Público
Público
país valencià

Passa històrica per a la reivindicació del finançament valencià, però sense res signat

La porta oberta de Montero a condonar el "deute històric" valencià arrenca els aplaudiments dels socis del Botànic però amb matisos. Mentres, al PP el deixa sense un dels seus principals cartutxos

El president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig.
El president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig. Generalitat Valenciana / ACN

"És innegable que s’ha obert una finestra d’oportunitat. Siga perquè és un element valuós en clau electoral siga perquè hi haja un possible oportunisme polític, el que és evident és que hi ha un element positiu que dona legitimitat a la reivindicació", explica Toni Infante, portaveu de Crida pel Finançament, una de les plataformes que treballa per acabar amb el problema de l’infrafinançament del País Valencià. Les reflexions d’Infante arriben després que la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, obrira la porta a condonar part del deute de Múrcia i el País Valencià perquè "una part molt important –si no tota-" d’aquest deute ha estat generat "per la insuficiència en el finançament autonòmic". Les paraules, expressades al Congrés espanyol en resposta al diputat de Compromís, Joan Baldoví, incloïen també que "estic totalment d’acord en el fet que el deute és una de les variables que cal abordar en la reforma del finançament autonòmic".

L’amortització del deute valencià suposa uns costos aproximats –amb variacions segons l’exercici- d’uns 5.000 milions d’euros anuals, el que va suposar pràcticament el 20% dels pressupostos del 2020, especialment elevats a causa del Fons Covid, i la segona partida més alta de la Generalitat, després de la que es dedica a la sanitat.

El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, destaca que les declaracions de Montero tenen "una importància financera de primer ordre" i que s’estan fent "passos sense precedents", ja que la condició de deute històric generat per l’infrafinançament s’havia negat sistemàticament per part del Govern espanyol. Primer per Montoro i, més tard per Montero, qui en els darrers mesos ha anat movent substancialment les seues posicions. Soler destaca la importància de la condonació de "part del deute". "Seria injust que es resolguera la qüestió de l’infrafinançament sense compensar el deute generat per aquest", assegura, encara que recorda que serà "només aquell generat pel finançament injust, el que es va generar pels excessos del passat [en relació a la gestió del PP] s’haurà de pagar, ja que el va generar un govern elegit pels valencians".

Soler no vol posar xifres a quina part del deute provindria de l’infrafinançament, encara que apunta que no és menys del 50%. També puntualitza que la condonació no serà immediata i que no es podrà reflectir en els pressupostos de l’any vinent que tot just s’han començat a negociar. 

Precisament és aquesta manca de concreció el que fa posar en alerta els sectors més valencianistes. Infante, malgrat reconèixer aquest "element positiu", també alerta sobre els riscos que només siga un moviment per tal de desactivar la reivindicació valenciana, com per exemple la manifestació unitària convocada pel pròxim 20 de novembre a València, Alacant i Castelló.

En una línia similar es manifesten des de Compromís. El seu Síndic, Fran Ferri recorda que es tracta "d’una promesa més que s’ha de traduir en un document negre sobre blanc". Amb tot, els valencianistes reconeixen que es tracta "d’un canvi d’opinió respecte al que s’havia dit sempre del del Govern espanyol i que negava una evidència claríssima" i s’alegren que "es complisca una de les condicions de l’acord d’investidura".

Victòria de Baldoví, de Puig o derrota del PP?

El canvi de posicionament de Montero és històric, no sols respecte al que sostenien altres governs espanyols, sinó al que va mantenir ella mateixa fa uns mesos, quan va excusar-se en el "clima polític" per no abordar la reforma del model de finançament. Ara el problema és delimitar les conseqüències polítiques del canvi.

Per Compromís, és una conseqüència de la pressió exercida pel seu diputat, Joan Baldoví, "en solitari" durant tots aquests anys, tant amb govern del PP com del PSOE. Malgrat que aquesta feina sovint no semblava donar fruits els valencianistes fan valdre "haver aguantat la bandera malgrat les pressions", objectiu que haurien pogut assolir "gràcies al suport de la societat valenciana, cada volta més conscienciada del problema".

Fonts pròximes socialistes tenen problemes per reconèixer obertament la tasca exercida per Ximo Puig. Treure pit a València suposaria disparar contra el seu propi govern a Madrid. Però en privat apunten que la xarxa d’aliances múltiples –i a voltes contradictòries- desplegada pel president valencià ha donat els seus fruits, encara que haja sigut a costa de molestar els seus coreligionaris madrilenys, com hauria estat el cas del front comú presentat amb l’Andalusia del PP.

Però a qui aquest canvi de paradigma ha agafat amb el pas canviat és, sens dubte, al "nou" PP de Carlos Mazón. Un dels puntals de l’estratègia popular per recuperar la Generalitat passava per explotar "el menyspreu" del Govern espanyol cap al País Valencià, amb el finançament com un dels temes estrella. Ara, encara que públicament no ho reconeixeran mai, des de les files del PP admeten que podrien quedar-se sense un cartutx important.