboral per veure si compleix els requisits tècnics. Per evitar quedar-se sense material, des del Clínic estan explorant altres possibilitats de construir mascaretes, i una altra de les demandes és el gel alcohòlic. "Hi ha hagut una ruptura d'estoc i en aquests moments ens estem plantejant fabricar nosaltres mateixos el propi gel alcohòlic", comenta. Tot i això, assegura que no s'han trobat de moment amb la situació d'haver de desconnectar a un pacient del suport ventilatori per falta de recursos. Si han decidit no connectar a un pacient a aquests aparells de ventilació mecànica és per criteris ètics, com ara un home de 95 anys amb patologies prèvies. "Hem de tenir en compte la qualitat de vida de la persona", exposa.

Cuidar als que ens cuiden

La feina de les infermeres, ara més que mai, és també animar-se entre elles. Entre altres coses, quan un pacient surt de l'UCI li envien una foto a la Gemma, elles aplaudeixen, i ella publica una notícia a la intranet de l'hospital per comunicar-ho. "Tenim diferents estratègies per animar-nos, perquè recuperar un malalt ventilatori és una feina important. Els malalts han de lluitar molt però nosaltres també per ajudar-los a respirar", ha defensat.

Tot i que l'equip compta amb suport psiquiàtric i psicològic i que pateixen un nivell d'estrès molt elevat, Martínez subratlla que és l'època amb menys baixes i absències i que el personal està "més que compromès". "Hi ha professionals als quals se'ls hi han morts parents propers i que l'endemà estaven aquí treballant. La gent ho està donant tot", defensa. Ara bé, per intentar alleugerar una mica la càrrega de treball hi ha un parell d'hotels propers a l'hospital que ofereixen allotjament al personal mèdic i assistencial que necessiti descansar, ja que alguns viuen molt lluny del centre hospitalari. 

A més d'animar-se entre elles, també animen els pacients, que a part de combatre la ferocitat del coronavirus també han de lidiar amb no veure els seus éssers estimats, ja que les visites estan restringides des de l'estat d'alarma. "Els pacients se senten sols. Es fan companyia amb l'altre company de l'habitació, però l'infermera es converteix en la figura que es veuen cada dia, cada tarda, o cada nit", explica. A més, tenen els telèfons, connexió oberta al Wifi, les televisions alliberades i el seu propi equip de suport psicològic i psiquiàtric.

Martínez ha remarcat la iniciativa d'enviar cartes tant als pacients com al personal mèdic, la qual alegra tant a uns com als altres. Encara que és prudent amb les previsions, ja que recorda que diversos epidemiòlegs han advertit que aquestes malalties poden generar baixades però també pujades molt fortes, assegura que aquesta crisi servirà "per confiar més en el personal sanitari i en la ciutadania", i per potenciar "la generositat" i l'"agraïment".