Público
Público
L'EMERGÈNCIA SANITÀRIA DEL COVID-19

La política catalana s'adapta al confinament potenciant l'activitat telemàtica

La Mesa del Parlament ha acordat aquest dimarts una compareixença telemàtica del Govern per informar de l'emergència sanitària, el Consell Executiu es reuneix per videoconferència i els partits posen en marxa iniciatives digitals per mantenir l'activitat política.

Primer pla de perfil del president del Parlament, Roger Torrent, reunit amb la Mesa per videoconferència
El president del Parlament, Roger Torrent, reunit amb la Mesa per videoconferència. PARLAMENT

PÚBLIC

La política catalana, com a la resta de l'Estat espanyol i en molts països del món, ha vist com l'afectació de l'emergència sanitària pel coronavirus l'anava afectant puntualment. Inicialment van ser alguns càrrec que es van veure directament impedits de desenvolupar la seva tasca amb normalitat bé sigui per un confinament preventiu o directament per donar positiu del Covid-19. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va ser del primer supòsit i el president de la Generalitat, Quim Torra, i el Vicepresident Pere Aragonès per la malaltia. Entre molts altres. Però un cop decretat el confinament general, tots els càrrecs polítics s'han vist reclosos als seus domicilis com bona part de la resta de la ciutadania.

En una activitat com la política, de fort caràcter presencial, les limitacions són evidents, però la política catalana ha buscat alternatives per poder tirar endavant una funció imprescindible per prendre decisions en la lluita contra aquesta emergència històrica però també per continuar una acció política que en democràcia resulta imprescindible fins i tot en les situacions més excepcionals. Per fer-ho s'ha optat per potenciar l'activitat telemàtica. per exemple, la Mesa del Parlament ha acordat avui una compareixença telemàtica del Govern per informar de l'emergència sanitària, el Consell Executiu es reuneix per videoconferència i els partits posen en marxa iniciatives digitals per mantenir l'activitat política.

Compareixences al Parlament i Consell Executiu

Així, el president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, el conseller d'Interior, Miquel Buch, i la titular de Salut, Alba Vergés, intervindran aquest dimecres a les 10:30 hores en la compareixença telemàtica del Parlament per explicar la gestió de la crisi sanitària del coronavirus. La Junta de Portaveus avala el format d'una sessió que presidirà el president del Parlament, Roger Torrent, amb la presència -a distància- dels presidents dels grups parlamentaris. També ja fa algunes setmanes que les reunions del Consell Executiu del Govern es fa de forma telemàtica per videoconferència múltiple.

Això no vol dir que no hi hagi discrepàncies. La Mesa, reunida divendres passat, va acordar que el president de la Generalitat comparegués de forma telemàtica però no en un ple, sinó a través d'una "sessió extraordinària". El grup parlamentari de JxCat no acceptava aquest format de compareixença telemàtica perquè no es faria en un ple, i avui ha tornat a demanar a la Mesa que activi la tecnologia "necessària" per fer plens telemàtics. 

Per la seva banda, els lletrats van avalar ahir que el Parlament no pot convocar plens telemàtics, segons l'informe avançat per l'ACN. Els serveis jurídics proposen que sí que es poden dur a terme compareixences a distància, ja siguin en comissió, o del president de la Generalitat i del Govern, així com reunions telemàtiques. Els lletrats, de fet, aposten per suspendre l'actual període de sessions i que entri en funcionament la Diputació Permanent, i tanquen la porta a celebrar plens. La Mesa ha aprovat aquest dijous iniciar els tràmits per una reforma del reglament que habiliti la celebració de plens de forma telemàtica per evitar la paràlisi de la Cambra en situacions com les que viu el país amb el confinament per l'emergència sanitària del Covid-19.

Skype, FaceTime o Jitsi

I no tot en l'activitat política és l'esfera institucional. En l'àmbit intern dels partits l'afectació també és evident i les principals organitzacions polítiques catalanes s'han posat a treballar per no paralitzar-se. Així, els partits han passat de les reunions presencials de les executives els dilluns a les seves seus a les videotrucades per Skype, FaceTime o Jitsi, tal com recull l'ACN.

JxCat ja fa temps que té incorporada la videoconferència en la seva activitat per habilitar la participació dels exiliats

JxCat, amb un peu a Catalunya i un altre a Bèlgica, fa temps que utilitza les videoconferències per comunicar-se. No els és nou treballar de forma telemàtica, ja que les reunions de la direcció i de grup parlamentari fa més de dos anys que són a distància. De fet, ja la campanya de les passades eleccions catalanes del 2017, les reunions i actes polítics es feien d'aquesta manera, a través de videoconferència. Ara, però, totes les reunions són així, habitualment amb un sistema de videoconferència múltiple cada entre els membres de la direcció de l'espai i entre els diputats.

Al PDeCAT han cancel·lat tots els actes públics i assemblees del partit, tant a nivell local com nacional, mentre que la direcció treballa per videoconferència o per telèfon. S'han tancat totes les seus del partit i els treballadors són a casa fent la feina telemàticament. La relació amb els mitjans de comunicació es manté sobretot a telefònicament o per les xarxes socials de missatgeria.

ERC fa canvi de conseller i actes amb la militància

Preveient que s'hauria de fer teletreball, a Esquerra Republicana van assegurar-se uns dies abans que tothom del partit tenia accés als servidors i carpetes per continuar fent feina des de casa. Amb la secretària general del partit, Marta Rovira, a Ginebra (Suïssa) des de fa un parell d'anys, ja estaven habituats a les videotrucades. Les trobades que abans es feien al voltant d'una taula, des de la permanent fins a les de coordinació amb consellers o amb territori, ara es fan a través de videoconferència, i funcionen. L'única consigna és que en trucades multitudinàries, amb Jitsi, tothom mantingui el micròfon apagat i demanar la paraula, de manera que les intervencions siguin ordenades.

Aquesta situació ha agafat els republicans amb el relleu de Bernat Solé al capdavant de la conselleria d'Acció Exterior, després que Alfred Bosch dimitís per un presumpte cas d'assetjament sexual al Departament. Fonts del partit expliquen que, un cop decidit el nom, van haver de coordinar-se, només telemàticament, amb el Govern per decidir com es faria aquesta "presa de possessió virtual".

ERC ha posat en marxa la campanya "Connectem-nos", un seguit de trobades virtuals que tenen per objectiu debatre i mantenir al corrent de l’actualitat la militància del partit

Els d'Oriol Junqueras també han posat en marxa la campanya "Connectem-nos", un seguit de trobades virtuals que tenen per objectiu debatre i mantenir al corrent de l’actualitat la militància del partit. La iniciativa, de moment de caràcter intern, consisteix en organitzar converses telemàtiques entre les seccions locals i els alts càrrecs del partit, com ara membres de l’executiva, dirigents o representants. Es tracta d’actes de petit format que s’allarguen aproximadament 1 hora. El primer s’ha celebrat aquest dimarts amb la diputada al Congrés, Marta Rosique, i la secció local de Cervera.  Les trobades versen principalment sobre la gestió que el Govern està fent de la crisi del COVID-19, però també tracten altres temes d’actualitat, com "la necessitat de posar contra les cordes l’opacitat de la monarquia espanyola, o de mantenir l’activitat antirepressiva, que ni s’atura ni es confina", segons expliquen els republicans. En el marc de la campanya "Connectem-nos", el partit també estudia la possiblitat d’organitzar actes públics per la via telemàtica.

Cs en plena renovació interna

A Cs han adaptat tota la feina del dia a dia a les noves tecnologies i el partit segueix funcionant, però en línia: les reunions d'equip es fan per videoconferència, també les rodes de premsa i, fins i tot, les relacions institucionals. Per exemple, la portaveu de Cs al Senat, Lorena Roldán, va participar a la darrera reunió de la Junta de Portaveus a través de l'aplicació FaceTime. El partit no ha deixat de fer rodes de premsa, això sí, telemàtiques. La presidenta de la formació, Inés Arrimadas, apareix regularment per valorar l'actualitat i respondre les preguntes dels periodistes que formulen a distància. A més, diversos membres de Cs pengen vídeos a les xarxes socials des de casa seva, respectant el confinament.

Cal dir que la quarantena imposada pel govern espanyol per frenar l'expansió del coronavirus a agafat Cs en ple procés de renovació interna. Això ha provocat que no només s'hagi anul·lat l'assemblea general que s'havia de celebrar a mitjan mes de març, sinó que la nova executiva, liderada per Arrimadas, hagi hagut de prendre possessió telemàticament.

El PSC fa bullir els grups de WhatsApp

Els socialistes se serveixen dels grups de WhatsApp, de parlamentaris, de direcció o de municipal, per a treballar però que especialment ara bullen. També se n'ha creat un de nou per abordar la crisi per la covid-19. Tot i que no se celebren executives, la direcció i els diputats mantenen la seva activitat i, mitjançant aplicacions com Microsoft Teams, formulen iniciatives i recullen les peticions del territori, com ara la demanda per les targetes moneder. El PSC va ser el primer partit que va cancel·lar tots els seus actes davant l'agreujament de la crisi del coronavirus. Les tres últimes federacions –de comarques de Tarragona; Bages, Berguedà i Solsonès; i Barcelonès Nord– s'han hagut d'ajornar. Per la seva banda, Units per Avançar es reuneix en videoconferència setmanalment i, mitjançant WhatsApp es continuen coordinant.

Els Comuns aposten per Telegram i reunions a distància via Skype o Jitsi

Els comuns estaven acostumats, abans que arribés el coronavirus, a treballar online. Ja comptaven amb una gran xarxa de Telegram i pràcticament no han hagut de crear xats nous per a continuar fent feina. Catalunya en Comú es reuneix cada dia per Skype o Jitsi en una trucada en què es configura un "gabinet de crisi", i estan en contacte permanent amb el territori i els representants locals, per canalitzar les seves demandes.

En l'àmbit comunicatiu és on els comuns han notat més canvi. De les rodes de premsa, que feien cada dilluns a la seu del partit, i també des del Parlament altres dies de la setmana, han passat ara a enviar notes de premsa adjuntat vídeos dels portaveus, que es graven ells mateixos des de casa, on resten confinats des que va començar la crisi. A les xarxes també s'hi esmercen més, tant per arribar als mitjans de comunicació com a la ciutadania.

Pel que fa al PPC, s'han anul·lat totes les tasques presencials i tot el personal del partit està teletreballant. La formació ha suspès totes les reunions de l'executiva i les rodes de premsa, si bé el contacte entre dirigents segueixen via WhatsApp. Pel que fa al contacte amb la premsa, es fa telefònicament o per xarxes socials. A més, els populars es plantegen noves opcions en cas que la situació ho requerís. 

L'estructura nacional de la CUP treballa coordinadament des de casa, amb una reunió telemàtica diària i matinal i una altra per àrees. Els grups de treball continuen fent propostes concretes per a la crisi de salut pública en diferents àmbits. També està en permanent contacte l'àrea municipalista, que fa seguiment de la situació als pobles i llença propostes d'acció. També s'intenten adaptar a les noves condicions l'equip de comunicació, que dilluns va estrenar les rodes de premsa amb un directe compartit amb els periodistes mitjançant YouTube.