País Valencià S’ha obert una finestra d’oportunitat per resoldre el finançament valencià?

En la setmana prèvia a la manifestació per reclamar un finançament just per al País Valencià, diversos organismes han aprofitat l’interés mediàtic per aproximar-se a la qüestió. Un ha estat l’Institut Valencià d’Estudis Econòmics (IVIE), que ha xifrat en 30.000 milions el deute generat per l’infrafinançament. És la part que hauria de ser condonada per l’Estat espanyol, si ens atenim a les declaracions en seu parlamentària de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ara fa poc més d’un mes. L’altre és el baròmetre de la Direcció General d’Anàlisi i Polítiques Públiques de la Generalitat, que fa pocs dies publicava una enquesta sobre les principals preocupacions dels valencians. El finançament apareixia en darrer lloc juntament amb la falta d’ajudes a empreses i autònoms i citat només per l’1,2% dels enquestats.

CCOO-PV forma part de la Plataforma per un Finançament Just, conformada per tots els partits parlamentaris excepte Vox, els sindicats UGT i CCOO i la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV). Aquesta entitat és la convocant de les manifestacions de dissabte a les 6 de la vesprada a Alacant, Castelló i València i que pretenen representar el clam de la societat valenciana contra una discriminació que s’allarga des de temps immemorials sense que, fina al moment, cap govern espanyol haja posat sobre la taula una proposta de resolució estructural i definitiva. 

Finestra d’oportunitat?

El professor de comunicació política, Guillermo López, destaca que hi ha una sèrie de factors polítics que poden servir d'al·licient a Pedro Sánchez per tal d’encarar la qüestió i avançar un pas més en la descentralització: "El PSOE actual té motius de sobra per donar Madrid per perdut i mirar més cap a les perifèries, on té les opcions per guanyar i, a més, hi ha els seus únics aliats possibles –a banda d’una gran coalició amb el PP-, una volta ha desaparegut Ciutadans. En aquest context, a Pedro Sánchez li convé cuidar els seus votants i augmentar el percentatge dels pressupostos generals que van cap a les autonomies, ja que el meló de les hisendes forals ni el meló de l’excepció madrilenya, no s’obriran mai".

Guillermo López: "No hem d’oblidar que el PSOE és Estat, i com a tal té també els seus tics centralistes, l’Estat té tendència a voler controlar més pressupost, no menys"

Però com es combina aquestes reivindicacions autonomistes amb les tendències recentralitzadores dels darrers anys? "No hem d’oblidar que el PSOE és Estat, i com a tal té també els seus tics centralistes, l’Estat té tendència a voler controlar més pressupost, no menys, però els comptes electorals són els que són, i això al final pesa molt", insisteix López, qui té una sensació de "mar de fons" davant el "model agressiu plantejat per Ayuso, on només existeix Madrid". A més, aquest analista polític apunta un altre argument: "el fracàs de la gestió hipercentalitzada de la pandèmia, que va donar pas a una altra d’autonòmica que ha demostrat ser molt més eficient, cosa lògica tenint en compte que són les administracions que fa dècades que gestionen aquests temes sobre el terreny".

La proposta de la Crida pel Finançament és el que anomenen "obtenir les claus de la caixa", o siga una hisenda pròpia que gestione tots els impostos recaptats al País Valencià, de forma similar a com ho fan País Basc o Navarra.