Després d'una setmana sense saber pràcticament res d'un familiar, sona el telèfon. La pantalla reflecteix un número desconegut i, abans de lliscar el dit, ja comences a intuir el que ve. La mort. Quan penges, no hi ha presses, perquè no hi ha lloc a on anar a plorar; la pandèmia ho tanca tot, fins les emocions. El coronavirus està desbaratant els costums socials per complet; des de l'esternut fins al petó, passant finalment pel dol. El confinament i la forma en què els malalts de risc acaben les seves vides -en la solitud d'un hospital col·lapsat- fa d'aquesta emergència sanitària i social un repte per a les ments d'aquells que perden un ésser estimat.

Entre quatre parets i sense possibilitat de pronunciar l'últim adéu que tanqui el cercle, els ciutadans veuen partir els seus familiars, convertits en números s per l'onada de morts. El dol es fa més difícil que mai, si no impossible, i els riscos de la depressió es fan notar. "Les emocions necessiten sempre ser expressades i més quan són tan intenses. Però realment es necessiten manifestar davant altres éssers estimats i això és una cosa que ara mateix no s'està podent fer", comenta Javier Barbero, portaveu de el Col·legi de Psicòlegs de Madrid (COP), que ha iniciat un projecte per intentar assistir als ciutadans que, fruit de la pandèmia, han perdut a algú sense opció de comiats.

El COP, d'aquesta manera, ofereix atenció psicològica als damnificats, que a través del correu ayudaduelocopm@cop.es podran iniciar els tràmits per tractar d'aconseguir canalitzar i entendre les emocions d'un moment tan amarg i difícil com aquest.

"Totes les cultures tenen ritus de comiat i és perquè, d'alguna manera, ens cal formalitzar un adéu", afegeix Barbero, que posa en valor la importància de deixar enrere d'una forma sana "els vincles" que ens uneixen a amics i familiars. En aquests temps, amb una epidèmia que acusa les nostres debilitats, plorar es torna essencial i per això els psicòlegs han obert un espai perquè els damnificats, malgrat tot, puguin aconseguir portar el duel de la millor manera possible.

A Espanya, després de l'aprovació de l'estat d'alarma per part de govern de coalició, els ritus funeraris han quedat restringits per evitar que es propaguin contagis en les sales de vetlla. De fet, les funeràries estan prestant serveis mínims de sepultura i incineració però, en la majoria dels casos, no s'estan permetent sepelis i trobades de comiat de difunts. Només grups reduïts, cinc o deu persones, amb grans espais interpersonals i mascaretes posades, podran anar al cementiri per a l'últim adéu. El moment es torna més fred del que ja de per si és. "La prohibició de celebrar vetlles i funerals per morts per coronavirus pot suposar un dol molt complicat per a les famílies, de manera que és fonamental establir una xarxa de suport que ens ajudi a suportar aquest dolor afegit", expliquen des del COP.

Les particularitats d'aquesta pandèmia han propiciat que la mort d'un ésser estimat, de per si una vivència difícil, es vegi marcada per una forta incertesa, el poc temps de preparació del procés, la impossibilitat d'acompanyar el familiar en la malaltia i la manca d'accessibilitat a una xarxa de suport familiar durant el procés de dol. "Això implica que a llarg termini les persones es puguin veure afectades de símptomes de depressió, ansietat, estrès posttraumàtic o dol prolongat, el que afectarà a la seva salut física i mental", exposa Alba Payás, directora de l'Institut de Psicoteràpia Integrativa Relacional.

"Vetlla digital per l'avi". Així descriu Miguel Ezquiaga el seu dol en una tribuna emotiva per a El País. La tecnologia es presta aquí com una solució que redueix distàncies obligades per la quarantena. No obstant això, els plors es difuminen, pixelats per una webcam de mala qualitat, i el moment de comiat familiar s'atura. "Poder posar paraules al dolor, a la pena, a l'enuig, la culpa, la impotència i les emocions naturals que acompanyen la pèrdua, és un dels factors claus per poder viure un duel saludable. Quan això no és possible, com és el cas d'aquesta situació de confinament que vivim, les persones poden sentir-se desproveïdes d'aquest suport tan necessari ", afegeix Payás, que ressalta la importància que el" duel personal convisqui amb l'afectació de l'entorn, les necessitats afectives també han de ser ateses ".

Aquest vetlla en línia descrita per Ezquiaga pot ser una alternativa en temps de quarantena obligada. No obstant això, els experts recomanen acudir a especialistes per mirar de posar solució a una situació tan traumàtica com aquesta. No es tracta d'imaginar una d'aquestes teràpies idealitzada pels cineastes en la qual el pacient es guareix fruit d'un desfogament, sinó d'acudir a un especialista que pugui guiar el pacient -encara que a hores d'ara sigui a través de sessions telemàtiques- cap a l'estabilització i la desregulació traumàtica de la mort.

"Un túnel en corba", apunta Barrero. Aquesta és la metàfora que utilitza l'expert per descriure les emocions que caracteritzen el dol; una tristesa edulcorada amb culpa i mal de la qual no es veu el final. Per sortir d'aquest corredor fosc cal que el ciutadà treballi per "recuperar les estratègies que ja havia utilitzat en el passat en altres pèrdues". Això és el que els professionals de la salut mental estan oferint en aquests moments de reclusió i pessimisme social que dificulta encara més aquesta necessitat imperant de "posar paraules a les emocions derivades d'una situació d'eclosió com aquesta". Ajornar el dol no pot ser una opció.