Público
Público
dia de l'orgull

Orgull i negoci: el capitalisme rosa català

El coronavirus ha deixat el Pride sense desfilada, però portarà la seva programació a la televisió municipal Betevé. Repassem el món dels negocis orientats a les persones LGTBI, que organitzen l'esdeveniment.

Dos participants de la desfilada del Pride BCN 2018 mostrant el cartell del club The Moon Night Club i amb roba de la marca Addicted. Júlia Pérez | ACN
Dos participants de la desfilada del Pride BCN 2018 mostrant el cartell del club The Moon Night Club i amb roba de la marca Addicted. Júlia Pérez | ACN

El Dia de l'Orgull es commemora el 28 de juny a tot el món en homenatge als aldarulls de Stonewall, el 1969, en resposta a les batudes policials contra persones LGTBI. Més enllà de la transcendència històrica de la data, el 28 de juny també s'ha instal·lat una fórmula de celebrar-ho poc d'acord amb els moviments socials, durant la qual empresaris organitzen una desfilada de carrosses que serveix com a aparador de les seves marques dirigides a persones LGTBI: clubs, creuers i fins i tot aerolínies o marques de desodorants, que enarboren la bandera de l'arc de Sant Martí per comercialitzar els seus productes.

Aquest és l'anomenat capitalisme rosa, que a Catalunya té la seva màxima expressió al Pride Barcelona, organitzat per la patronal d'empreses LGTBI, l'Associació Catalana d'Empreses LGTBI (Acegal). La desfilada compta amb el suport d'algunes entitats, com l'Observatori Contra l'Homofòbia, que considera que és un altaveu per arribar a més públic. Per contra, d'altres critiquen que el Pride utilitzi el seu dolor per fer diners i que mercadegin amb el Dia de l'Orgull per fer publicitat dels seus negocis: "T'imagines un 8 de març organitzat per Ausonia i Tampax?", resaven les octavetes anti-Pride repartides el 2019 per aquestes dates. Repassem els qui són i a què es dediquen els empresaris del capitalisme rosa català que estan darrere del

La cúpula de la patronal LGTBI

Al capdavant de l'Acegal està Ferran Poca, qui va agafar les regnes de la patronal l'any passat. Poca va declarar que volia "la revitalització del Gaixample" i fer de Barcelona "un referent en captació de talent i empreses enfocades al col·lectiu LGTBI". És president de la promotora d'esdeveniments i agència de publicitat Locamente, encarregada de grans cites com el mateix Pride, el World Pride Madrid 2017 o el tour mundial del popular reality show estatunidenc RuPaul. Abans de tot això, Poca venia del món financer, amb 15 anys d'experiència a CaixaBank com a directiu.

L'actual cap del Pride va agafar el relleu de Juan Julià, qui va marxar de la direcció del Pride després que el 2019 no es permetés la participació de Ciutadans pels seus pactes amb Vox. Julià, que sí que es manté a l'Acegal, és el propietari d'Axel Hotels, dirigits al públic LGTBI i especialment a homes gais. Julià té hotels oberts a Barcelona, però també a Eivissa, Las Palmas de Gran Canaria, Sant Sebastià, Madrid, Berlín, Venècia i Miami. La seu empresarial es troba en la capital catalana, si bé es va traslladar temporalment a Madrid durant la fugida d'empreses després de l'1 d'octubre.

Qui ha ocupat el buit de la cúpula del Pride ha estat Xavier Saula, advocat i soci fundador del despatx Auris Advocats. Saula té experiència en dret mercantil i bancari, i en ser "la mà dreta de gerents d'empreses", descriu al seu perfil de LinkedIn. A més, aquest advocat forma part de la junta directiva de l'Associació de Gestació Assistida Reproductiva (AGAR), una entitat que ofereix serveis de gestació subrogada als Estats Units, el Canadà, Geòrgia i Ucraïna.

L'única dona de l'equip directiu del Pride és Maria Giralt, vicepresidenta d'Acegal, coneguda pel seu passat militant a les files del feminisme radical i per haver estat una de les lesbianes del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). Va participar en la primera manifestació de l'Orgull en la Rambla de Barcelona, el 1977. Anys més tard, va crear la televisió online Gayles.tv, però abans també va llançar una marca de roba interior per a dones lesbianes, Bollo and Butter, i una línia de creuers anomenada The L Cruise, activitats empresarials que ara estan aturades.

L'últim nom de la cúpula és el d'Eduardo Suñer, CEO de l'empresa de moda masculina Denier, SL, amb marques com ES Collection o Addicted i botigues per tota Europa i als Estats Units. Compta amb vint franquícies i més de 200 punts de venda a tot el món, i el 2018 va aconseguir una facturació de vuit milions d'euros.

L'Orgull s'adapta a la pandèmia

Enguany, el Pride Barcelona no podrà celebrar la desfilada de carrosses per culpa de la pandèmia, però ha anunciat una programació especial a Betevé, un fet criticat per les plataformes anti-Pride, que consideren que els empresaris estan utilitzant la televisió pública com a aparador. A més, també se celebrarà una manifestació el 27 de juny al centre de Barcelona organitzada per la Xarxa del 28J, que pren el relleu de la manifestació unitària de cada any, així com un acte el mateix 28 de juny en el districte de Nou Barris organitzat pel 28J Autònom, la plataforma que va liderar el discurs contrari al Pride l'any 2019.