El Parlament aprova la reforma del reglament que permetrà el vot a distància de Puigdemont i Puig

El Parlament de Catalunya ha aprovat definitivament aquest dijous la reforma del reglament per habilitar el vot telemàtic i ampliar els supòsits per a la delegació de vot, gràcies al suport d'un PSC que busca facilitar l'entesa amb ERC per la investidura de Salvador Illa. Tramitada de forma exprés per lectura única, ha rebut el vot favorable dels grups impulsors: els socialistes, Junts, Esquerra, Comuns i la CUP. El PP i Vox hi han votat en contra, mentre Aliança Catalana s'ha abstingut.

Els populars ja han avançat que la recorreran al TC, en considerar que només busca "beneficiar els fugits", parlant de l'expresident Carles Puigdemont i l'exconseller Lluís Puig. La modificació també introdueix canvis en l'adscripció de diputats als grups parlamentaris, que permetrà a la CUP tenir grup propi. I modifica la majoria necessària per aprovar declaracions institucionals, per saltar així el veto de l'extrema dreta.

En total, el ple del Parlament ha aprovat definitivament la reforma del reglament amb 106 vots a favor, 26 en contra i 2 abstencions. La cambra ha rebutjat les esmenes a la totalitat presentades pel PP i l'extrema dreta de Vox. També ha estat rebutjada l'esmena parcial que havia registrat Junts, que proposava suprimir l'article 25.4 pel qual es va suspendre Laura Borràs en ser-li obert un judici per delictes vinculats a la corrupció.

El diputat socialista Ferran Pedret ha defensat la constitucionalitat de la proposta: "Tot es fa en altres parlaments i entra dins dels paràmetres de constitucionalitat", ha argumentat. La diputada de Junts Jeannine Abella ha asseverat que qui s'oposa a la reforma del reglament és perquè "no creu" en la cambra, i que "no els importa" la vulneració de drets. La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha celebrat el retorn del diputat Ruben Wagensberg al Parlament, però ha afegit que cal "continuar batallant perquè els 135 diputats puguin estar aquí i exercir els seus drets".

La portaveu adjunta dels Comuns, Susanna Segovia, ha destacat que la cambra ha de poder fer declaracions institucionals amb una majoria qualificada, sense el "veto" de la ultradreta. I la diputada de la CUP Laure Vega ha celebrat "un exercici de petita sobirania" del Parlament "enfront de la repressió i l'exili". En el torn en contra, el diputat del PP Juan Fernández ha anunciat que ho portaran al TC, malgrat haver estat avalada pel Consell de Garanties Estatutàries. La diputada d'AC Sílvia Orriols ha acusat els grups proposants de la reforma de voler "descatalanitzar els reglaments".

La modificació del reglament

La reforma habilita el vot telemàtic "en situacions excepcionals degudament justificades". Segons el nou article, si la Mesa considera justificat que hi ha circumstàncies que "impedeixen el desenvolupament de la funció parlamentària" podrà permetre que es voti a distància. El mateix passarà amb els diputats que tinguin compromisos de representació institucional a l'estranger i siguin en actes oficials que no els permetin assistir a un ple.

La reforma també amplia els supòsits per demanar la delegació de vot. Fins ara només podia delegar el vot qui estigués hospitalitzat, amb malaltia greu, incapacitat perllongada o de permís per maternitat o paternitat. Ara també es permetrà si hi ha situacions "excepcionals degudament justificades", com en el vot telemàtic, que "impedeixin el desenvolupament de la funció parlamentària". A més, en una disposició transitòria s'afegeix que també poden delegar els diputats que tinguin causes judicials que es puguin emparar per l'amnistia podran delegar.

D'altra banda, amb la modificació els diputats podran canviar d'un grup parlamentari a un altre els cinc primers dies de cada període de sessions. Amb l'aprovació, es donarà deu dies extra per poder fer canvis, cosa que permetrà que algun grup pugui cedir diputats a la CUP, que no en té suficients per formar un grup propi. La reforma modifica també l'article de les declaracions institucionals, que no requeriran unanimitat, sinó una majoria qualificada de dos terços de la Junta de Portaveus i pel president del Parlament.